Ja podem veure Rato i Blesa entrar ahir a l'Audiència Nacional a declarar com a imputats pel escàndol de les targetes tes, que ells segueixen a la seva, com si res. Com si aquí no passés res. I el pitjor és que portaran raó: no els passa res. Els passa molt menys del que els hauria de passar. El PP és com les targetes negres: la corrupció no els deixa rastre. Perden vots. Bastants. Però ni tants com haurien, donades les circumstàncies, ni han mort com moriria qualsevol al que li cau una bomba a sobre. Qualsevol que no sigui una rata ni un escarabat, és clar.
Això en un país decent no passa. En un país decent, cap Govern hauria pogut aguantar al poder després que un jutge hagi dictaminat que el seu partit tenia una caixa B amb la qual es va finançar il · legalment i que amb aquests diners va fer una reforma la seva seu per valor de gairebé un milió d'euros. En un país decent, un Govern decent hauria dimitit després que se sabés que el seu tresorer tenia 50 milions d'euros a Suïssa i repartia sobres de sobresous entre els membres del partit. En un país decent, un president decent hauria dimitit després que li enxampessin manant missatges d'ànim a aquest tresorer quan ja se sabia que havia defraudat. En un país decent, un partit decent hauria saltat pels aires després que es descobrís que donava diners públics a palades a una trama il · lícita com la Gürtel formada per amiguets íntims d'un president del Govern, de presidents de comunitat autònoma i de ministres de Sanitat. En un país decent qualsevol d'aquestes coses hauria acabat amb el Govern i hauria tocat de mort al partit, però està vist que aquest Govern i el seu partit no són decents i en aquest país encara hi ha molta indecència que escombrar.
En qualsevol país decent, els ministres dimiteixen perquè els enxampen copiant una tesi. Aquí la ministra de Sanitat ni es disculpa després d'haver provocat el contagi de l'ebola a Espanya per prendre decisions arriscades i equivocades. Aquí el ministre de l'Interior ordena expulsions 'en calent' que violen la nostra Llei d'Estrangeria i la llista completa dels drets humans, i no el mou ni un sol dels quatre pèls que li queden. Aquí hem vist morir 15 persones ofegades a les aigües de Ceuta perquè van ser repel·lides pels trets de la Guàrdia Civil i hem vist al ministeri mentint sobre això i ocultant informació, però no hem vist ni tan sols un indici de penediment o petició de perdó. Ahir vam veure un vídeo de la Guàrdia Civil apallissant a un immigrant en la tanca de Melilla fins a deixar inconscient i treure lligat de peus i mans, però ni hem vist ni veurem al ministre dimitint. Hem vist coses que no creuríem però el més increïble és el que no hem vist: un membre del Govern reconeixent un error i presentant la seva dimissió.
Ahir vam veure també desfilar cap a l'Audiència Nacional com a imputats d'un frau a l'amiguet d'Aznar que l'expresident va posar al capdavant de Caja Madrid, Miguel Blesa, ia qui Aznar anava a col · locar al capdavant del PP, Rodrigo Rato, exministre d'Economia, expresident l'FMI i després de Bankia, vaixell insígnia del partit. I ja és la segona vegada que aquests dos se sentin en un jutjat per respondre per haver enfonsat la caixa i el país amb ella. Resulta que el miracle espanyol del que presumia Aznar consistia a transformar els nostres diners en vi caríssim. Doncs ni així el PP fa fora Rato del partit. Dues setmanes després que esclati la bomba, encara diuen que s'ho estan pensant. De què ens anem a estranyar si per cada càrrec que li imputa un tribunal, Rato li donen un càrrec en el Banc Santander i a Telefónica. O sigui, que el partit, el banc i l'empresa més importants del país tenen i mantenen en la seva plantilla al tipus que ens ha costat 22.000 milions d'euros i es va gastar 99.000 euros en negre dels diners dels estalviadors de Bankia. Això en un país decent no passa.
La distància entre un país i la veritable democràcia és igual al temps que sigui capaç d'aguantar la corrupció, i aquí hem aguantat el inaguantable. Que sembla que se'ns obliden totes aquestes coses perquè passen com si no passessin de veritat, i la veritat és que et poses a recordar juntes i et sembla mentida que hagin passat i no s'hagin portat al Govern per davant i el PP darrere. En això Rajoy és un fera. En fer com que no ha passat fins aconseguir que la gent ho mitjà oblidi o el recordi tan vagament que ja no li sembli per tant. Això és com quan entres en una claveguera. Al principi l'olor de merda és insuportable però després acabes per acostumar. Doncs el PP, el mateix, és una claveguera en la que portem ficats massa temps. Però si pots viure en una claveguera, o bé ets una rata o t'has convertit en escarabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS