Per respondre aquesta pregunta fem algunes assumpcions que no necessàriament reflecteixen la realitat però ens ajuden a abstreure el món en un model de pensament més pràctic. Assumim que hi ha dos grups o actors polítics en la societat, les elits i els ciutadans, on la relació serà conflictual.
Per exemple, en un model hipotètic, si les elits són relativament individus rics ells s'oposaran als impostos sobre els seus béns; mentre que si els ciutadans que seran relativament pobres estaran en favor dels impostos que re distribuiran els recursos cap a ells. En termes més generals, les polítiques de l'estat que beneficien les elits seran diferents a les polítiques que beneficien els ciutadans.
QUI PERTANYEN A LES ELITS?
Això depèn molt dels diferents contextos polític / històrics de cada país. En molts casos és útil pensar a les elits com el grup econòmicament ric com va ser el cas d'Anglaterra i Argentina al segle 19, però, no sempre és el cas; per exemple a Sud-àfrica, l'elit estava formada pels blancs, que fa referència a criteris ètnics, enfront d'una població negra.
En moltes altres societats com Argentina, Brasil, Xile i Paraguai durant l'era de les últimes dictadures les elits estaven conformades pels militars. D'acord amb Mills (1) la majoria dels homes són ordinaris i molt pocs ocupen posicions de poder, gràcies a la informació i al poder centralitzat, des d'on prenen decisions que afecten la vida de les persones ordinàries, creen i defineixen la vida d'les persones ordinàries. Ocupen les posicions més altes en les organitzacions de la societat, governen les corporacions, manegen l'estat, el poder militar, i ocupen les posicions estratègiques en l'estructura social on es troba la riquesa, el poder, i des d'on gaudeixen la fama. I ells són definits com a membres de l'elit en una societat.
RELACIÓ DE CONFLICTE
Ara suposem que aquests grups tenen interessos oposats sobre diferents polítiques públiques, ja que ells reconeixen que cadascuna d'elles comporta diferents resultats.
La pregunta que sorgeix és: ¿Com aquesta societat, que assumim té dos actors, resol els conflictes polítics en la pràctica? Fem més concreta la pregunta. Suposem que hi ha dues polítiques públiques una que afavoreix les elits i els ciutadans. Quina d'elles és adoptada per la societat en general? Perquè no hi ha una manera de fer feliços els dos grups per igual, la política pública ha d'afavorir només a un d'ells. Podem pensar llavors que el grup que és afavorit està determinat per qui té el poder polític. Així sorgeix la següent pregunta:
QUÈ ÉS EL PODER POLÍTIC?
Daron Acemoglu (2) defineix el poder polític com la capacitat d'un grup en obtenir la seva política preferida en contra de la resistència d'altres grups. I perquè sempre hi ha conflicte d'interessos, sempre estem en el camp del conflicte polític. I perquè sempre estem en el camp del conflicte polític, sempre estem davant l'ombra del poder polític. Quant més poder polític tingui un grup, més es veurà beneficiat amb les polítiques i accions del govern.
Però, d'on ve el poder polític? Per respondre aquestes preguntes és important distingir entre dos tipus de poder polític: poder polític de facto i poder polític de iure. Imaginin l'estat natural de la societat que descriu Thomas Hobbes a (3) on considera que no hi ha lleis i que l'home no es pot diferenciar de les bèsties.
Hobbes considera aquesta situació per argumentar que aquest estat d'anarquia és altament no desitjable, i que l'estat, com un Leviathan (un monstre del mar) és necessari per monopolitzar la força i obligar que els ciutadans compleixin les regles. Hi ha un exemple de Hobbes que m'agrada molt per il · lustrar la distribució del poder. Suposem que estem en un estat de naturalesa pur. Si hi ha una fruita que pot ser consumida per un de dos individus, qui es queda amb ella? La resposta és clara: perquè no hi ha lleis, qualsevol qui és més poderós, qualsevol tingui força bruta major, es quedarà amb la fruita. Això és referit com el poder de facto.
No obstant això, aquest no és l'únic tipus de poder polític. Avui, diferents partits polítics prenen decisions importants en el govern no perquè utilitzen la força bruta, sinó perquè van poder col · locar aquesta força bruta en un sistema que anomenem sistema polític (va ser votat en una elecció) Com a resultat, entre les polítiques públiques conflictuals, aquests diferents partits poden triar aquelles que més els convinguin als seus interessos. Anomenem a aquest tipus de poder, Poder Polític de Jure o de dret. I als acords socials i polítics que situen el poder de Jure anomenem Institucions Polítiques.
En síntesi, per assolir els nostres objectius no només hem d'entendre el poder polític sinó practicar-lo, analitzar-lo, i estudiar-lo. I per acabar em referiré a Ortega i Gasset quan diu: "Joves, feu política, perquè si no la feu es farà igual i molt possiblement en la vostra contra".
Per exemple, en un model hipotètic, si les elits són relativament individus rics ells s'oposaran als impostos sobre els seus béns; mentre que si els ciutadans que seran relativament pobres estaran en favor dels impostos que re distribuiran els recursos cap a ells. En termes més generals, les polítiques de l'estat que beneficien les elits seran diferents a les polítiques que beneficien els ciutadans.
QUI PERTANYEN A LES ELITS?
Això depèn molt dels diferents contextos polític / històrics de cada país. En molts casos és útil pensar a les elits com el grup econòmicament ric com va ser el cas d'Anglaterra i Argentina al segle 19, però, no sempre és el cas; per exemple a Sud-àfrica, l'elit estava formada pels blancs, que fa referència a criteris ètnics, enfront d'una població negra.
En moltes altres societats com Argentina, Brasil, Xile i Paraguai durant l'era de les últimes dictadures les elits estaven conformades pels militars. D'acord amb Mills (1) la majoria dels homes són ordinaris i molt pocs ocupen posicions de poder, gràcies a la informació i al poder centralitzat, des d'on prenen decisions que afecten la vida de les persones ordinàries, creen i defineixen la vida d'les persones ordinàries. Ocupen les posicions més altes en les organitzacions de la societat, governen les corporacions, manegen l'estat, el poder militar, i ocupen les posicions estratègiques en l'estructura social on es troba la riquesa, el poder, i des d'on gaudeixen la fama. I ells són definits com a membres de l'elit en una societat.
RELACIÓ DE CONFLICTE
Ara suposem que aquests grups tenen interessos oposats sobre diferents polítiques públiques, ja que ells reconeixen que cadascuna d'elles comporta diferents resultats.
La pregunta que sorgeix és: ¿Com aquesta societat, que assumim té dos actors, resol els conflictes polítics en la pràctica? Fem més concreta la pregunta. Suposem que hi ha dues polítiques públiques una que afavoreix les elits i els ciutadans. Quina d'elles és adoptada per la societat en general? Perquè no hi ha una manera de fer feliços els dos grups per igual, la política pública ha d'afavorir només a un d'ells. Podem pensar llavors que el grup que és afavorit està determinat per qui té el poder polític. Així sorgeix la següent pregunta:
QUÈ ÉS EL PODER POLÍTIC?
Daron Acemoglu (2) defineix el poder polític com la capacitat d'un grup en obtenir la seva política preferida en contra de la resistència d'altres grups. I perquè sempre hi ha conflicte d'interessos, sempre estem en el camp del conflicte polític. I perquè sempre estem en el camp del conflicte polític, sempre estem davant l'ombra del poder polític. Quant més poder polític tingui un grup, més es veurà beneficiat amb les polítiques i accions del govern.
Però, d'on ve el poder polític? Per respondre aquestes preguntes és important distingir entre dos tipus de poder polític: poder polític de facto i poder polític de iure. Imaginin l'estat natural de la societat que descriu Thomas Hobbes a (3) on considera que no hi ha lleis i que l'home no es pot diferenciar de les bèsties.
Hobbes considera aquesta situació per argumentar que aquest estat d'anarquia és altament no desitjable, i que l'estat, com un Leviathan (un monstre del mar) és necessari per monopolitzar la força i obligar que els ciutadans compleixin les regles. Hi ha un exemple de Hobbes que m'agrada molt per il · lustrar la distribució del poder. Suposem que estem en un estat de naturalesa pur. Si hi ha una fruita que pot ser consumida per un de dos individus, qui es queda amb ella? La resposta és clara: perquè no hi ha lleis, qualsevol qui és més poderós, qualsevol tingui força bruta major, es quedarà amb la fruita. Això és referit com el poder de facto.
No obstant això, aquest no és l'únic tipus de poder polític. Avui, diferents partits polítics prenen decisions importants en el govern no perquè utilitzen la força bruta, sinó perquè van poder col · locar aquesta força bruta en un sistema que anomenem sistema polític (va ser votat en una elecció) Com a resultat, entre les polítiques públiques conflictuals, aquests diferents partits poden triar aquelles que més els convinguin als seus interessos. Anomenem a aquest tipus de poder, Poder Polític de Jure o de dret. I als acords socials i polítics que situen el poder de Jure anomenem Institucions Polítiques.
En síntesi, per assolir els nostres objectius no només hem d'entendre el poder polític sinó practicar-lo, analitzar-lo, i estudiar-lo. I per acabar em referiré a Ortega i Gasset quan diu: "Joves, feu política, perquè si no la feu es farà igual i molt possiblement en la vostra contra".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS