dimarts, 5 d’agost de 2014

"Desemmascarem als que volen acabar amb el procés català" Podem i la formació liderada per Ada Colau, Guanyem, "el cavall de Troia" contra el secessionisme català ". Podem a Catalunya és televisió. I sobretot, és Podem, i no 'Podem' "(en català). ha un acord entre Pablo Iglesias i Ada Colau actual líder de Guanyem, per conquerir Espanya i acabar amb el procés català". "el 'sisi' els fa nosa i es neguen de forma sistemàtica a dir el que pensen fer davant el 9-N ".






Por, nervis, desestabilització ... per altres mitjans de tendència independentista es tracta d'alguna cosa més que d'un nou partit "espanyolista" que ni tan sols mereix portar el seu nom en català. "Un acord entre Pablo Iglesias i Ada Colau (exportaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i actual líder de Guanyem) per conquerir Espanya i acabar amb el procés català", titulava el portaveu de l'Assemblea Nacional Catalana. "El 'sisi' (en referència a la doble pregunta de la consulta) els fa nosa i es neguen de forma sistemàtica a dir el que pensen fer davant el 9-N", rematava la informació.

La indefinició al voltant de la política territorial, que ha servit d'arma llancívola per "desemmascarar" a Podem, i ara al nou espai polític obert per Guanyem, s'excusa des de la formació en què el seu únic horitzó, de moment, són les eleccions municipals . "Encara no hem debatut aquesta qüestió. Ni tan sols se'ns ha presentat la necessitat de fer-ho ", s'escapoleix Jaume Asens quan se li pregunta sobre quina serà la seva posició política al voltant de la consulta. Però defensen o no la independència de Catalunya?

Una tesi, la del contagi de "la rebel · lió catalana" a la resta d'Estat per forçar un procés constituent que trenqui amb el pacte del 78, llançada per l'economista i periodista Antonio Baños. En l'assaig que, precisament, porta per nom La rebel · lió catalana, l'economista defensa que l'obertura d'un procés constituent pot generar un efecte crida a la resta de l'esquerra espanyola que advoca per la república. "La rebel · lió catalana no li mola a l'esquerra espanyola, no sex appeal, però pot donar-li força a la seva voluntat de trencar amb el poder establert".


 Totes les enquestes que es fan i es desfan a la premsa catalana donen a Podemos un protagonisme desbocat si es considera l'escàs arrelament social i territorial d'aquesta opció cada dia més “política”.

 Política en el sentit partidista del terme. Podemos és encara a Catalunya una assemblea virtual permanent amb seguidors inquiets i compartits amb altres plataformes d'agitació continuada. I alguna reunioneta escadussera. A Madrid és una altra cosa. Un líder, Pablo Iglesias, cada dia més efectiu tirant al dret.

 Un portaveu, Juan Carlos Monedero, que visita de tard en tard Barcelona per coordinar accions i moviments amb Iniciativa-Verds. I una organització que comença a agafar volada i ambició. Què serà Podemos a Catalunya, encara és una incògnita. De plataformes socials amb incidència popular, n'hi ha unes quantes. Des de Procés Constituent fins a Guanyem Barcelona. De Teresa Forcades a Ada Colau.

 Tot aquest moviment ara va definint-se a bots i rebots. I ho fa al costat d'opcions que remen i breguen de fa anys, com ara Iniciativa, amb aspiracions de control i lideratge indissimulades, i la CUP. En aquesta salsa remoguda, però, allò que crida més l'atenció són els resultats que les diferents enquestes atorguen a una opció sense militància efectiva i encara sense arrelar políticament. I això pot ser preocupant.

 Perquè administrar una força sense tropa ni dirigents propis pot conduir vés a saber on. D'entrada, Podemos a Catalunya és televisió. Ai! I sobretot, és Podemos, i no Podem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS