QUI ES MAÇÓ? ... Els maçons no acostumem a identificar-nos com a tals fora de l’Orde Maçònic, encara que disposem de total llibertat per fer-ho en el moment i davant de qui vulguem, però sempre tenint per norma l’absoluta discreció sobre la condició maçònica aliena.

La condició de maçó és personal i intransmissible; s’obté mitjançant l’Acte Ritual Iniciàtic que realitza un grup, una lògia al voltant d’una persona a la qual denominem Postulant.
El postulant no haurà estat mai prèviament seleccionat ni induït a ser-ho, ja que la Maçoneria no fa proselitisme; ho és per pròpia i lliure voluntat i per haver-ho demanat mitjançant una Sol·licitud d’Iniciació, de caràcter personal, intransferible i que no es pot delegar.

Els maçons agraïm l’interès respectuós que la Maçoneria pugui despertar, encara que no tots els sol·licitants arriben a ser Iniciats.

Basant-nos en el primer text constitucional de la Maçoneria (1723) i en les seves esmenes posteriors no dogmàtiques, avui podríem definir la Maçoneria Liberal, de forma senzilla, com a Associació de Persones Lliures i de Bons Costums. Seria difícil de trobar algú que no admetés aquesta definició sobre si mateix, però no obstant l’Orde demanda certs nivells de capacitació civil, concepcions ètiques i coneixement del fet maçònic.

La condició sine qua non per ser maçó, la Iniciació, requereix d’un reconeixement previ per ambdues parts (postulant i Maçoneria). La Maçoneria comença el seu procés d’apropament en el moment de la recepció de qualsevol sol·licitud personal d’Iniciació i intenta conèixer els motius d’interès del sol·licitant, així com les seves expectatives en relació amb l’Orde. El nostre mètode per aconseguir-ho és a través d’entrevistes entre el/la sol·licitant i diferents membres de la Lògia. Posteriorment cada entrevistador fa un informe i ple de la lògia debatrà sobre la idoneïtat del sol·licitant per accedir o no la Iniciació. Durant tot aquest procés i fins i tot durant la pròpia cerimònia d’Iniciació, el sol·licitant té la possibilitat de detenir-se i decidir no culminar el fet; si així ocorregués, se l’acompanyarà a la sortida, se l’acomiadarà respectuosament i la lògia continuarà amb el seu funcionament habitual.

És més difícil entrar-hi que sortir-ne. Aquest axioma referent a la Maçoneria és totalment cert. Per causar baixa de l’Orde solament es requereix expressar la voluntat personal de fer-ho i no per això es perd la condició de maçó; simplement, es queda exclòs del dret de participació a la Lògia, encara que ocasionalment se la pot visitar i assistir a les seves reunions i sol·licitar la tornada activa en qualsevol moment.

I per acabar una síntesi de tot el que hem dit.

La Iniciació dóna la condició de Maçó però, al capdavall són el propi comportament, el treball constant i la actitud de cadascú els que, en realitat, acrediten i donen la condició de tal davant els altres maçons.

És per això que en els nostres Rituals es pregunta:       Sou Francmaçó?

I la resposta a aquesta pregunta és ben nítida:              Els meus Germans em reconeixen com a tal.