No hi ha temps a perdre, hem de marxar com més aviat millor, En aquesta Espaguana de pandereta no hi ha futur. Segur que ho ha dit o pensant més d'una vegada durant aquests temps foscos: acabarem havent de pagar per trabajar.Pues ...

Tots ens temíem aquest final des que va començar la crisi i governs i empresaris van aprofitar l'oportunitat per deteriorar i precaritzar el mercat laboral, dinamitar la negociació col · lectiva i mantenir els marges de benefici a base de baixar els salaris. Ja pot deixar de témer per un futur tan trist i angoixant. Ara pot espantar com cal pel present perquè està passant: hem començat a pagar per treballar.

Amb gran enrenou i soroll, per mitjà d'un decret llei de més de 170 pàgines on Rajoy només li ha faltat legislar sobre l'existència de Déu o sobre si és millor un cotxe dièsel o gasolina, el Govern acaba d'aprovar el programa d'garantia juvenil, el gran projecte on pensa gastar-se els gairebé 1900 milions d'euros que van a girar-nos des d'Europa gràcies al Pla d'ocupació juvenil europeu. En un país on la meitat dels seus joves estan oa la mobilitat exterior oa l'atur, la nova solució que l'ha ocorregut a l'Executiu consisteix a lliurar els fons als empresaris i llevar a la Seguretat Social. Anem a pagar-los perquè deixin treballar als joves i acabarem havent de donar-los les gràcies per deixar-nos als altres.

Per cada jove que ni hagi estudiat ni treballat durant l'últim mes que contractin, en formació o en pràctiques, els empresaris es portaran un descompte de 300 euros sobre la cotització de la Seguretat Social. Si li paguen un sou de subsistència al jove i no arriba a cotitzar aquesta quantitat, podran bonificar les cotitzacions d'altres empleats. A canvi, l'empresari no assumeix pràcticament cap obligació. En teoria el contracte ha de ser indefinit però si, passats els sis mesos que dura la subvenció, acomiada el jove per "causes econòmiques objectives", no haurà de tornar ni un sol dels euros que li hem pagat per deixar treballar.

El negoci els surt rodó. Nosaltres li paguem a l'empresari per donar-nos treball, l'empresari guanya treballadors a preu de saldo i desposseïts de qualsevol dret que no sigui produir i callar, i el Govern haurà noves xifres per introduir a la màquina de les estadístiques de l'atur a uns mesos de les eleccions. Només perdem nosaltres.

Encara que diguin que els diners surt d'Europa, en realitat abans va sortir dels nostres impostos. Així que, amb els nostres diners, pagarem perquè els empresaris puguin seguir precaritzant a plaer el mercat laboral subvencionats pel Govern, la Seguretat Social veurà caure els seus ingressos, i continuarà el deteriorament del sistema públic de pensions fins que ja no quedi més remei que liquidar per enderroc. Ja només ens falta posar el llit.