El Tribunal de Comptes, que hauria de ser l'últim reducte de l'honradesa pública, és avui sospitós de corrupció. Els llaços de parentiu arriben a un centenar d'empleats. Els dos últims presidents del comitè d'empresa han col · locat 17 famílies amb sous un 30% superiors a la mitjana del sector públic.
El Tribunal de Comptes és "l'òrgan responsable del fiscalitzar el sector públic espanyol, inclosos els comptes dels partits polítics".
A la seva pàgina web, la institució proclama que "la Constitució espanyola de 1978 atribueix al Tribunal de Comptes la fiscalització del sector públic i l'enjudiciament de la responsabilitat comptable". Els dotze consellers són elegits pel Parlament per períodes de nou anys, i ells mateixos trien al president que gaudeix d'un mandat de tres anys. Tots estan aforats.
Doncs bé: el Tribunal de Comptes, que hauria de ser l'últim reducte de l'honradesa pública, és avui sospitosa de corrupció. Avui, El País ha publicat que "el Tribunal de Comptes de l'Estat va trossejar projectes d'obres i contractes per eludir la Llei de Contractes per a les Administracions Públiques, i les va adjudicar a un empresari que va arreglar les cases particulars del número dos de la institució i conseller de fiscalització, Javier Medina, i del seu germà Enrique, gerent del tribunal fins a finals de 2012 ". No hi ha hagut reacció a aquesta crítica, que hauria de ser analitzada com més aviat per la fiscalia, tan gelosa de la seva tasca en altres qüestions.
Llaços de parentiu
Però no s'acaben aquí les presumptes corrupteles: l'enxufisme i el nepotisme al Tribunal de Comptes són notoris, segons ha detectat el mateix diari, ja que els llaços de parentiu arriben a un centenar de treballadors de l'organisme (actualment, un nebot i una concuñada del president treballen). I els dos últims presidents del comitè d'empresa han aconseguit col · locar a 17 familiars a la institució, els sous superen en un 30% la mitjana del sector públic.
És, en definitiva, el súmmum: la institució constitucional que ha de controlar els comptes públics per evitar desviacions i corrupcions apareix als ulls de tots contaminada per pràctiques viciades que semblen vorejar clarament la legalitat. Ningú controla, segons sembla, el controlador, de manera que el cercle viciós es tanca per anul · lar definitivament la credibilitat de la política estatal.
Tancar el Tribunal de Comptes
El més greu del cas és que els que han denunciat aquesta situació, clarament clientelar, i que amb indignació ens fem ressò, estem convençuts que no es farà res, que el problema, tan enquistat, no té remei. Perquè la solució consistiria a clausurar el Tribunal de Comptes i crear un altre nou sobre normes i criteris diferents i molt més estrictes, i això és impensable en un envellit sistema burocràtic com l'espanyol en què les inèrcies i l'endogàmia van de la mà.
Convé, en tot cas, que la denúncia s'intensifiqui i s'estengui. Que els ciutadans no callin quan vegin que els seus ajuntaments contracten arbitràriament als fills dels pròcers locals. Que els sistemes de contractació que observen estan plens de sospitosos favoritismes. Que el nivell de vida dels seus servidors públics no es correspon amb els ingressos oficials que perceben. Aquesta democràcia només se salvarà si perdem tots la vergonya de denunciar el escandalós i d'assenyalar amb el dit a corrupte, tantes vegades davant els nostres ulls.
El Tribunal de Comptes és "l'òrgan responsable del fiscalitzar el sector públic espanyol, inclosos els comptes dels partits polítics".
A la seva pàgina web, la institució proclama que "la Constitució espanyola de 1978 atribueix al Tribunal de Comptes la fiscalització del sector públic i l'enjudiciament de la responsabilitat comptable". Els dotze consellers són elegits pel Parlament per períodes de nou anys, i ells mateixos trien al president que gaudeix d'un mandat de tres anys. Tots estan aforats.
Doncs bé: el Tribunal de Comptes, que hauria de ser l'últim reducte de l'honradesa pública, és avui sospitosa de corrupció. Avui, El País ha publicat que "el Tribunal de Comptes de l'Estat va trossejar projectes d'obres i contractes per eludir la Llei de Contractes per a les Administracions Públiques, i les va adjudicar a un empresari que va arreglar les cases particulars del número dos de la institució i conseller de fiscalització, Javier Medina, i del seu germà Enrique, gerent del tribunal fins a finals de 2012 ". No hi ha hagut reacció a aquesta crítica, que hauria de ser analitzada com més aviat per la fiscalia, tan gelosa de la seva tasca en altres qüestions.
Llaços de parentiu
Però no s'acaben aquí les presumptes corrupteles: l'enxufisme i el nepotisme al Tribunal de Comptes són notoris, segons ha detectat el mateix diari, ja que els llaços de parentiu arriben a un centenar de treballadors de l'organisme (actualment, un nebot i una concuñada del president treballen). I els dos últims presidents del comitè d'empresa han aconseguit col · locar a 17 familiars a la institució, els sous superen en un 30% la mitjana del sector públic.
És, en definitiva, el súmmum: la institució constitucional que ha de controlar els comptes públics per evitar desviacions i corrupcions apareix als ulls de tots contaminada per pràctiques viciades que semblen vorejar clarament la legalitat. Ningú controla, segons sembla, el controlador, de manera que el cercle viciós es tanca per anul · lar definitivament la credibilitat de la política estatal.
Tancar el Tribunal de Comptes
El més greu del cas és que els que han denunciat aquesta situació, clarament clientelar, i que amb indignació ens fem ressò, estem convençuts que no es farà res, que el problema, tan enquistat, no té remei. Perquè la solució consistiria a clausurar el Tribunal de Comptes i crear un altre nou sobre normes i criteris diferents i molt més estrictes, i això és impensable en un envellit sistema burocràtic com l'espanyol en què les inèrcies i l'endogàmia van de la mà.
Convé, en tot cas, que la denúncia s'intensifiqui i s'estengui. Que els ciutadans no callin quan vegin que els seus ajuntaments contracten arbitràriament als fills dels pròcers locals. Que els sistemes de contractació que observen estan plens de sospitosos favoritismes. Que el nivell de vida dels seus servidors públics no es correspon amb els ingressos oficials que perceben. Aquesta democràcia només se salvarà si perdem tots la vergonya de denunciar el escandalós i d'assenyalar amb el dit a corrupte, tantes vegades davant els nostres ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS