LA MAFIA I EL PARTIT POPULAR. Però, com diu un company, no hi ha màfia que es preï sense morts, són els delictes de sang dels que atorguen carta de naturalesa a una organització tipus cosa nostra. Aquí volia jo arribar. Si no n'hi ha hagut ja, sembla que ha estat per ben poc.

Es va complir el vaticini dels més entusiastes i els ciutadans espanyols semblen haver propinat el 25-M un sever cop al fetge a la "màfia" PP-PSOE de conseqüències tan devastadores que li ha fet doblegar el genoll: si el 2011 la "casta "obtenia 17,8 milions de vots, avui ja només li queden 7,5 milions. I més enllà dels números, això significa que el 2015, amb les properes eleccions municipals i autonòmiques, polítics i banquers de la partitocràcia espanyola poden veure per primera vegada una possibilitat real de ser jutjats i passar un temps entre reixes.

La primera opció política del 25-M va ser l'abstenció, amb 18,7 milions de ciutadans que van manifestar el seu menyspreu pels qui els plomen, però és que les noves formacions polítiques o contràries al règim van aconseguir més de 5 milions de vots. Per primera vegada, després de 7 anys d'aguda i greu crisi econòmica, laboral i social, es veu llum al final del túnel: dels 35 milions de ciutadans espanyols amb dret a vot, 28 milions ja li han donat l'esquena al règim: només 2 de cada 10 voten PP o PSOE.

La legitimitat de l'actual Monarquia de partits s'esfondra i qualsevol inesperat cop d'atzar donarà a parar a la presó o l'exili, com ja pateixen 700.000 joves espanyols. Els seus polítics no poden sortir al carrer perquè els agredeixen o els escridassen; quan els assassinen en crims passionals poble rugeix d'alegria a les xarxes socials i victoreja als seus botxins. Per contra, les noves formacions polítiques com "Podem", "Ciutadans" o "Primavera Europea" es converteixen en una seriosa advertència als partits que han dubtat entre la "casta" o la societat civil, com IU i UPyD. I els seus representants troben l'aplaudiment i l'admiració del poble.

Els nacionalistes de CiU, ERC, PNB, LPD o Coalició Canària també ho tenen difícil: ja no podran sostenir amb pactes sota mà als que des de tota Espanya se'ls exigeix ​​responsabilitats civils, polítiques i penals de forma tan clara i contundent. I molts d'ells han estat còmplices de les seves retallades, els seus robatoris i els seus abusos. Aquí hi ha els desfalcs i fallides en les caixes d'estalvis, amb implantació exclusivament autonòmica, per demostrar-ho. Els seus milionàries "indemnitzacions" i les seves escandaloses "pensions" així ho ratifiquen, mentre aquests mateixos polítics nacionalistes que els van sostenir durant dècades ara guarden silenci o miren a una altra banda. Res els diferencia de populars i socialistes. L'hemeroteca serà molt cruel per als especialistes en disfresses.

Fora de l'elecció popular del 25-M han quedat també formacions polítiques de tall ciutadà que poden tenir alguna cosa a dir en les municipals i autonòmiques: Vox ha assolit 244.000 sufragis i pot convertir-se en el digne pont de plata que els ciutadans més conservadors podrien arribar davant la càmera dels horrors en què han vist convertit al seu ex Partit Popular. Els animalistes de PACMA gairebé doblen els seus suports i estan ja en els 176.000 suports. I els Escons en Blanc també es consoliden amb els seus 100.000 vots i segueixen a l'alça, els mateixos que han assolit el Moviment XARXA d'Elpidio Silva i el Partit X d'Hervé Falciani i Simona Levy. Els 38.000 vots dels "Pirates" i els 30.000 de "Retalls Zero" han deixat també la seva empremta contra el règim. La mateixa que els altres 350.000 electors que s'han decantat per forces de signe més ideològic o sectorial.

ots ells, tots nosaltres, som necessaris per donar-li el cop de gràcia a la "casta" que ha intentat arruïnar les nostres vides. Malgrat els massius i despietats retallades i acomiadaments, a Espanya no sobra ningú, tot el contrari: han de tornar tots aquells a qui la cobdícia d'unes elits expulsar i va convertir en exiliats laborals. Només han de pagar pels seus crims aquells que es van aprofitar de l'absència de divisió de poders per evitar els tribunals. O els que van utilitzar les "portes giratòries" de la política per enriquir-se amb les empreses d'energia o de l'IBEX-35 a costa de les necessitats més bàsiques i peremptòries dels ciutadans.

Un milió de contractes públics actualment en vigor s'han de revisar en estar inflats de forma palmària i de vegades injusta per deixar una reguera de comissions amb diners públics. La imatge internacional d'Espanya com a país bananer i corrupte ha de començar a canviar amb l'exemple dels seus nous representants. I un procés de llibertat constituent, amb eleccions uninominals per districtes petits on els ciutadans puguin conèixer bé els seus candidats i fiscalizarlos (res de partits), on les organitzacions polítiques, sindicals i empresarials no depenguin de l'erari públic i on la separació del Poder Executiu , Legislatiu i Judicial sigui fèrria i vigilant és ja, des d'avui, una exigència ciutadana que és proclamada a veus. La part més noble, altruista i intel · ligent del país ha d'articular tot això des de la societat civil independent.

El 25-M ha donat el primer avís, però no l'últim. I el risc de dissimulació davant el crit tan eixordador dels ciutadans és més que evident. Ja ho hem patit durant sis llargs anys. Però el 25-M ha demostrat que de res li han servit al règim les tones de desinformació i propaganda dels mitjans de comunicació tradicionals, la connivència i complicitat dels supervisors econòmics i socials per adquirir o doblegar voluntats, la laxitud dels bancs per continuar prestant o no cobrar deutes dels poderosos mentre llancen les seves gargamelles contra els febles, els desnonats, les pimes, els professionals, els funcionaris o simplement els emprenedors honrats que no volen dependre de les subvencions o dels suborns administratius.

El compte enrere ha començat i el segon "round" vindrà al maig de 2015. Només un any. La societat espanyola ha sabut resistir i ho farà fins i tot una mica més, sis mesos, fins al novembre d'aquest mateix 2015, data de les eleccions generals. I llavors, el duopoli mafiós de PP-PSOE que haurà governat durant 40 anys, perllongant altre igualment llarg període ominós que amb els seus atroços abusos va arribar a fer bo, sabrà en pròpia pell el que és patir els rigors i disgustos del que ells mateixos han sembrat. I amb una justícia independent i exigent, el teixit cancerós de les nostres elits que ara tot ho inunda començarà a minvar ia regenerar el país econòmica i laboralment. El pitjor ja ha passat, ara la por ha començat a canviar de bàndol.