dijous, 10 de juliol del 2014

Els suïcidis de la Guàrdia Civil, un tema tabú i sinònim de polèmica dins de la Benemèrita: 447 suïcidis des de 1982, un cada 26 dies, xifra que podria haver estat més gran perquè en aquest mateix període hi va haver altres 401 guàrdies que ho van intentar.






Fàcil accés a les armes de foc

El psicòleg López Vega, que va dirigir l'estudi, creu que l'accés a armes de foc és una de les causes que en la Guàrdia Civil hagi tants suïcidis. També influeix el caràcter militar de la Guàrdia Civil i les condicions laborals. Se suposa que els trastorns mentals i els problemes personals haurien d'influir menys, perquè es pressuposa que un agent està més preparat, però no és així. El Servei de Psicologia coincideix a assenyalar que el fàcil accés a les armes de foc influeix en l'alta taxa de suïcidis. La nostra diferència amb la població general és l'accés ràpid i letal per executar el desig de morir, una pistola. De fet, més del 95% dels agents que es treuen la vida ho fan amb una arma de foc. Cal no oblidar, però, que el guàrdia civil és un ésser humà, recalquen en el servei psicològic i el suïcidi és un fenomen multicultural i multicausal. Mai hi ha una única causa. El 2010, l'anterior responsable de l'equip d'especialistes en conductes suïcides de la Guàrdia Civil escrivia en un article que cap dels psicòlegs de l'equip hem atès un sol cas en què la causa principal hagin estat problemes laborals.

No obstant això, les baixes psicològiques estan a l'ordre del dia a la Guàrdia Civil. Les dades oficials, els remesos en resposta parlamentària al diputat d'IU Ricardo Sixto, assenyalen que entre 2005 i 2012 hi va haver 17.223 baixes psicològiques. El llibre La cara oculta dels policies a Espanya, publicat el 2007 per l'editorial Germania i escrita per diversos guàrdies civils, recollia també enquestes realitzades a més de 500 agents. Les conclusions: el 20% dels enquestats asseguraven haver patit algun tipus d'assetjament laboral. En l'estudi de l'AUGC, el 32% dels agents entrevistats reconeix que la relació amb els seus superiors és dolenta o molt dolenta, i un altre 22% assegura que no està satisfet amb el seu treball. Per exemple, en el que portem de legislatura del PP, el ministeri de l'Interior ha obert 37 expedients disciplinaris a portaveus d'AUGC per parlar als mitjans.

L'estudi de l'AUGC conclou que caldria crear un observatori sobre el suïcidi, transparent, que desenvolupés protocols d'investigació en casos de suïcidi i que permetés dissenyar instruments que detectessin riscos. Una cosa que ja es fa en el cos, expliquen en el Servei de Psicologia. S'estudia cada cas, un a un. S'estudia el cercle laboral i personal per analitzar que ha pogut influir en la mort o en l'intent. I la majoria dels casos són per problemes personals i familiars. Hi ha campanyes anuals per formar els comandaments i que aprenguin a detectar els riscos. El pla de prevenció té tres fases: primària (prevenir casos), secundària (ajudar els agents en risc de suïcidi, un cop detectat) i terciària (analitzar els casos consumats o evitar que es repeteixi en intents no consumats). Només en la fase secundària, la Guàrdia Civil ha ajudat des de l'any 2005-500 agents en els quals es va detectar aquest risc. I el telèfon d'atenció psicològica ha rebut 2.985 trucades des de l'any 2005. Fins i tot hi ha una campanya de detecció de conductes suïcides entre els aspirants a entrar a la institució.

La majoria de les morts, en l'escala bàsica

La resta d'associacions amb representació al Consell de la Guàrdia Civil (l'òrgan d'interlocució entre la direcció i les associacions) coincideixen que el tema dels suïcidis és un tema complex i poc transparent. Mai es parla d'aquest assumpte en el Consell. Estem esperant encara que ens informin sobre un suïcidi, explica un portaveu de la Unió d'Oficials. Es refereixen a la mort, al març de 2014, del capità de la comandància a Aranda de Duero (Burgos). Francisco Huerga, de 57 anys, es va disparar un tret al cap dins de la caserna. El suïcidi d'un oficial és poc freqüent, ja que la major part de les morts es produeixen en l'escala bàsica.

El perfil de l'agent que s'ha suïcidat o ho ha intentat seriosament és el d'home de 39 anys, casat, procedent de l'Exèrcit, d'escala bàsica i amb una mitjana de 17 anys de servei en les Forces Armades i Cossos de Seguretat de l'Estat. La dona se suïcida menys, afirmen en el Servei de Psicologia. La Unió de Guàrdies Civils, per la seva banda, creu que el gabinet psicològic de la Benemèrita està responent positivament a un problema molt difícil de detectar. Segons el seu president, la xifra de suïcidis s'ha anat reduint, tot i que encara hi ha xifres preocupants. Aproximadament el 50% dels suïcidis estan vinculats a la professió, explica. En els anys 90, amb taxes de suïcidi molt alarmants, el terrorisme d'ETA va tenir a veure en alguns casos. El responsable del Servei Psicològic assegura, però, que el terrorisme etarra no ha influït potencialment en una taxa de suïcidis més alta.

El gabinet jurídic de la Unió de Guàrdies Civils porta el cas de l'agent Pedro Linares González, que va disparar un tret al matí del 3 de juliol de 2009 a caserna guipuscoà d'Éibar. Dies abans havia tingut una reunió a porta secreta amb el sergent que presumptament li feia la vida impossible. No només a ell. 19 dels 28 agents sota el comandament del sergent secundar una denúncia per abús de poder, coaccions i amenaces. El cas segueix al jutjat a l'espera de judici. Mai sospitem que tot això tindria aquest tràgic desenllaç. Sabia que tenia problemes amb el seu sergent, però no que acabaria així. Estava en tractament psicològic i li havien retirat l'arma, però es va disparar un tret amb l'arma d'un company, explica a aquest diari un familiar. Cinc anys després, no hi ha judici, el meu germà és mort i les seves pertinences intervingudes. Sabem que va escriure un document amb tots els abusos del sergent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS