El projecte de crear una moneda complementària a Catalunya que ens permeti crear l’economia que volem. A Catalunya avui hi ha diferents sistemes de monedes complementàries i alternatives. Es calcula que hi ha uns 4.000 sistemes d'aquest tipus a tot el món. Els arguments a favor són: la possibilitat de crear liquiditat per desenvolupar l'economia real no especulativa, així com fomentar una economia de proximitat amb un component de sostenibilitat molt més gran que en l'economia de l'euro.

 Avui mateix s'està debatent a la seu de PIMEC, l'associació de petites i mitjanes empreses de Catalunya, la possibilitat de crear una moneda complementària a Catalunya. Es tracta del projecte Eurocat. Això potser demostra que hi ha vida més enllà de l'euro. L'acte ha comptat amb experts com Bernard Lietaer, un dels pares de l'Euro, Ernest Maragall, economista i vicepresident de la Fundació Catalunya Europa, que patrocina l'acte, i Jordi Angusto, president de la comissió d'innovació del Col·legi d'Economistes, entre d’altres.

Al marge de les opcions sobiranistes de cadascú, sortir o no de la moneda única europea és un debat molt habitual en l'actualitat. Els favorables a una i altra postura defensen les seves posicions amb arguments vàlids. És veritat que sortir de l'euro seria molt inconvenient per a la nostra integració econòmica a Europa i un element d'inseguretat jurídica. És veritat també que adaptar zones econòmiques de diferent nivell competitiu a una moneda única va ser des del principi un despropòsit, sobretot si després anàvem a utilitzar el crèdit barat de l'euro en finançar i fomentar sectors que redueixen la nostra competitivitat encara més, com la construcció, en lloc d'haver usat aquest crèdit per invertir en sectors que milloressin la nostra competitivitat, millorant la nostra educació i la nostra producció en R + D.

La qüestió és que al marge d'aquesta decisió, que és molt difícil, ja que es tracta de triar entre el dolent i el pitjor, hi ha altres possibilitats a les quals cal prestar més atenció.

Una d'aquestes possibilitats és la de crear una moneda complementària (o diverses). En aquest sentit, la manca d'informació és brutal. L'opinió pública desconeix que a Suïssa, per exemple, hi ha una moneda complementària anomenada WIR des de fa 80 anys, que ha ajudat a les pimes suïsses a passar per les crisis financeres amb el mínim dany possible, començant l'any 34, enmig de la gran depressió, amb 17 empreses, i arribant fins als nostres dies amb 60.000 empreses i més de 3.000 milions de wir (equivalents al franc suís) en facturació anual.

Però aquest no és un cas aïllat. Fa només dos anys, un grup d'economistes encapçalats per Thomas Mayer, execonomista cap del Deutsche Bank, va emetre una declaració a la seu de l'associació de pimes alemanya, la BMWV, animant als països en dificultats de la zona euro a crear monedes paral·leles.

A Catalunya avui hi ha diferents sistemes de monedes complementàries i alternatives. Es calcula que hi ha uns 4.000 sistemes d'aquest tipus a tot el món. Els arguments a favor són: la possibilitat de crear liquiditat per desenvolupar l'economia real no especulativa, així com fomentar una economia de proximitat amb un component de sostenibilitat molt més gran que en l'economia de l'euro. No menys important és la primícia d'introduir algun tipus de control social del crèdit, tan necessari després de patir els efectes de finançar esbojarradament una bombolla especulativa en el sector immobiliari.

El projecte Eurocat ha anunciat un període d'un mes , perquè totes les empreses i particulars que així ho desitgin, puguin inscriure i formar així part del grup de participants fundadors de la moneda. El 4 de maig començarà un altre procés d'un mes en què aquests fundadors prendran, de formen participativa, les decisions més crítiques sobre el funcionament de la moneda, per acabar la seva configuració final i sortir a la llum en el mes de juny de 2014.

Potser no es tracta de quedar-se o sortir de l'euro; l'euro sempre serà útil per a les transaccions amb l'exterior. Potser es tracta més aviat de modificar el seu funcionament amb una mica més efectiu que la Unió Bancària i escometent la necessària reforma institucional, des de la pròpia societat civil, que permeti la creació de fonts de finançament alternatives, fomentant un canvi no rupturista.

Més informació a: www.euro-cat.cat
Susana Martín Belmonte és economista i autora del llibre "Nada está perdido. Un sistema monetario y financiero alternativo y sano" i és co-fundadora del projecte Eurocat i de l’Instituto de la Moneda Social.