dilluns, 10 de març de 2014

Una Catalunya independent expulsada de la UE?





 El proper 9 novembre els catalans votaran en un referèndum per decidir el seu futur. Després de les eleccions catalanes de 2012 amb un rècord de participació, 2/3 del Parlament català va decidir el desembre passat posar una data per celebrar un referèndum d'autodeterminació a Catalunya.

Des de l'esquerra radical a la Democràcia Cristiana, tot l'espectre ideològic del catalanisme va ser representat en l'acord. Com deia l'editorial del Financial Times el 27 de novembre de 2012, "el plebiscit sobre la independència és la demanda de molts més que no pas el somni d'uns pocs"

No obstant això, en uns mesos, probablement, el referèndum català serà prohibit pel Tribunal Constitucional espanyol. Però això no és una sorpresa. Ja el 2010, el màxim tribunal va fallar en contra de les parts més rellevants del Estatut d'Autonomia que havien estat aprovades per referèndum i amb el suport dels parlaments espanyol i català. El tribunal es va limitar a seguir els dictats polítics del PP i del PSOE, els principals partits polítics a Espanya.

D'altra banda, l'actual president del Tribunal ha estat membre del PP fins fa un parell d'anys i és ben conegut pel seu menyspreu a Catalunya. Tal manca d'independència del Tribunal Constitucional és, probablement, un cas únic a Europa, després d'Hongria. Seria acceptable per a un país que volgués accedir a la Unió?

Sens dubte, és irònic que mentre Madrid es refereix constantment a l'imperi de la llei i la seva estricta fidelitat a la Constitució, Espanya té el rècord de males pràctiques en l'aplicació de la legislació de la UE, amb centenars de causes judicials pendents per subvencions estatals il•legals o incompliments de les directives europees.

Fins avui, a diferència del cas d'Escòcia, on el Primer Ministre Cameron ha acordat amb Alex Salmon un procés acordat i acceptat per ambdues parts de manera democràtica / civilitzada, el govern de Madrid es nega categòricament a la idea d'un referèndum argumentant que va contra la Constitució espanyola.

D'altra banda, el procés català és totalment europeu: pacífic i democràtic. L'últim esdeveniment que confirma aquest fet és la manifestació no violenta i massiva que va tenir lloc el 11 setembre 2013 anomenada "La Via Catalana", on 1,6 milions de ciutadans es van agafar les mans al llarg de 400kms, des del Nord fins el Sud de Catalunya, demanant poder votar. Aquest procés només es pot entendre en un context europeu en què la violència física no es pot utilitzar com a una amenaça contra els moviments democràtics. Fins ara, la Comissió s'ha mantingut bastant discreta i més o menys neutral, però les últimes declaracions del president Barroso són clarament negatives cap al que li pot succeir a una Catalunya independent.

El 20 de novembre, la Comissió va declarar que "si una part d'un país esdevé un nou se li tractaria com a un estat separat i els tractats deixerien de ser-los aplicables."

No obstant això, la CE havia donat respostes diferents a la mateixa pregunta. Per exemple, el 12 de novembre de 2012: "La Comissió expressarà la seva opinió sobre les conseqüències jurídiques de la legislació comunitària a petició d'un Estat membre que detalli un escenari precís."

Per tant, em pregunto, per què cap Estat membre ha sol•licitat un dictamen oficial a la Comissió? Per què el govern espanyol no la sol•licita?

D'altra banda, tot això significa que els ciutadans catalans seran expulsats de la UE només perquè s'atreveixen a decidir el seu futur a través d'un vot? Quin missatge enviaria això al món exterior?

Els polítics europeus han de pensar dues vegades abans de fer-ho, i han de recordar una cosa: Catalunya no és Turquia. Una Escòcia independent o Catalunya podrien tenir temps suficient per a renegociar la seva reincorporació a la UE des de l'interior donat que ja compleixen amb els criteris de Copenhaguen. Aquesta és l'opinió d'un director general Honorari de la Comissió Europea, Graham Avery, en un article publicat pel Parlament britànic. Una opinió similar és l'expressada per Yves Gounin, conseller d'Estat francès. Molts catalans es trobarien bastant còmodes amb un procés que permetés a Catalunya formar part de la UE en 4-5 anys després de la independència, com va suggerir la columna de Carlemany el 22/2/14.

De tota manera, si Catalunya fos expulsada de la Unió Europea, aquest últim té el dret exclusiu de negociar acords per majoria qualificada per tal de participar en l'Espai Econòmic Europeu (EEE). En conseqüència, Espanya no té dret per si sola de vetar els esforços de Catalunya per romandre a l'EEE, una àrea que és la llar de 500 milions de consumidors: Catalunya té a prop de 4000 multinacionals europees amb seu al seu territori. A aquestes empreses els resultaria molt difícil d'entendre que els Estats membres decidiren expulsar els catalans de l'EEE.

Per tal d'evitar aquesta situació indesitjable, la UE hauria de tenir la ment oberta i exercir pressió política sobre Espanya perquè Rajoy acordi un camí negociat a un referèndum a Catalunya com Cameron ha fet amb Escòcia.

Europa ha de captar la voluntat catalana a l'autodeterminació com a una fet del seu èxit, com a una oportunitat de mostrar la seva força al món i el seu compromís amb els valors fonamentals bàsics dels seus tractats. Permetre que els catalans votin establiria un model de les millors pràctiques i mostraria al món que la via europea per fer front als conflictes polítics i territorials és el ple respecte de la democràcia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS