diumenge, 5 de gener de 2014

Tot nen nascut en aquest país ho farà ‘amb permís de Gallardón’. I un s'imagina a l'excels ministre ‘treballant’ dins de tots els úters i cervells femenins (i masculins) per ‘crear vida’, per descomptat, a imatge i semblança seva, ja que el contrari estarà prohibit.






2014 ja està aquí! És per sortir corrent si només ens porta meravelles “progressistes” al Gallardón. Com aquesta: a partir de que s'aprovi el seu increïble ‘ordeno i comandament’ (la cridaran llei, però tinc suficient respecte a les lleis com per abstenir-me d'utilitzar aquest nom que simbolitza un pacte de convivència entre persones) tot nen nascut en aquest país ho farà ‘amb permís de Gallardón’. I un s'imagina a l'excels ministre ‘treballant’ dins de tots els úters i cervells femenins (i masculins) per ‘crear vida’, per descomptat, a imatge i semblança seva, ja que el contrari estarà prohibit.

O sigui que a Espanya, si res ho impedeix, ens apropem als ‘nens modelo Gallardón’: uns *personajillos clònics, *fatuos i envanits? Fa l'efecte que aquest ministre és incapaç de concebre una altra cosa que no sigui ell mateix, així que ens ha dit amb soltesa: ‘jo sóc el ben’ i ‘jo decideixo el que cal fer amb la procreació dels espanyols’. Punt.

Aquí, per descomptat, estan les dones que són les que parin, però també els homes ja que tots els nens tenen pare. Així que no entenc bé que siguin les dones, amb gran diferència sobre els homes, els qui protestin. Gallardón s'ha ficat en el llit i entre les cames d'unes i uns altres. Quin espectacle.

Clar que les dones tenen raons extra, per descomptat. I no són poques. Només fa amb prou feines 30 anys (des de 1985) que les espanyoles van tenir el suport legal per reconèixer el seu dret, com a dones, a parir o no. Fins llavors el cos de les dones era cosa exclusiva d'homes i ells podien disposar al seu antull. Quina ganga.

Cuesta molt trencar aquest costum de segles, de mil·lennis, sobretot quan encara avui el sexe masculí ve culturalment beneït per una ‘innata’ superioritat sobre el gènere humà. Patriarques, *paterfamilias, masclistes, dominadors, ells es creuen dotats per disposar de les criatures i de la naturalesa. Obertures desitjos, amics. Pura ceguesa. Vanitat ridícula.

Avui podem dir les dones, sense por a equivocar-nos, que el desastre de món que ens envolta, amb el seu culte als diners, al conflicte, a la competició salvatge, és exactament el que aquests homes obertures han creat. Gallardón només és el símbol més pedestre del seu *fatuidad i *autoengaño. No estic generalitzant: hi ha (uns altres) homes magnífics, oberts, col·laboradors, intel·ligents, sensibles i tan ofesos pels deliris de Gallardón com jo mateixa. Em consta.

Igualment -cal ser justs- si aquests *Gallardones existeixen és perquè els han parit dones. Quina responsabilitat tenen les mares perquè els seus fills no siguin *Gallardones en potència? Aquí, sincerament, crec que les dones tenen també responsabilitat. El ‘bé’ i el ‘dolent’ està equitativament repartit, em temo.

Succeeix que les dones –i no els homes encara que li malgrat Aristòtil- són els qui donen a llum i aquest poder és el que posa frenètics a homes equivocats, arrogants i *fatuos com l'insigne *Gallardon. Si la gestació necessita home i dona, com va a atrevir-se la dona a negar-se a això? Aquí els dol.

Aquí està un moll que té arrels de segles -va dir Èsquil que la dona és només dipositària de la llavor de l'home que és qui dóna la vida- i que, des de 1985, una imperfecta llei socialista (què diria Ernest Lluch?) havia atorgat a la dona el poder de decidir sobre parir o no.

Per això aquesta llei està feta contra tots, però especialment contra les dones. Qualsevol espanyola tindrà forçosament que demanar permís a Gallardón si decideix no portar endavant el seu embaràs. Un ‘progressisme’ repugnant. Sobretot per alguna cosa elemental: poder avortar no obliga a ningú. No poder fer-ho, en canvi, és una exhibició del pitjor poder masclista.

Gallardón ho ha aconseguit: mai havia estat a favor de l'avortament, però ara ja ho estic. Jo també vull avortar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS