divendres, 27 de desembre de 2013

Amb la nova llei de l'avortament la mare no tindrà cap dret a triar tenir o no tenir a un nen com Raúl. Ho haurà de tenir obligatòriament, perquè a Espanya avortar en aquest cas seria il·legal i cap metge donaria el vistiplau a realitzar l'avortament perquè aniria a la presó per una pràctica mèdica prohibida.
























Als futurs pares de Raúl -nomeni fictici- els van dir que venia amb algun tipus de problema però que amb el temps es podria solucionar. Alguna cosa així com un petit retard del que, amb alguns mesos de treball amb el logopeda, podria recuperar-se. Això és el que els metges van veure i van interpretar a través de l'ecografia que li van fer uns mesos abans que donés a llum. Ella, després de donar-li moltes voltes a l'assumpte al costat del seu marit, va decidir tenir el nen amb l'esperança de solucionar aquests petits i inesperats problemes, feliçment treure-ho avanci i per fi ser una família completa, un projecte que li havia il·lusionat durant tota la seva vida.

Raúl ara té cinc anys. És cec, però a més una de les conques oculars la té buida i segons va creixent han d'anar comprant-li ulls artificials adaptats a la seva grandària, pagats de la seva butxaca. El nen és gairebé mut -només ha après a dir algunes paraules soltes- i no camina, no pot moure's, tan sols han aconseguit posar-ho de vaig piular algunes vegades, recolzat contra la paret, però no pot donar un sol pas i passa la major part del dia ficat al llit. El nen té problemes pulmonars i s'ofega en les seves pròpies flegmes, va néixer amb el paladar obert i amb prou feines si podia menjar. El nen té també greus problemes neuronals. El nen no controla la bufeta ni els esfínters. Creo -no tinc tota la informació- que no sap qui és, on està, la qual cosa li ocorre... és el que despectivament, molt despectivament diria jo, cridem un vegetal. Raúl és un ésser viu totalment depenent. No obstant això no és una planta, és una persona, un ésser humà que no pot subsistir per si mateix i que va néixer per culpa d'un mal diagnòstic dels metges, sense que la mare sabés l'estat real del fetus perquè la informació que va rebre no va ser ni completa ni correcta.

Si tu, lector o lectora d'aquest *post, una vegada aprovada la Llei que ha impulsat el ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón, decidissis tenir un nen i pel motiu que fos el fetus tingués les mateixes característiques que Raúl seríeu vosaltres, la mare i el pare, els que hauries d'ocupar-vos d'ell 24 hores al dia o almenys el temps que el nen no estigui en el col·legi especial al que va de dilluns a divendres. La resta del temps el nen i els seus problemes serien teus i els aparells especials que necessita el nen els hauries de comprar amb els teus diners perquè l'Estat social -no m'agrada la paraula benestar, sona estranya- que va construir Zapatero està en demolició i gairebé ha desaparegut amb l'arribada del Partit Popular al Govern; fa molts anys que en les Autonomies en les quals governa aquest partit, l'Estat social l'hi ha saltat d'una o una altra forma per estalviar diners i gastar-ho en altres coses que al seu judici han de ser més prioritàries. Els aparells o pròtesis que el nen necessiti i moltes més coses les hauràs de pagar de la teva butxaca. Si tens diners podràs reduir el dolor i el sofriment del nen i el vostre propi, si no ho teniu haureu d'aguantar-vos i tirar endavant com bonament pugueu. El col·legi és l'única cosa que ara com ara és gratuït per a aquesta família i per al seu fill.

La mare i el pare de Raúl estan en tractament psicològic des de fa diversos anys i tot això per poder aprendre a viure, i sobretot a sobreviure, d'aquesta nova manera. Aprendre a viure amb un nen, un ésser viu, al que no poden deixar solament mai, en cap moment durant la resta de la seva vides. A més els problemes, alhora que el nen, han anat creixent. No és el mateix moure a un nen de tres quilos que a un de vint, no és el mateix tenir esperança en què pugui millorar que no tenir cap esperança o gairebé cap. És cert que el nen ha progressat últimament, que de no parlar gens ha passat a dir algunes paraules, que de no poder estar en posició vertical ha passat a poder fer-ho, encara que això sí, sempre amb ajuda.

Amb la nova llei de l'avortament la mare no tindrà cap dret a triar tenir o no tenir a un nen com Raúl. Ho haurà de tenir obligatòriament, perquè a Espanya avortar en aquest cas seria il·legal i cap metge donaria el vistiplau a realitzar l'avortament perquè aniria a la presó per una pràctica mèdica prohibida. La seva única opció legal seria avortar a un altre país, sempre que pugui pagar-li-ho, perquè això la legislació espanyola no ho castiga, almenys que jo sàpiga. Suposo que és així perquè sempre cal deixar una porta oberta als quals poden permetre-li-ho no? Si no, quina explicació té?. Si l'avortament està prohibit hauria de prohibir-se amb totes les seves conseqüències. Però clar, l'Estat no pot controlar això i per tant ha decidit no castigar-ho. De no tenir possibilitats econòmiques per avortar fora d'Espanya, a les dones espanyoles només els quedarà l'opció de sotmetre's a un avortament clandestí (realitzat per persones sense formació i sovint en condicions poc higièniques) o com ocorria abans amb freqüència intentar fer-ho per si soles, amb l'ajuda d'un familiar o amics. També provocarà un tràfic de píndoles abortives perquè en aquest cas la dona no pot ser castigada. En tots aquests casos l'avortament es realitzarà amb greu risc per a la vida de la dona.

Això sí, si uns pares decideixen voluntàriament o es veuen obligats per la nova llei contra l'avortament, a tenir un nen com Raúl, una vegada nascut l'Estat no s'ocuparà d'ell. El nen serà responsabilitat vostra única i exclusivament amb escasses ajudes per poder atendre-ho. Hauries de tenir una o diverses persones per cuidar-ho, si t'ho pots permetre, o que el pare o la mare deixessin de treballar per poder atendre-li i cuidar-li cada hora del dia i tots els dies de la setmana. En el cas de Raúl la mare és infermera i això ha ajudat a la seva supervivència, en cas contrari potser ja hauria mort. De no comptar amb formació mèdica els pares es veuran abocats a visitar amb freqüència les urgències hospitalàries, perquè amb cada crisi que el nen pateix necessitarà ajuda especialitzada i urgent.

La Llei Gallardón ajudarà a portar a molts nens com Raúl al món i moltes famílies pagaran un preu molt alt per això. No hi ha alguna forma de parar aquesta desraó? Perquè tot el que acabo d'explicar no és una ficció, és un cas real.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS