dissabte, 28 de desembre de 2013

Mariano Rajoy ja no té bales en la recambra. Se li han acabat fins als arguments fal·laços que no ha deixat de prodigar des que va arribar a la Moncloa. S'ha quedat sense instruments per intentar revertir la deriva cap a l'abisme que ha emprès el seu Govern .






Cal reconèixer que des que va començar l'escàndol del *tarifazo elèctric, és a dir, des de fa un parell de setmanes, el Govern ha aparcat la campanya publicitària de l'inici de la recuperació i de la llum al final del túnel, qüestions ambdues que vénen a ser la mateixa i que tant de bo anessin certes.

Segur que aquest divendres les torna a recitar el president del Govern, Mariano Rajoy, en el seu balanç de finalització d'any. Però no és aquesta la percepció que s'obté en escoltar a veïns, paisans, amics, coneguts o, simplement, a ciutadans que caminen pel carrer o estan traient la cartera de la butxaca en la caixa del súper.

Els seus comentaris no concorden amb les grans esperances que tracta d'imbuir, no se sap a qui, l'Executiu. No diguem ja el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que enfila frases tan increïbles com que la recuperació és de tal calibre que "som la sorpresa del món".

Als ciutadans el que se'ls sent és queixar-se de cinc anys de crisis, d'una societat sense esperança, de l'atur, de les rebaixes salarials, de les retallades en l'educació, la sanitat, les beques... I pitjor, se'ls nota una gran irritació pel tijeretazo als drets ciutadans, que va començar amb la destralada als drets laborals, va passar pels d'expressió, manifestació i informació, i conclou amb l'intent de *laminar el dret de les dones a decidir sobre la seva maternitat.

A la seva indignació contribueix també el reguitzell de casos de corrupció. Des del gendre del rei, a Bárcenas i la suposada comptabilitat B del PP, trufadito tot de factures inflades d'UGT, ets andalusos, correus de favors a amiguetes creuats entre l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa i polítics peperos. En fi, que més que plou sobre mullat es podria dir que plora sobre plorat.

Que està tot com per plorar, anem! Salvo, segons les estadístiques, els sous dels grans executius i les fortunes dels més rics, que aquests no només no s'han vist afectats per la crisi sinó que, per la qual cosa es desprèn de les documentacions oficials sobre aquest tema, guanyen més i s'han fet més rics. A aquests, ni tan sols és que els pugin moderadament els salaris, com diu Montoro de la generalitat dels espanyols, fent fallida totes la lleis de la realitat i les dades oficials del seu propi ministeri, que confirmen la baixada salarial.

A aquest col·lectiu, al dels afavorits, la crisi els surt més que rendible; els multiplica els seus beneficis mentre les classes mitjanes s'empobreixen a marxes forçades i els pobres són tan pobres com no es podia ni imaginar. Així que el balanç de 2013 per a aquesta majoria silenciosa a la qual apel·la el Govern quan s'encongeix davant les grans manifestacions és dolent. Les seves esperances de futur, tirant a nul·les. I el seu grau d'irritació, alt i amb tendència a empitjorar.

Si els qui tenen la possibilitat de variar de rumb, de canviar de política econòmica, d'abandonar les retallades, restituir els drets i crear ocupació no ho volen veure, serà pitjor per a tots. També, per a ells. Però, sobretot, pels quals ja estan passant-les canutas, encara que això no sembla que els commogui gens ni mica; si no, haurien acabat ja amb tanta crueltat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS