L'actual aeroport d'Alacant està situat en els mateixos terrenys que en 1919 utilitzaven els aviadors de les línies aèries Letécoère en els seus vols per transportar correu entre Tolosa i Casablanca, emprant com a escala per al repostatge dels avions i descans dels pilots, una situació que es va allargar fins a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.
L'aviació militar no va usar els terrenys de l'aerolínia francesa, sinó que va construir unes noves instal · lacions a la Rabassa, a cinc quilòmetres de la ciutat d'Alacant, que al finalitzar el conflicte va esdevenir un aeroport d'ús conjunt civil i militar. No obstant això, a partir dels anys 60 i per les seves dimensions, es va evidenciar que no era l'aeroport del futur per a la zona, sobretot a partir del primer boom turístic de la Costa Blanca.
Així, en el "pla d'aeroports 1964-1967" del Ministeri de l'Aire es va contemplar la construcció d'un nou aeroport, per al qual es van tornar a posar els ulls en els terrenys usats pels primers avions-correu: El Altet, que va rebre el primer vol de la seva nova etapa el 4 de maig de 1967, amb l'aterratge d'un Convair de la companyia Aviaco que cobria la ruta Madrid-Alacant-Barcelona-Alacant-Madrid, seguit del primer desplaçament xàrter de la companyia Britannia, des del aeroport de Luton, primera mostra d'una llarga relació, ja que actualment els vols des de i cap a Gran Bretanya suposen més de la meitat del tràfic de passatgers en aquesta instal · lació.
En els seus primers dies el nombre de viatgers que van usar l'aeroport va créixer exponencialment perquè fins llavors tots els vols procedents de l'estranger amb destinació a la Costa Blanca utilitzaven l'aeroport de València-Manises. El creixement va ser tal que el 1972 es va acabar construint, abans del previst, una nova terminal de passatgers dedicada principalment als vols no regulars. Era un edifici modular idèntic al d'altres importants aeroports turístics espanyols com Palma de Mallorca, Girona o Màlaga.
Les instal · lacions van ser millorant amb el temps, fins que el 1996 es va estrenar una moderna torre de control (que va haver de ser posteriorment reforçada) i de cara al passatge es va ampliar i remodelar de manera integral la terminal de passatgers, incloent passarel · les d'accés directe a els avions, ampliació d'aparcament de vehicles i aeronaus, nous espais comercials i un nou edifici segregat per a ús tècnic. Aquestes instal · lacions van assumir el trànsit regular i turístic que en 2003 va arribar als 8,1 milions de passatgers, convertint a Alacant en un dels aeroports més importants de la península.
El 2004 es va iniciar la construcció d'una nova terminal per assumir amb més comoditat el creixement previst en l'aeroport, que va arribar a un màxim de 9,1 milions de passatgers el 2008 (xifra que podia haver assumit perfectament la terminal de 1996) i des llavors ha tornat a baixar.
Tot i això, el 2006 es va començar a construir un nou edifici: una ambiciosa obra anomenada NAT, Nova Àrea Terminal, capaç d'atendre 20 milions de passatgers l'any (2012 es va tancar amb 8,8) un projecte en el qual es han invertit 628 milions d'euros i que va ser inaugurat per José Blanco el 23 de març de 2011.
El nou edifici va multiplicar per sis la superfície disponible a les terminals existents fins al moment (T1 i T2), edificis que en lloc de tenir un ús alternatiu, des de llavors estan tancades amb pany i clau, arribant-se a pensar en convertir una d'elles en un centre comercial de saldos (outlet), un projecte que de moment no ha passat de ser notícia a la premsa local. El nou aeroport disposa de 98 taulells de facturació, 26 portes d'embarcament i 15 cintes de recollida d'equipatges, té unes dimensions colossals, amb sostres altíssims i 333.000 metres quadrats en què hi ha 12 punts de restauració, que ocupen més de 3.000m2 i 19 botigues, amb uns 2500m2. En aquest últim espai es dóna el cas que un cop superats els controls de seguretat el passatger, en lloc d'accedir directament a la zona d'embarcament, és desviat obligatòriament per un passadís envoltat de tots els productes de la megabotiga de World Duty Free Group , l'antiga Aldeasa (empresa actualment presidida per un antic ministre de Foment: Rafael Arias-Salgado), allargant el camí, es vulgui o no, fins a les portes d'accés als vols.
Durant els seus primers mesos de funcionament, bona part de les instal · lacions de la nova terminal estaven literalment folrades de cartells publicitaris de la CAM, la trencada i intervinguda Caixa d'Estalvis del Mediterrani, incloses les passarel · les d'embarcament que Ryanair, principal transportista d'aquest aeroport. L'aerolínia irlandesa es va negar a usar-la si no baixaven les tarifes, amenaçant amb anar-se'n d'Alacant, la mesura de pressió habitual a gairebé qualsevol aeroport quan les coses no funcionen al seu gust.
Al juliol d'aquest any, Alacant ha tingut el millor mes de la seva història, rebent prop de 1,2 milions de passatgers, un increment a causa de l'aposta d'algunes companyies nòrdiques pel destí, encara que malgrat això, els passatgers que circulen per les noves instal · lacions per primera vegada queden bocabadats davant sostres alts, espais immensos i zones despoblades d'una terminal obra de Bruce Fairbanks, autor també del nou aeroport de Màlaga i les torres de control de Santiago, Barcelona o Madrid. La que uneix Alacant amb aquest últim aeroport ha passat de ser la tercera línia més important quant a nombre de passatgers a caure fins al lloc 12 º, ja que l'AVE Puerta de Atocha-Alacant, (infraestructura ferroviària construïda paral · lelament a aquesta mega terminal, per uns 1.900 milions d'euros), ha enfonsat la demanda, tal com va passar amb València o Màlaga en el seu moment.
D'altra banda, des del passat 12 de juliol i després d'una intensa campanya de pressió política per part de l'ajuntament d'Elx, l'aeroport va passar a anomenar-se oficialment Alacant-Elx, encara que en aquest cas AENA no ha volgut posar ni un euro més a aquesta petició unilateral de l'alcaldessa Mercedes Alonso García (PP). Aquesta argumentava que l'aparició del nom de la seva ciutat en el nom de la instal · lació seria un revulsiu per Elx. Així, es va acordar que els més de 50.000 euros en què s'ha estimat la modificació del nom en els diferents suports de l'aeroport (una xifra petita en comparació dels 628 milions d'inversió per a la nova àrea terminal) fossin assumits pel consistori, tot i que aquest, al seu torn, ha enviat una carta als empresaris locals en forma de 'raspall' perquè aportin aquesta suma, una iniciativa purament política amb un retorn molt qüestionable, que no ha estat molt ben rebuda en aquests moments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS