Paciència. Acabo contínuament utilitzat per Mariano Rajoy i altres dirigents del Partit Popular amb l'objecte de calmar l'ansietat de la població, donada la persistència d'una crisi econòmica que, es digui el que es digui, no remunta el vol. El missatge apel · lant a la paciència s'intenta reforçar emfatitzant que tots sortirem de la crisi, que el pitjor ja ha passat i que ja es veu el final del túnel.

PACIÈNCIA. Als que han perdut la feina i han deixat de rebre la prestació per desocupació, als quals s'han convertit en aturats de llarga durada, depenent per a la seva subsistència i la de les seves famílies dels serveis socials, als treballadors que cada dia tenen de viure amb l'amargor de voler treballar i no fer-ho, d'oferir-se per a qualsevol ocupació i no trobar cap. PACIÈNCIA. A les persones grans necessitades d'atencions per cobrir necessitats essencials de la vida quotidiana i que ja no poden rebre perquè la Llei de Dependència està sent dinamitada, persones que, privades d'aquestes cures, pateixen i moren. PACIÈNCIA. Als joves que tenen un projecte de vida que ni tan sols poden començar, ja que se'ls nega el dret a treballar, molts d'ells han rebut una formació amb la qual creien que podrien trobar una inserció millor en el mercat laboral; esvaïda aquesta esperança, no són pocs els que fan les maletes i se'n van, mentre que els que es queden viuen el desconsol i la frustració d'un atur massiu. PACIÈNCIA. Als treballadors del sector privat i de les administracions públiques que creien conquistats i reconeguts uns drets que ara estan perdent, salaris que es redueixen, jornades de treball que es prolonguen, convenis col · lectius que es converteixen en paper mullat, por a formular reivindicacions o sumar-se a accions de protesta, ja que el mínim indici de rebel · lia, per lleu que sigui, pot significar la pèrdua de l'ocupació. PACIÈNCIA. Als immigrants que després d'haver deixat la pell treballant durant anys i haver estat explotats sense cap mirament, retornen als seus països d'origen; també a aquells que ara ni tan sols poden accedir als dolentes i als se'ls nega el dret a la atenció sanitària. PACIÈNCIA. Als pobres, als d'abans i als d'ara, als exclosos, als que han perdut una feina i no troben un altre, als treballadors que, tot i treballar, perceben salaris que els situen a prop o per sota dels llindars de pobresa, als que pateixen en major mesura les retallades de les despeses socials, als quals ja no tenen ancoratges familiars i professionals per mantenir-se, als ignorats, als que són invisibles a les estadístiques. PACIÈNCIA. Als treballadors de l'educació i la salut públiques que han de desenvolupar-se cada dia amb menys recursos, que s'enfronten, sense poder-hi remei, a la degradació de la qualitat o l'eliminació d'uns serveis que són necessaris per a l'equitat social, que, impotents, contemplen com s'imposa el capitalisme més individualista i insolidari, on tindrà educació i salut de qualitat qui pugui pagar. PACIÈNCIA. A les famílies llançades dels seus habitatges habituals pels bancs que van fer i encara estan fent un lucratiu negoci amb els préstecs hipotecaris: als científics i investigadors els pressupostos s'han vist dràsticament retallats, als estudiants que no podran continuar amb la seva formació davant la enorme pujada experimentada per les taxes.
Exemples, que no llista exhaustiva, de pèrdues i perdedors. DAVANT TOT AIXÒ, PACIÈNCIA.
¿PACIÈNCIA? Cinisme, prepotència, menyspreu a la ciutadania, servilisme a les oligarquies, ignorància. Possiblement hi ha de tot una mica en aquest missatge. Però, compte amb aquesta deriva, el que estem perdent serà molt difícil recuperar-lo, ja que les pèrdues de la majoria són guanys per a les elits econòmiques i polítiques, cada vegada més forts, i perquè, sotmesos al xantatge de l'inevitable i instal · lats en una sensació de fatalitat, cada vegada és més difícil organitzar i articular la resistència dels damnificats. I no ens enganyem, el creixement econòmic (encara llunyà a l'horitzó) no necessàriament recuperarà el perdut ni oferirà oportunitats als perdedors. El dany social i productiu haurà estat massa profund i molts drets s'hauran quedat en el camí. Conclusió: NO PERMETEM TANT ATROPELLAMENT, FEM VEURE AL PODER NOSTRA IMPACIÈNCIA.