Una suposada Carmen Montoro va obrir un compte a Twitter amb l'únic propòsit de difondre per la xarxa la gravació de la comprometedora conversa entre la presidenta del PP català i l'exparella d'un fill de l'expresident Pujol. L'amenaça de querelles de Sánchez Camacho només va aconseguir multiplicar la repercussió a internet del contingut d'aquest àudio captat amb un micròfon ocult al restaurant barceloní La Camarga.

Es fa dir Carme Montoro i és el tercer nom destacat de dona en aquest embolic. Ningú sembla saber qui és, tampoc què pretén, però és la (o el / els / les) responsable d'haver filtrat a la xarxa fa uns dies un fragment d'àudio de la conversa que van mantenir Alícia Sánchez Camacho i Victòria Álvarez al restaurant La Camargue de Barcelona.
Són menys de quatre minuts de dues hores llargues de menjar i xerrada, només 5,7 megues de 1,2 gigues que ocuparia l'àudio sencer que va gravar l'agència de detectius Método 3, però prou comprometedors com perquè la líder del PP català amenacés de denunciar qui el difongui. Com sol passar en aquest món amb regles pròpies que és internet, ha estat suficient aquest intent de fer callar per aconseguir l'efecte invers, el Streisand, batejat així en honor de l'actriu, que va presentar el 2003 una querella milionària per una imatge aèria de casa a Califòrnia i va acabar veient la imatge difosa per tot arreu a la xarxa. L'àudio es pot escoltar ara en un bon nombre de portals.
El # Camargagate-com de seguida va ser batejada a Twitter la filtració al ciberespai-es va iniciar quan l'usuari Carme Montoro va penjar el fragment d'àudio comprometedor en archive.org, una biblioteca digital nord-americana oberta i gratuïta. A les cinc de la tarda del dimecres 26 de juny va obrir les un compte de Twitter sota el mateix nom (@ carmenmonntoro, amb una gen afegida segurament perquè ja hi ha un compte amb una sola), i pocs minuts després va escriure dos missatges. Només dos, i va callar. No ha tornat a tuitejar des de llavors, però tampoc ha eliminat el compte, encara que des del dia següent l'enllaç a archive.org és inaccessible. @ Carmenmonntoro continua present en el ciberespai sense actualitzar, per defecte amb un ou com avatar. Segueix a les mateixes 12 comptes-les de Justin Bieber, Rihanna o Lady Gaga, entre d'altres-i la segueixen 174, moltes d'elles de periodistes.
No cal ser un expert-tot i que els experts ho expliquen-per concloure que el compte @ carmenmonntoro es va obrir exclusivament amb l'únic propòsit de difondre l'enllaç amb l'àudio de la conversa. En el primer tuit, va demanar ajuda per a la seva difusió a un periodista argentí. En el segon, va penjar l'enllaç i va esmentar a una selecció de quatre persones que viuen a Barcelona i són coneguts i respectats en els seus àmbits: dos periodistes, Vicent Partal (director del diari digital VilaWeb) i Jesús Rodríguez, l'analista política i professora universitària de polítiques i tecnologies de seguretat Gemma Galdón i l'advocat Hibai Arbide.
Cap dels esmentats sap qui és o qui està darrere de Carmen Montoro ni per què van ser ells els seus elegits. La menció va agafar per sorpresa Arbide, molt actiu en els moviments socials i en l'ús de les xarxes socials, que sospita que qui està després de la compte és novell en aquestes lides i procedeix, potser, del món jurídic. "Suposo que buscaven periodistes que sovint traspassen la línia del que és el periodisme convencional. Confiaven que podríem difondre", especula Partal. Aquest és el cas, sens dubte, de Rodríguez, que ja havia publicat uns dies abans part del contingut de l'àudio filtrat posteriorment en el setmanari català La Directa.
La menció més sorprenent, però, és la del periodista argentí Adrián Pérez, que no s'explica el propòsit pel qual el "arrobaron", com diuen a la seva terra a les mencions a Twitter. Tot i que ha publicat alguns articles sobre l'actualitat a Espanya en el diari argentí Página/12-l'últim sobre el cas Bárcenas-no havia escrit ni seguit l'escàndol de les gravacions de Método 3. La filtració va agafar ocupat en altres batalles, la vaga laboral en què està ficat el gremi de periodistes del seu país. "Vaig escoltar l'arxiu, em va semblar de baixa qualitat i no li vaig fer gaire cas. No em vaig fiar", explica per skype des d'Argentina.
Encara que l'objectiu del compte de Twitter seria difondre l'enllaç amb l'àudio en archive.org, no hagués arribat tan lluny sense una empenteta a Youtube. El mateix dia 26, algú va penjar l'àudio al seu canal d'aquesta plataforma social. El vídeo va ser vist diversos milers de vegades fins que, per algun motiu, el va eliminar al cap d'un parell de dies i ho va tornar a penjar en un altre enllaç uns dies després.
Per llavors, Sánchez Camacho ja s'havia pronunciat, l'àudio-i la transcripció-ja estava penjat en altres plataformes i portals i els enllaços es difonien i comentaven a Twitter sota les etiquetes # Camargagate, # AliciaPaisMaravillas i # tengounfiscaldeconfianza, en referència a una de les confidències que la líder popular catalana va deixar anar durant el dinar a l'exparella d'un fill de l'expresident català Jordi Pujol. El primer hashtag va aconseguir un pic proper a les 3.000 mencions aviat al matí del 27 de juny i va ser trending topic a Espanya. Amb només dos tuits, Carmen Montoro va triomfar a la xarxa i va aconseguir mig miler de mencions i uns quants # FF, l'etiqueta amb la qual els usuaris es recomanen cada divendres a qui seguir. Al compte Fiscal de confiança, creada el 28, tampoc li ha anat malament: amb només 78 tuits ha captat 1.846 seguidors.