1. Un negoci ruïnós
Els Jocs són deficitaris per definició. Gairebé totes les seus que han acollit aquest esdeveniment han arrossegat un enorme dèficit. El cas més conegut és el de Mont-real 76. La ciutat canadenca va estar 30 anys pagant un enorme deute després de perdre 1.000 milions de dòlars en les Olimpíades. Montreal partia amb un pressupost inicial de 310 milions, però el cost final es va disparar fins als 1.500 milions. Es va crear un nou impost per sufragar el deute acumulat que es va estendre fins a 2006.
L'única excepció coneguda a aquest desastre financer al llarg de la història olímpica va ser el cas de Los Angeles 84, el únics Jocs que van aconseguir superàvit (uns 200 milions de dòlars) gràcies a que l'organització va utilitzar gran part de les infraestructures esportives ja existents -només va construir dos pavellons nous-i, sobretot, perquè la gran majoria de la inversió era d'origen privat.2. El fiasco de Londres, Pequín, Atenes ...
A tall d'exemple, només cal observar el balanç econòmic que han llançat les tres últimes cites olímpiques. Londres 2012 partia amb un pressupost inicial de 5.000 milions d'euros, però la previsió d'ingressos es va anar desinflant conforme s'aproximava la cita al temps que la despesa pública no deixava de créixer. El balanç definitiu va ser desolador: els Jocs van costar prop de 15.000 milions i els ingressos derivats de l'arribada de turistes es van quedar a anys llum dels càlculs inicials.
Quant a Pequín 2008, resulta impossible avaluar el seu impacte a causa de la manipulació de dades oficials per part del règim comunista, però alguns estudis estimen que el cost va ascendir a 41.500 milions d'euros, mentre que Atenes 2004 va costar més de 20.000 milions, una llosa fiscal que va agreujar les ja de per si molt deteriorats comptes públics del país hel · lè-Grècia va trencar sis anys després-.3. La despesa està infravalorat
Les autoritats espanyoles insisteixen que el cost de Madrid 2020 serà mínim per a les arques públiques, ja que la inversió a realitzar d'aquí a 2020 tot just superarà els 2.000 milions d'euros. El problema és que aquestes previsions gairebé mai es compleixen. Segons un estudi de la Universitat d'Oxford, en els últims cinquanta anys el pressupost olímpic final ha sobrepassat en un 179% a l'inicial. És a dir, de mitjana, el cost final sol triplicar els càlculs oficials.4. Les instal · lacions no estan acabades
Una de les grans fal · làcies respecte al cost total consisteix a assenyalar que el 80% de les instal · lacions ja estan acabades. Aquesta és la xifra a la qual s'agafa Ana Botella per assenyalar que la inversió pública a realitzar serà mínima, de només 2.000 milions a repartir entre les diferents administracions d'aquí a 2020. El que no diu l'alcaldessa és que el somni olímpic porta anys gestant-se, i ja porta invertits més de 9.000 milions d'euros en infraestructures per albergar els Jocs.
Però és que, a més, no és cert que el 80% de les instal · lacions estiguin ja acabades. Una part molt important de les infraestructures segueix en obres, com ara l'Estadi Olímpic de La Peineta o el Centre Aquàtic. A més, encara resta per construir un pavelló de Voleibol, un altre de Gimnàstica, un Estadi d'Hoquei, un canal de rem, un altre de piragüisme, aixecar la Vila Olímpica; reformar i condicionar diverses instal · lacions esportives ja existents, construir altres tantes instal · lacions provisionals, com el velòdrom cobert, etc. És a dir, encara queda molt per fer.5. Avals públics, el cost ocult
A més, la injecció de diners públics no acaba aquí. En teoria, part del pressupost correspon al Comitè Organitzador (COJO), una quantia de 2.418.000 d'euros. No obstant això, si el COJO tingués dèficit pressupostari, cosa gens descartable, els governs municipal, regional i nacional s'efectuarien "els pagaments que siguin necessaris per compensar-abans del 30 de setembre del 2022". És a dir, en cas de dèficit, paga el contribuent.
Segons algunes estimacions preliminars, el cost total de Madrid 2020, sumant inversió pública i l'execució d'avals, podria rondar els 18.000 milions d'euros al llarg de tot el procés, en línia amb el que ha passat a Londres o Atenes. Abans aquestes xifres, no és d'estranyar que el Govern d'Itàlia, amb una crisi similar a l'espanyola, cancel · lés el passat any la candidatura de Roma, al · legant que es tractava d'un projecte "fiscalment irresponsable". Els polítics espanyols han preferit fer cas.6. Els ingressos estan inflats
Per si tot això fos poc, les previsions d'ingressos seran molt difícils d'aconseguir, segons admet la mateixa avaluació del COI. Per posar un exemple, tan sols a nivell local, l'Ajuntament de Madrid confia a recaptar 542 milions de patrocinadors i campanyes comercials per sufragar part del cost associat als Jocs. De moment, però, només ha recaptat 10 milions en patrocinis.7. ¿I després? Instal · lacions fantasma
Un altre dels grans problemes és què fer després amb el gran nombre d'instal · lacions esportives aixecades per acollir l'esdeveniment, moltes d'elles ideades exclusivament per a la celebració de les Olimpíades. És habitual que moltes quedin desertes o acabin enderrocant causa de la seva nul · la utilitat i l'elevat cost de manteniment. Pequín 2008 exemplifica a la perfecció aquest malbaratament. Ara per ara, diverses de les seus construïdes per als Jocs estan en desús i altres romanen completament abandonades. Així mateix, el 'Niu d'Ocell', el referent dels Jocs de Pequín, és un clar exemple de malbaratament, ja que no es preveu recuperar la inversió efectuada (uns 360 milions d'euros) fins d'aquí a tres dècades.8. Elevat dèficit i deute públic
El més greu és que el Govern s'entesta a culminar un projecte clarament ruïnós en un moment d'extrema dificultat econòmica i fiscal. Espanya ja ha hagut d'acudir a un rescat internacional per sanejar el sector financer i manté un dèficit públic de dos dígits, equivalent al 10,6% del PIB. El sector públic continua gastant gairebé un 30% del que ingressa per via fiscal cada any. I Madrid és, sens dubte, un cas extrem, ja que és l'ajuntament més endeutat del país, amb més de 7.400 milions d'euros el 2012, el 63,5% del deute total de les grans ciutats.9. Un 'Pla E' esportiu que no resoldrà la crisi
Malgrat tot, els polítics insisteixen que Madrid 2020 serà molt beneficiós perquè permetrà crear ocupació i generar riquesa a la ciutat. El que no diuen, però, és que el seu finançament no és fruit del sector privat sinó que prové de recursos públics i, per tant, el projecte es fa previ robatori de rendes a famílies i empreses sense que generi cap benefici, ja que el seu rendibilitat no només serà nul · la sinó negativa. En aquest sentit, Madrid 2020 vindria a ser una mena de Pla E, però esportiu.10. Tan sols beneficia els polítics
En realitat, la celebració dels Jocs només beneficia els polítics, ja que suposa una gran campanya d'imatge per a les autoritats públiques a nivell local, regional i fins i tot nacional de cara a la seva reelecció electoral. I això, a costa d'un enorme malbaratament públic sufragat amb els diners dels altres (empreses i famílies). Així, no seria d'estranyar que Ana Botella es torni a presentar a l'Ajuntament en cas que Madrid tingui la gran desgràcia de ser escollida com a seu olímpica el 2020.
Els Jocs són deficitaris per definició. Gairebé totes les seus que han acollit aquest esdeveniment han arrossegat un enorme dèficit. El cas més conegut és el de Mont-real 76. La ciutat canadenca va estar 30 anys pagant un enorme deute després de perdre 1.000 milions de dòlars en les Olimpíades. Montreal partia amb un pressupost inicial de 310 milions, però el cost final es va disparar fins als 1.500 milions. Es va crear un nou impost per sufragar el deute acumulat que es va estendre fins a 2006.
L'única excepció coneguda a aquest desastre financer al llarg de la història olímpica va ser el cas de Los Angeles 84, el únics Jocs que van aconseguir superàvit (uns 200 milions de dòlars) gràcies a que l'organització va utilitzar gran part de les infraestructures esportives ja existents -només va construir dos pavellons nous-i, sobretot, perquè la gran majoria de la inversió era d'origen privat.2. El fiasco de Londres, Pequín, Atenes ...
A tall d'exemple, només cal observar el balanç econòmic que han llançat les tres últimes cites olímpiques. Londres 2012 partia amb un pressupost inicial de 5.000 milions d'euros, però la previsió d'ingressos es va anar desinflant conforme s'aproximava la cita al temps que la despesa pública no deixava de créixer. El balanç definitiu va ser desolador: els Jocs van costar prop de 15.000 milions i els ingressos derivats de l'arribada de turistes es van quedar a anys llum dels càlculs inicials.
Quant a Pequín 2008, resulta impossible avaluar el seu impacte a causa de la manipulació de dades oficials per part del règim comunista, però alguns estudis estimen que el cost va ascendir a 41.500 milions d'euros, mentre que Atenes 2004 va costar més de 20.000 milions, una llosa fiscal que va agreujar les ja de per si molt deteriorats comptes públics del país hel · lè-Grècia va trencar sis anys després-.3. La despesa està infravalorat
Les autoritats espanyoles insisteixen que el cost de Madrid 2020 serà mínim per a les arques públiques, ja que la inversió a realitzar d'aquí a 2020 tot just superarà els 2.000 milions d'euros. El problema és que aquestes previsions gairebé mai es compleixen. Segons un estudi de la Universitat d'Oxford, en els últims cinquanta anys el pressupost olímpic final ha sobrepassat en un 179% a l'inicial. És a dir, de mitjana, el cost final sol triplicar els càlculs oficials.4. Les instal · lacions no estan acabades
Una de les grans fal · làcies respecte al cost total consisteix a assenyalar que el 80% de les instal · lacions ja estan acabades. Aquesta és la xifra a la qual s'agafa Ana Botella per assenyalar que la inversió pública a realitzar serà mínima, de només 2.000 milions a repartir entre les diferents administracions d'aquí a 2020. El que no diu l'alcaldessa és que el somni olímpic porta anys gestant-se, i ja porta invertits més de 9.000 milions d'euros en infraestructures per albergar els Jocs.
Però és que, a més, no és cert que el 80% de les instal · lacions estiguin ja acabades. Una part molt important de les infraestructures segueix en obres, com ara l'Estadi Olímpic de La Peineta o el Centre Aquàtic. A més, encara resta per construir un pavelló de Voleibol, un altre de Gimnàstica, un Estadi d'Hoquei, un canal de rem, un altre de piragüisme, aixecar la Vila Olímpica; reformar i condicionar diverses instal · lacions esportives ja existents, construir altres tantes instal · lacions provisionals, com el velòdrom cobert, etc. És a dir, encara queda molt per fer.5. Avals públics, el cost ocult
A més, la injecció de diners públics no acaba aquí. En teoria, part del pressupost correspon al Comitè Organitzador (COJO), una quantia de 2.418.000 d'euros. No obstant això, si el COJO tingués dèficit pressupostari, cosa gens descartable, els governs municipal, regional i nacional s'efectuarien "els pagaments que siguin necessaris per compensar-abans del 30 de setembre del 2022". És a dir, en cas de dèficit, paga el contribuent.
Segons algunes estimacions preliminars, el cost total de Madrid 2020, sumant inversió pública i l'execució d'avals, podria rondar els 18.000 milions d'euros al llarg de tot el procés, en línia amb el que ha passat a Londres o Atenes. Abans aquestes xifres, no és d'estranyar que el Govern d'Itàlia, amb una crisi similar a l'espanyola, cancel · lés el passat any la candidatura de Roma, al · legant que es tractava d'un projecte "fiscalment irresponsable". Els polítics espanyols han preferit fer cas.6. Els ingressos estan inflats
Per si tot això fos poc, les previsions d'ingressos seran molt difícils d'aconseguir, segons admet la mateixa avaluació del COI. Per posar un exemple, tan sols a nivell local, l'Ajuntament de Madrid confia a recaptar 542 milions de patrocinadors i campanyes comercials per sufragar part del cost associat als Jocs. De moment, però, només ha recaptat 10 milions en patrocinis.7. ¿I després? Instal · lacions fantasma
Un altre dels grans problemes és què fer després amb el gran nombre d'instal · lacions esportives aixecades per acollir l'esdeveniment, moltes d'elles ideades exclusivament per a la celebració de les Olimpíades. És habitual que moltes quedin desertes o acabin enderrocant causa de la seva nul · la utilitat i l'elevat cost de manteniment. Pequín 2008 exemplifica a la perfecció aquest malbaratament. Ara per ara, diverses de les seus construïdes per als Jocs estan en desús i altres romanen completament abandonades. Així mateix, el 'Niu d'Ocell', el referent dels Jocs de Pequín, és un clar exemple de malbaratament, ja que no es preveu recuperar la inversió efectuada (uns 360 milions d'euros) fins d'aquí a tres dècades.8. Elevat dèficit i deute públic
El més greu és que el Govern s'entesta a culminar un projecte clarament ruïnós en un moment d'extrema dificultat econòmica i fiscal. Espanya ja ha hagut d'acudir a un rescat internacional per sanejar el sector financer i manté un dèficit públic de dos dígits, equivalent al 10,6% del PIB. El sector públic continua gastant gairebé un 30% del que ingressa per via fiscal cada any. I Madrid és, sens dubte, un cas extrem, ja que és l'ajuntament més endeutat del país, amb més de 7.400 milions d'euros el 2012, el 63,5% del deute total de les grans ciutats.9. Un 'Pla E' esportiu que no resoldrà la crisi
Malgrat tot, els polítics insisteixen que Madrid 2020 serà molt beneficiós perquè permetrà crear ocupació i generar riquesa a la ciutat. El que no diuen, però, és que el seu finançament no és fruit del sector privat sinó que prové de recursos públics i, per tant, el projecte es fa previ robatori de rendes a famílies i empreses sense que generi cap benefici, ja que el seu rendibilitat no només serà nul · la sinó negativa. En aquest sentit, Madrid 2020 vindria a ser una mena de Pla E, però esportiu.10. Tan sols beneficia els polítics
En realitat, la celebració dels Jocs només beneficia els polítics, ja que suposa una gran campanya d'imatge per a les autoritats públiques a nivell local, regional i fins i tot nacional de cara a la seva reelecció electoral. I això, a costa d'un enorme malbaratament públic sufragat amb els diners dels altres (empreses i famílies). Així, no seria d'estranyar que Ana Botella es torni a presentar a l'Ajuntament en cas que Madrid tingui la gran desgràcia de ser escollida com a seu olímpica el 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS