"És una qüestió de salut democràtica" El govern dels demòcrates del PP Espanyol impedeix als historiadors investigar en els seus arxius. 300 investigadors demanen al Govern que desbloquegi immediatament l'accés a la documentació diplomàtica espanyola de caràcter històric i que desclassifiqui els 10.000 documents militars dels anys 1936 a 1968.

Espanya tampoc és lloc per a historiadors. El Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació manté classificada com a "secreta" i "reservada" des de 2010 la pràctica totalitat de la seva documentació incloent els fons històrics del seu arxiu compostos per papers diplomàtics del segle XV al XX, mentre que el Ministeri de Defensa va cancel · lar al maig de 2012 1a publicació de 10.000 documents que estaven preparats per a la seva desclassificació.
La conclusió és contundent: "A Espanya és impossible, a dia d'avui, dur a terme una investigació històrica completa que tingui en compte algun aspecte internacional", assenyala a Público David Jordi, investigador i professor de la Universitat de Wesleyan (Connecticut).
En termes pràctics, l'Estat espanyol impedeix als professionals de la investigació històrica realitzar investigacions de temàtiques tan diverses com la repressió franquista, les negociacions per a l'alliberament dels espanyols segrestats a Mali i Somàlia, les relacions entre la dictadura de Primo de Rivera i la Societat de Nacions o la política del Protectorat espanyol al Marroc. "És una qüestió de salut democràtica. Em pregunto a què té por l'Estat per impedir la investigació", incideix David Jordi.
La situació es fa més dramàtica quan es compara Espanya amb els països del seu voltant. Cap altre país ha bloquejat l'accés a documentació històrica que data dels segles XVI al XX. Una decisió que ha motivat greus problemes en nombroses investigacions històriques (moltes d'elles finançades, paradoxalment, amb diners públics), però que també atenta, assegura David Jordi, contra "els principis de transparència" que se li pressuposen a un Estat democràtic de dret .
Per demanar la fi d'aquesta situació de bloqueig que va arrencar el 2010, i que encara no té data de solució, al voltant de 300 investigadors, entre els quals es troben Àngel Viñas, Jean-Marc Delaunay, Helen Graham i Ángeles Egido León, així com personalitats del món de la cultura com l'escriptora-i exdirectora de la Biblioteca Nacional d'Espanya-Rosa Regàs, han dirigit una petició al Govern i als grups parlamentaris del Congrés i el Senat per exigir que es desbloquegi immediatament l'accés a la documentació diplomàtica espanyola de caràcter històric i es garanteixi l'accés als 10.000 documents militars dels anys 1936 a 1968 que va el ministre de Defensa, Pedro Morenés, ha decidit retenir malgrat estar llestos per a la seva desclassificació des de 2011.Moratinos, en l'origen .
La classificació de l'arxiu d'Exteriors va ser descobert pels investigadors Álvaro Jimena Millán i Carlos Sanz Díaz, del departament d'Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid, quan en el març de 2011 van sol · licitar autorització a l'Arxiu General del Ministeri d'Afers Exteriors per consultar documentació en relació a les seves investigacions de caràcter acadèmic. Jimena va tractar d'accedir als informes sobre les relacions d'Espanya amb Xina, el Japó i Filipines de 1975 a 1982. Sanz investigava les relacions relacions hispano-alemanyes entre 1970 i 1982.
La contestació va ser la mateixa per als dos. "Vam rebre una negació per escrit en què se'ns deia que aquesta documentació era secreta en funció d'un acord del Consell de Ministres del 15 d'octubre de 2010, que no estava publicat", explica Sanz a Público. L'acord secret al que va remetre Exteriors va ser pres en el Consell de Ministres de 15 d'octubre de 2010, amb Zapatero de president. En ell es va atorgar la classificació de secret a tot document relacionat amb 17 matèries compreses en un llistat tan genèric que blinda pràcticament qualsevol dada que afecti les relacions diplomàtiques.La promesa incomplerta de Margallo .
Al juny de 2012, l'actual ministre d'Exteriors José Manuel García Margallo va assegurar que revisaria l'acord aconseguit per l'Executiu de Zapatero per determinar amb més precisió les matèries que afecten la seguretat i defensa nacional procedint, després, a posar a disposició dels investigadors tots aquells documents que no afectin la seguretat nacional.
No obstant això, molt lluny de solucionar la situació, l'acció del Ministeri d'Margallo ha donat una altra volta de rosca a l'assumpte. Al setembre de 2012, Exteriors va tancar l'accés al seu Arxiu General i dispersar els seus fons entre l'Arxiu Històric Nacional i l'Arxiu General de l'Administració sense comunicar si aquests fons seran algun dia consultables de nou, i si escau quan i en quines condicions .Llibertat d'informació .
El professor d'Història de la Universitat Complutense de Madrid Carlos Sanz considera que el problema generat per l'opacitat de l'Estat respecte als seus arxius va més enllà que els danys ocasionats als "innombrables projectes d'investigació en marxa". "Es tracta del dany a la imatge i el prestigi del país més enllà de les nostres fronteres, i de la degradació de la qualitat de la democràcia espanyola que es deriven d'unes decisions que ens allunyen dels estàndards europeus i internacionals de protecció de drets democràtics bàsics com el de llibertat d'informació i investigació ", sentencia Sanz.