Les llargues ombres del Palau de la Música arriben ara a FAES, la fundació del PP. Resulta que no només la formació nacionalista Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) està sota sospita. La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), entitat que està personada com a part en el sumari de l'escàndol del Palau de la Música, ha demanat al jutge que exigeixi l'Institut Catalunya Futur, la branca catalana de la fundació popular, que identifiqui als donants de més d'un milió d'euros que han quedat en l'anonimat.
Aquesta quantitat va ser rebuda entre els anys 2003 i 2004, justament quan el llavors president del Palau de la Música, el corrupte Fèlix Millet, s'havia afiliat a aquesta entitat i començava a rebre les majors donacions que mai havia rebut la institució musical per part del Ministeri de Cultura, llavors en mans del PP.
Els tècnics de la FAVB han descobert, després d'examinar les proves de què disposen, que el Palau de la Música va rebre al voltant de 4 milions d'euros per suposades obres. Però hi ha més de dos milions que no estan acreditats. Paral · lelament, van detectar que en aquesta època, l'Institut Catalunya Futur ingressar com aportacions particulars quantitats "substancialment" més elevades en altres períodes similars. Aquestes quantitats sobrepassen el milió d'euros.
El que vol la FAVB és que la investigació es dirigeixi també a conèixer si hi va haver desviament de diners cap a la branca catalana de FAES després de les quantioses subvencions rebudes del Ministeri de Cultura, ja que considera que aquesta part del procés no s'ha instruït "amb la mateixa intensitat "que el desviament de diners cap a altres partits, com CDC. Per aquest cas, la formació nacionalista té la seu embargada com a conseqüència d'haver rebut presumptament 3,3 milions d'euros en concepte de comissions de constructores, que rebien obres públiques i, en compensació, pagaven al partit que governava a Catalunya a través del Palau de la Música. No obstant això, falta per saber si en el cas dels fons públics provinents del Ministeri ha passat una cosa semblant.
El president de la FAVB, Lluís Rabell, va ser contundent ahir: "Volem que tots els personatges d'aquesta farsa barroca surtin a escena i saludin al públic". L'escàndol del Palau, per al dirigent veïnal, és "el paradigma de tot el que s'hauria de deixar enrere, de la corrupció sistemàtica". L'entitat a la qual representa sospita que hi ha indicis per pensar que part dels diners rebuts del Ministeri de Cultura en època de José María Aznar ha desaparegut. És més: està acreditada una doble certificació de les obres realitzades a la institució musical. Per això, reclama que també es citi com a imputat a l'arquitecte que va supervisar les obres, Carles Díaz, del despatx d'Òscar Tusquets.
El tema, però, té més força, ja que Millet, en els seus deliris de grandesa, havia arribat a contactar amb el mateix José María Aznar, aleshores president del Govern i avui, paradoxalment, de FAES, i el convidava fins i tot a la seva residència d'estiu en plenes vacances. Era una relació de president a president. El del Govern va estar menjant a les dependències del Palau de la Música l'octubre de l'any 2002. La intenció de Millet era convèncer-ho perquè el Govern de Madrid posés diners per sufragar les obres de l'ampliació del Palau.
La relació epistolar de tots dos revela també que els dos matrimonis es veien a Menorca, on tots dos passaven alguns dies en vacances. L'estiu del 2002, es van veure a l'illa i van compartir vetllada. El juny del 2003, Millet, un dels patriarques que jugava a finançar subreptíciament als nacionalistes, s'afiliava l'Institut Catalunya Futur per acabar de convèncer el president del Govern. I al juliol d'aquest mateix any, li enviava una missiva per veure de nou i compartir una altra vetllada a Menorca, com l'any anterior.
La seva meta era aconseguir que Cultura li posés a l'abast de la seva mà un total de 12,6 milions d'euros en subvencions. Al maig de 2004, Millet li demanava a Aznar un exemplar signat del seu llibre Vuit anys de Govern. Una visió personal d'Espanya (òbviament, el llibre no havia de posar Aznar, sinó que l'hi enviava el seu amic) per guardar-lo en "un lloc destacat de la meva biblioteca". I tanta relació arribar a tenir que el factòtum del Palau li va enviar a la Moncloa (quan encara era president) un lot de corbates, que Aznar li va agrair amb una breu nota: "Estimat amic: el meu agraïment sincer per la teva carta de 30 de maig i per les corbates que has tingut l'amabilitat d'obsequiar-".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS