dimecres, 12 de juny de 2013

Els privilegis de l'Església catòlica. Els bisbes oculten el destí dels 11.000 milions de diners públics que reben. El privilegiat tractament que Espanya concedeix a la religió catòlica té un impacte en els comptes del Regne proper a, l'1% del PIB. Els diners que rep de l'assignació tributària quadruplica la subvenció a partits i sindicats. L'Església s'estalvia anualment 2.500 milions en impostos.




La Conferència Episcopal percebrà al llarg de 2013, només per la casella que els contribuents poden marcar en la seva declaració de l'IRPF, al voltant de 280 milions d'euros. Però això tot just són les engrunes del tros que al'Església li correspon del suculent pastís dels pressupostos generals de l'Estat. Si es tenen en compte totes les subvencions i bonificacions fiscals, el privilegiat tractament que Espanya concedeix a la religió catòlica té un impacte en els comptes del Regne proper als 11.000 milions, l'1% del PIB, segons diverses fonts consultades.
Encara que aquesta apreciable suma de diners surt de la butxaca de tots, la Conferència Episcopal no sol informar periòdicament a l'opinió pública sobre la destinació, excepte en línies generals i només pel que fa a l'assignació tributària. De fet, l'última memòria que està a disposició dels interessats en la seva pàgina web data de 2010. Malgrat això, el portaveu dels bisbes, Juan Antonio Martínez Camino, va manifestar recentment a la premsa que "la transparència és una manera ordinari de funcionament en les qüestions econòmiques de l'Església".
D'altra banda, els mitjans de comunicació que controla l'episcopat fa temps embarcats en una campanya contra l'ús opac que fan de les subvencions, en particular, els partits polítics i els sindicats. Aquestes subvencions, en qualsevol cas, són bastant menors que els fons obtinguts per la jerarquia catòlica a través de l'assignació tributària i que serveixen per cobrir la seva activitat ordinària. La subvenció estatal als partits depèn dels resultats electorals i l'any passat va rondar els 53 milions. La dels sindicats no arriba a la meitat, segons dades oficials.Vies de finançament
Un informe de l'entitat laicismo.org sosté que la principal via de finançament de l'Església són els concerts educatius, que el 2012 van costar a les arques públiques de l'ordre de 3.900 milions d'euros, amb els quals es mantenen 2.400 centres privats. La compensació per l'assistència sanitària prestada en sanatoris, orfenats, dispensaris i asils s'aproxima als 2.700 milions. El tercer capítol per la seva quantia és el dedicat a la conservació de les 103 catedrals i els 280 museus propietat de l'Església, amb un muntant de 700 milions d'euros.
La resta dels diners fins a 8.500 milions en nombres rodons correspon als salaris dels professors de religió, al pagament dels capellans que segueixen prestant els seus serveis a les presons, als hospitals, a les universitats ia les forces armades, als ajuts per a la celebració d'esdeveniments com la Jornada Mundial de la Joventut ia les transferències que reben les dues grans ONG catòliques: Càritas i Mans Unides. El culte i el clergat ordinari se sufraguen amb càrrec als 280 milions d'euros de l'assignació tributària.Beneficis fiscals
L'estalvi que suposen els beneficis fiscals és més difícil de calcular: laicismo.org el xifra en uns 2.500 milions anuals, mentre que un estudi de la Fundació Primer de Maig el rebaixa fins a 700. Una bona part procedeix de l'IBI, que no recau sobre els llocs de culte (temples, capelles, convents), ni sobre oficines parroquials, seminaris o universitats eclesiàstiques. La vigent llei d'Hisendes Locals i la jurisprudència permeten que també s'acullin a aquesta exempció els centres d'ensenyament de caràcter religiós subjectes al règim de concerts.
L'Església està exempta de l'IRPF, excepte si els rendiments procedeixen d'explotacions econòmiques o guanys de capital, així com dels impostos de Successions i Donacions i de Transmissions Patrimonials, quan es tracta de béns destinats al culte, a la sustentació del clergat i al exercici de la caritat. Contra l'opinió de la Comissió Europea, tampoc li afectava l'IVA fins 2006, el que suposava una minva de recaptació per a l'Estat de 25 milions d'euros anuals.
Tots aquests avantatges, que no gaudeix ni de lluny cap altra confessió religiosa, van quedar consagrades en un acord entre Espanya i la Santa Seu signat el 1979, poc després que s'aprovés la Constitució. Des de 2006, la Conferència Episcopal té l'obligació d'elevar al Govern un informe anual amb la destinació donada a l'assignació tributària, que no obstant això no es fa públic. "Ho tenen les institucions competents", va dir fa poc el portaveu dels bisbes. Quan entri en vigor la llei de Transparència, en què s'ha inclòs a l'Església, mantenir l'opacitat no li serà tan fàcil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS