diumenge, 2 de juny del 2013

Els 646 municipis de l'Associació de Municipis per la Independència. Catalunya 'lliure i Independent. Alemanya mana a Europa i destina el 0,7% del seu PIB a la solidaritat. Doncs bé, Catalunya destina el 8,9% del seu PIB a la solidaritat amb Espanya i no mana res ni a Espanya ni a Europa ", afegeix.



Al setembre de 2012 el ple de l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló, a la província de Barcelona, ​​va aprovar una moció en què es declarava el municipi "territori català lliure" i era urgent al Parlament a proclamar la independència abans de dos mesos. Des de llavors s'ha desencadenat una allau de proclames similars que acumula gairebé 200 municipis, prop del 20% dels 947 de Catalunya. Entre tots acullen 1.200.000 habitants.
És una qüestió gairebé simbòlica però també un símptoma que alguna cosa es mou en el món municipal i que la desafecció per Espanya és present més que mai en les administracions. Fins i tot hi consistoris que han canviat el nomenclàtor municipal substituint el nom de Plaça d'Espanya pel Plaça de la Independència. Tota una declaració de voluntats.
Segons el text que es va aprovar a Sant Pere de Torelló, que serveix d'inspiració per a tants d'altres, la legislació espanyola està vigent al poble "de manera provisional, a l'espera que el Parlament dicti les noves lleis catalanes" i que creu una Hisenda pròpia i una justícia catalana. El seu alcalde, Jordi Fàbrega, justifica el fet: "Entenem que estem en situació d'emergència nacional. Ja no és només el fet que hi hagi una desafecció cap a Espanya. Estem immersos en una crisi econòmica profunda, tenim a la societat en una crisi social ia la gent li falta esperança. Nosaltres ens equivocarem o no, però creiem que mitjançant un Estat propi es poden solucionar gran part dels problemes del país ".
"En l'aspecte econòmic, podem formalitzar un model diferent a l'actual. I també cal parar atenció a l'espoli fiscal que pateix Catalunya. Sent independents, podem solucionar problemes i destinar recursos a ser solidaris ", proclama Fàbrega." Poso un exemple: Alemanya mana a Europa i destina el 0,7% del seu PIB a la solidaritat. Doncs bé, Catalunya destina el 8,9% del seu PIB a la solidaritat amb Espanya i no mana res ni a Espanya ni a Europa ", afegeix.
"Espanya i els partits polítics espanyols no accepten que Catalunya sigui un subjecte polític i jurídic", diu l'alcalde. "Però som una nació perquè tenim una llengua, una cultura, una tradició. I qualsevol nació sense Estat té dret a consultar al seu poble. Que ens deixin fer el referèndum. Si el perdem, acceptarem el resultat. Aquest és el conflicte de fons, perquè part dels catalans no confien en continuar dins d'Espanya ".
Però no tothom creu que el referèndum sigui una possibilitat. "Salus populi suprema lex est", sentència al respecte Pedro de Vega, doctor en Dret especialista en Constitucional. "Que el benestar del poble sigui la llei suprema". Així com rebutja la viabilitat del projecte sobiranista tant si proposa de forma unilateral com si és a resultes d'una consulta popular. "El referèndum és l'arma més democràtica per fer coses antidemocràtiques", sentencia.
La raó és que en les consultes "sol entramparse la pregunta perquè tingui una resposta obligada, que lògicament és la que convé a qui interroga". I similar ocorre en el cas d'una declaració unilateral quan la neutralitat de qui la proclami no estigui garantida. "No cal confondre la voluntat sobirana del poble amb la dels seus governants", sentencia.
Els regidors catalans, però, defensen que el text al qual s'han acollit sí reflecteix la voluntat dels seus electors. Andreu Francisco, alcalde d'Alella, localitat propera a Barcelona, ​​assenyala a aquest diari que la declaració municipal "és un gest que pretén manifestar la voluntat que els catalans volen tenir un Estat propi, amb la simbologia de fer-ho poble a poble fins a completar el mapa ".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS