Dyango en el punt de mira de la inquisició de la dreta cavernària. "Me ha gustado ser español, pero me siento orgulloso de ser catalán...", tan senzill com això.

La força del nou independentisme de masses és la simplicitat desarmant, la naturalitat com descriu, de forma inclusiva, el que és viu a peu de carrer com ara una il · lusió col · lectiva. Una OPORTUNITAT que, com DIU Dyango, su pari no va Tenir i que cal aprofitar perque no és fàcil que és repeteixi, almenys Amb la claredat d'avui.

Els espanyolistes Professionals de la cadena dels bisbes no van ser capaços de contraposar ni un sol argument. Van intentar-ho, tímidament, con la Constitució del 78 i, ja AMB poca fe, con Allò del RÈGIM nacionalista que oprimeix. Al final, van acabar admetent la tristesa que a els causa la inevitabilitat de l'emancipació política d'Una societat que els hi ha perdut el respecte i, sobretot, una per de tres segles.

Democràcia contra autoritarisme, il · lusió contra Repressió, lums contra ombres ... Per aixo, Dyango va acabar dient que el que ell vol és l '"amistat entre tota la gent", Moment en el qual es sent 1 veu per sota (minut 12'13 ")-la d'1 fill de nazi que escup sobre la tomba de Companys-que amenaça: "Doncs es va preparar" ... És l'odi el que els hi Fara perdre.