dimecres, 27 de febrer de 2013

Montoro vol impedir, en consell de govern i aprovar a les Corts l'ús del català en els ajuntaments. L'antiga versió de la normativa de règim local permetia ALS consistoris fixar la llengua pròpia com a requisit.




La reforma del règim local que va presentar el ministre Cristóbal Montoro en consell de govern el passat 15 de febrer, i que encara s’ha d’aprovar a les Corts, és desfavorable al català. El darrer redactat d’aquesta normativa elimina la possibilitat que tenien fins ara els ajuntaments d'exigir coneixements de català en les places d'habilitació estatal que convoquessin, que són les de secretari, interventor i tresorer.
"D'acord amb el que es preveu en la relació de llocs de feina, es podrà exigir com a requisit per a l'adjudicació del lloc l'acreditació de la llengua autonòmica cooficial en l'àmbit territorial de l'entitat local", deia textualment el primer redactat de la reforma de la llei mantenint un fragment del text vigent.

Però en la darrera versió aprovada en el consell de ministres aquest tros ha desaparegut, una mesura que ha creat malestar a la Generalitat de Catalunya ja que queda explicita, una vegada, l’afany recentralitzador i uniformitzador del miniseri d’Hisenda. Per tant, amb la nova llei de règim local de Montoro no es contempla expressament que un ajuntament pugui exigir el català, malgrat tampoc s’arriba a prohibir. 


> Algunes de les disposicions dictades per Espanya, després de la invasió de l'11 de
> setembre de 1714:



Abolició de les Corts de Catalunya.
> Abolició de tots els organismes de govern de la nació catalana.
> Extinció del Consell de Cent i de tot el règim municipal de Catalunya.
> Extinció de la Generalitat de Catalunya.
> Extinció de la Universitat de Barcelona, que és traslladada a Cervera.
> Clausura de les Universitats catalanes de Lleida, Vic, Girona i Tarragona.
> Confiscació dels béns de tots els catalans que es distingiren en la defensa de les
> nostres llibertats, fins i tot dels que havien mort a la lluita.
> Establiment a Catalunya de l'encara no coneguda càrrega dels allotjaments.
> Obligació de tots els pobles de Catalunya de destinar un tros de llurs camps per
> a plantar-hi farratges per als cavalls de les tropes espanyoles.
> Prohibició als professors de la ciutat de Barcelona d'ensenyar retòrica i gramàtica.
> Empresonament dels vint-i-cinc principals dirigents de la defensa de Barcelona,
> els quals foren engrillonats i tancats per a tota la vida a llunyans castells, com
> Valladolid, La Corunya, Sant Sebastià, malgrat haver estat promès a l'acta de
> capitulació de Barcelona el respecte al vençut.
> Imposició a Catalunya de la contribució del paper segellat.
> Imposició, com a oficial, de la llengua castellana en lloc de la catalana.
> Despatxar, sense cap excepció, tots els empleats de la ciutat de Barcelona i de
> la Generalitat de Catalunya.
> Prohibició als habitants de Barcelona d'anar pel carrer en grups de més de dos
> després del toc de retreta.
> Creació de l'ominós "donativo" pel qual s'exigia als catalans un repartiment de més
> d'un milió de lliures catalanes.
> A qui no volia pagar, li enviaven un escamot de soldats a casa seva amb l'ordre
> de mantenir-lo a la força, fins que hagués pagat l'impost.
> Exili, per ordre del capità general, de molts canonges, religiosos, nobles, jutges,
> advocats, escrivans i individus d'altres estaments que es distingien per l'amor al
> país.
> Ajusticiament a Barcelona el dia 27 de març de 1715 com a vulgars criminals,
> de l'il·lustre general català en Josep Moragas i els seus companys Francesc Solanic,
> Jaume Roca i Pau Macip, per haver defensat Barcelona.
> Execució al garrot, el 5 d'abril de 1715, d'en Francesc Casllar i Tord, un dels més
> valents oficials del Regiment del Roser, que es va cobrir de glòria durant el setge.
> Empresonament durant el febrer i l'abril de 1715, de 3.876 persones. Moltes foren
> desterrades i les altres tancades a Montjuïc, Lleida, Tortosa i Tarragona.
> Ajusticiament a la forca, a Girona, dels valents guerrillers catalans, Noi d'Avinyonet,
> Joan Oliver i Francesc Montfort.
> Execució a Vic, de Bach de Roda. Els coronels Brichfens i Aniell pogueren escapar
> de la persecució dels soldats espanyols.
> Modificació del règim municipal de Catalunya per a ficar-hi els corregidors, batlles
> i regidors de nomenament reial.
> Ordre de que qui no fos català pogués ocupar càrrecs públics.
> Ordre de que els regidors de la ciutat portessin banda i que les venerades gramalles
> dels nostres consellers fossin vestides pels porters de l'Ajuntament.
> Supressió de la Junta de Sanitat de Barcelona.
> Prohibició del Sometent a tota Catalunya.
> Supressió dels càrrecs d'arxiver de la ciutat, mostassals, guaita de Montjuïc i
> cònsols de Barcelona a Nàpols, Sardenya i Palerm.
> Prohibició de que els catalans poguessin tindre cap mena d'armes.
> Recollida i destrucció dels "Anals de Catalunya", escrits per Feliu de la Penya, i de
> tots els escrits publicats durant la guerra
> Enderrocament de tots els castells de Catalunya que s’havien alineat amb els
> Àustries durant la Guerra de Successió, la conservació dels quals no convenia a
> l'absolutisme reial. Són incalculables les joies arquitectòniques que van desaparèixer.
> Abolició, el primer d'octubre de 1718, de tota la moneda catalana.
> Supressió del Dret de Catalunya a encunyar la seva pròpia moneda, disposant-se
> que fos rebaixada a una tercera part del seu valor la moneda dita "ardits de Catalunya".
> Prohibició de l'ús de l'espasa als catalans que tenien dret a portar-ne.
> Ordre que cap català pogués tenir a casa seva més que un ganivet de llescar pa,
> i encara lligat la taula amb una cadena.
> Ordre dictada pel propi Felip V que fos desguarnida la sala del Consell de Cent,
> de Barcelona.
> Disposició manant que fossin trets del Palau de la Generalitat els quadres de Sant
> Jordi i els escuts de les creus i les barres catalanes. Al seu lloc s'hi posaren retrats
> de Felip V i escuts, torres, lleons i flors de lis.
> Ordre disposant que cada dia a les dues de la tarda, per a recordar als barcelonins
> l'hora de llur rendició, la campana de la Catedraltoqui "Oració del rei".
> Ordre disposant que fos baixada del rellotge de la Seu de Barcelona i feta trossos
> la campana "Honorata" pel "delicte" d'haver tocat a sometent durant el setge.
> Construcció d'un fort al carrer de Tallers i un altre a Santa Mònica.
> Construcció de la Ciutadella de Barcelona. Per fes aquesta obra es van haver
> d'enderrocar més d'un miler d'edificis, sense cap compensació, i es va obligar els
> seus propietaris a fer l'enderroc i a portar les pedres a la Ciutadella que es començava a fer.
> Obligació als barcelonins de treballar a la construcció de la Ciutadella.
> Perquè es vegi de quina manera els pagaven, només direm que un carro estava
> obligat a fer deu viatges diaris, i si no els feia tots, perdia els 21 quartos que se li
> donaven de jornal.
> Cremació per mà del botxí a la sala de Sant Jordi de la Generalitat, dels documents
> originals de gran nombre de títols i distincions que s'havien concedit a poblacions i
> particulars de Catalunya i a la seva Generalitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS