Cospedal insisteix en cessar Ana Mato. I retreu a Soraya Sáenz de Santamaría la seva entesa amb Juan Luis Cebrián.

La vicepresidenta respon que la "voladura controlada" de l'escàndol Bárcenas, posada en marxa per Cospedal, ha resultat un fracàs i aposta per judicialitzar el cas.
    Un altre que està a la corda fluixa: Cristóbal Montoro, mentre José Manuel Soria i Luis de Guindos se salven de la crema.
    Carmen Martínez de Castro crida a bancs i empreses a donar suport al Govern pel bé de la nació.
    I mentre, Rubalcaba encoratja altre 12-M. Es tracta d'encoratjar tot tipus d'atacs contra les seus del PP.
Es porten de meravella aquests nois del PP. No se sap si el Cas Bárcenas acabarà en alguna cosa però, d'antuvi, ja ha aconseguit que tots els alts càrrecs del PP andana a la grenya, en una guerra civil cada dia més cruel.
D'entrada, Dolores de Cospedal (a la imatge) insisteix que Ana Mato hauria de dimitir, és a dir, ser dimitida, però Mariano Rajoy es resisteix, més, la secretària general passa comptes amb el seu principal enemiga, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. Segons Cospedal, Soraya ha entaulat una entesa amb Juan Luis Cebrián, els resultats del qual deixen veure ara. Cospedal s'ha aliat amb Pedro J. Ramírez i la seva voladura controlada de l'escàndol Bárcenas, ja que és sabut que el filtrador-Bárcenas o Trias-li va passar primer els papers a El Mundo i després a El País.
A més, Sáenz de Santamaría, advocada de l'Estat igual que Cospedal, aposta per judicialitzar el conflicte.
Però l'assumpte no acaba aquí. Rajoy es nega a cessar la seva ministra de Sanitat perquè considera que si cedeix, aquí haurà de cedir molt més. A més, després de demostrar falsa l'acusació que la trama Gürtel havia finançat els confetti i globus de l'aniversari dels seus fills no té res a veure amb ella. Quina ficada de pota de la policia.
En qualsevol casa, tant Rajoy com Soraya fan pinya amb Ana Mato.
Un altre ministre en perill de mort política és el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per les anades i vingudes dels presumptament corruptes per la seva amnistia fiscal. L'argument sembla una mica agafat pels pèls però el cas és que els seus adversaris al Gabinet, el d'Indústria, José manual Sòria, i el d'Economia, Luis de Guindos, han pujat enters quan semblaven, sobe tot el primer, travessar un pèssim moment. I les xifres del dèficit públic 2012 a punt de caure.
Si alguna cosa ha molestat Rajoy ha anat l'actitud levantisca d'Esperanza Aguirre, que ja no té res a perdre i sol · licita una regeneració de la política espanyola. I a sobre el titular de Justícia, la sal de tots els plats, no podia faltar a la cita: Gallardón somia amb una situació límit en què el caigut fora, no aquest o aquell ministre, sinó Rajoy.
La cosa ha arribat a tal extrem que la secretària d'Estat de Comunicació, Carmen Martínez de Castro, no deixa de parlar amb banquers i empreses demanant adhesió indestructible, perquè hi ha qui està posant en solfa el prestigi del Govern espanyol i això dispara la prima de risc.
I mentre s'intensifica aquesta guerra, el PSOE dóna un pas endavant. Rubalcaba està intentat muntar altre 12-M, de 2004. Es tracta de llançar als manifestants contra les seus del PP i convertir el partit governant en un niu de corruptes als ulls dels altres. El problema és que fins PRISA, el seu principal aliat, considera que han anat massa lluny i que els famosos papers de Bárcenas poden tornar-se contra ells. Això sí, sempre pot sortir el cineasta Almodóvar acusant Rajoy d'intentar un cop d'estat a La Moncloa.