La festa dels Reis Mags es porta celebrant almenys des del segle IV. Reflecteix una tradició no només religiosa sinó també cultural. No obstant això, algunes de les seves manifestacions, tan celebrades com assumides, no han estat acreditades mai ni pels estudis històrics ni per la pròpia Església. El mateix papa Benet XVI ho ha explicat recentment en un llibre. Per què han sobreviscut llavors al llarg dels segles? Sens dubte, pel missatge que transmeten. Aquests són alguns exemples dels detalls incerts que envolten aquesta festa i del sentit que es s'oculta darrere:1. Que eren Reis.
La Bíblia no ho afirma ni tampoc altres fonts historiogràfiques. La suposada noblesa dels "Mags" es va afegir amb el pas dels segles per remarcar la superioritat del Nen Déu sobre tots els poders de la Terra, en sintonia amb el que diu el Salm 72, en el seu verset 10: "Que els reis de Tarsis i de les costes llunyanes li paguin tribut. Que els reis d'Aràbia i de Saba li portin regals ". O el profeta Isaïes: "I caminaran la gent a la teva llum, i els reis busquen la claror del teu naixement."2. Que eren mags
Els nens solen preguntar "com poden repartir tants regals en una sola nit?" I els pares responen "perquè són mags". La paraula mag es justifica pel versicle 1 del capítol 2 de Sant Mateu: "van arribar a Jerusalem uns mags dient:« On és el rei dels jueus que acaba de néixer? ". Però el plural" mags ", que del persa antic "magus" va passar al grec "magói" i d'aquest al llatí "magi" al · ludeix més a la saviesa d'aquestes persones que a la seva capacitat per realitzar prodigis. "Magi" podria traduir també com "mestres" o "savis" . El que vol indicar l'Evangeli és que es tractava de persones de cert nivell intel · lectual, versades en astronomia.3. Que arribar a la portalada onze dies després del naixement de Jesús.
Cap font precisa el temps exacte que va transcórrer des del naixement de Jesús fins a la visita que dels Savis. Se sap, això sí, que a mitjans del segle IV ja es celebrava el 6 de gener l'Epifania del Senyor a Egipte i Aràbia. Aquesta festa procedia d'una altra, de caràcter pagà, vinculada al solstici d'hivern: "l'augment de la llum". Els antics cristians de la part oriental de l'Imperi Romà van commemorar llavors el naixement del Nen Déu, que feia present al món una llum superior a la del mateix Sol: la llum de la Veritat. Quan aquesta festa va arribar a la part occidental, que ja celebrava el Nadal el 25 de desembre, va rebre un sentit disinto: la revelació de Déu al món pagà, en aquest cas representat pels Mags.4. Que eren d'Orient.
El llibre escrit per Benet XVI sobre la infància de Jesús ha aixecat certa polèmica en afirmar que els Mags podien haver vingut del sud d'Espanya (Tarsis). De qualsevol manera, la procedència s'usa per expressar el contingut de l'Epifania, paraula grega que vol dir "revelació de Déu al món". De manera que el Nen Jesús no només és adorat per jueus, sinó també per estrangers.5. Que eren tres: un de blanc, un altre moreno i un altre negre.
Per divulgar de manera visual que Crist va néixer i va morir per tots els homes sense distinció de races, els mags van ser adquirint en les seues representacions artístiques les característiques facials dels pobladors dels tres continents coneguts en aquella època: la pell blanca d'Europa, la pell bruna del medi orient asiàtic i la negra d'Àfrica.6. Que es deien Melcior, Gaspar i Baltasar.
Alguns evangelis apòcrifs-relats molt antics sobre la vida de Jesús que l'Església no admet com inspirats per Déu-ja refereixen els tradicionals noms de Melcior, Gaspar i Baltasar. Després d'aquests apel · latius s'amaguen missatges profunds, sobretot si tenim en compte que els noms de les persones, en la tradició oriental, refereixen el sentit o la missió de la vida de cada un. Melcior, al qual s'atribueix origen europeu, significa en hebreu "rei de la llum". Gaspar prové del persa "kansbar" i significa "administrador del tresor". En el cas de Baltasar es distingeixen orígens hebreus, babilònics o assiris, però tots dos remeten al mateix significat: "protegit pel Senyor". Els tres regals que presenten a Jesús també tanquen un fort contingut simbòlic: or (per expressar la reialesa del Nen), encens (material que s'usava en ritus religiosos i que remarca la divinitat de Jesús), i mirra (un ungüent usat per curar ferides, que remet la humanitat ia la seva futura mort dolorosa).7. Que el tortell de Reis es va inventar per aquesta festa.
Els romans ja elaboraven coques rodones amb figues, dàtils i mel per les "Saturnalia", festes que es cristianitzar per esdevenir el Nadal que coneixem avui. Se sap que al segle III existien el costum d'introduir una fava seca a l'interior de la coca. Qui la trobava era l'afortunat. Un cop més, la dolça tradició gastronòmica es va anar adaptant "al signe dels temps", conservant el caràcter lúdic i dolça del moment.Instrument per propagar la fe
Per què l'Església ha permès algunes d'aquestes manifestacions sense veritable origen religiós? Perquè les entén com expressions culturals que no danyen el missatge evangèlic. Fins i tot serveixen per comprendre millor. Aquesta relació de l'Evangeli amb la cultura i història dels pobles rep el nom de "inculturació". El fenomen de la "inculturización de la fe" ha acompanyat des de sempre al cristianisme. Va ser definit com Joan Pau II com la "encarnació de l'Evangeli en les cultures autòctones i, alhora, introducció d'aquestes en la vida de l'Església" (veure encíclica "Slavorum Apostoli", 1985)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS