Els ciutadans s'han quedat sense opcions per estalviar sense risc, després de l'últim cop del Banc d'Espanya, que ha limitat les rendibilitats dels dipòsits per evitar més ensurts a la banca. Després que els ciutadans hagin pagat el rescat de les entitats trencades de la seva butxaca, amb l'argument de millorar la solvència del conjunt del sistema, aquest mateix raonament s'aplica ara per arrabassar l'única cosa bona que els estava donant la banca: uns tipus d' interès alts. Amb una inflació per sobre del 2% i unes comissions que no paren de créixer, a les famílies els costarà diners tenir els seus estalvis al banc. I el deute com a alternativa d'inversió ja no és una aposta ni tan segura, ni rendible.
Les associacions de consumidors critiquen la directriu del Banc d'Espanya és per l'impacte que tindrà en les famílies. "És una mesura anticompetència", assegura José Ignacio Conde-Ruiz, subdirector de Fedea (Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada). "És un cop baix, una vegada més, l'estalviador", denúncia Ileana Izverniceanu, portaveu de l'OCU (Organització de Consumidors i Usuaris).
Izverniceanu explica que entenen la necessitat d'establir certa lògica i regulació en el sistema, però no així, no que es fiqui un tall d'un dia per l'altre en els interessos que obtenen les famílies. Es queden "sense productes similars on ficar els seus diners", diu. "El consumidor se sent desemparat. Si baixen així les remuneracions, què ens queda, ficar sota el matalàs?", Pregunta.
Els estalviadors espanyols s'havien refugiat en els últims mesos en els dipòsits bancaris perquè amb escàndols com els de les participacions preferents ha crescut la desconfiança en molts dels productes financers. "Els ciutadans busquen seguretat per sobre de la rendibilitat", destaquen en l'OCU. A més, els experts expliquen que encara no hi ha cultura financera suficient i que als clients els costa entendre un altre tipus de productes, inclosa la deute públic.
La postura d'ADICAE (Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i assegurances) és molt semblant: "La mesura és injusta, només beneficia el sector financer i penalitza per una doble via als usuaris. D'una banda, elimina la competència mitjançant la intervenció dels preus d'un producte i, de l'altra, els nivells de remuneració són inferiors a la inflació, de manera que els clients perden diners ", assenyala Fernando Herrero, secretari general de l'associació.
El que fa el Banc d'Espanya ara és "traslladar el risc als consumidors, perquè la resta de productes per aconseguir rendibilitat pels estalvis no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits", afegeix Herrero. I destaca que "és una intervenció esbiaixada, perquè només s'aplica als productes de passiu i no es porta a terme, per exemple, sobre les comissions bancàries o els interessos de demora".
Segons denúncia ADICAE, les comissions no han parat de pujar en els últims anys i les expectatives és que continuïn a l'alça i amb augments superiors a la inflació, tot i que no s'aprecia una millora en els serveis. El 2012 les comissions van augmentar un 40%, segons les dades del Banc d'Espanya, de manera que Espanya se situa al capdavant d'Europa en aquest aspecte. Les entitats poden fixar lliurement les comissions i des de 2011 no cal que l'hi comuniquin al regulador.
A més, tot això arriba en un moment delicat per a l'economia i les famílies. Les últimes dades del Banc d'Espanya posen de relleu la caiguda dels dipòsits, que al tancament de 2011 ascendien a 1,58 bilions d'euros, mentre que al tancament del 2012 havien baixat fins els 1,45 bilions. I això malgrat que els bancs espanyols havien posat, en certa mesura, fre a la fugida de dipòsits precisament oferint altes remuneracions. Això és una cosa que es va notar al setembre, quan la fi de la prohibició dels extratipus es va traduir en una pujada dels dipòsits després de cinc mesos a la baixa.
La mesura afavoreix als bancs clarament, perquè elimina la pressió d'haver de oferir elevades rendibilitats, amb l'impacte que això té en els seus comptes. És més, algunes fonts comenten la possibilitat que hagin estat els propis bancs els que hagin buscat la mesura. Encara que des diverses entitats expliquen de regular la guerra del passiu és molt difícil i que hi ha certa desconfiança que algun banc no torni a trencar el mercat-com ja ha succeït en el passat-oferint tipus alts si es pot permetre elevar la ràtio de capital i els altres hagin de seguir-lo per evitar despenjar.
Lletres, alternativa d'inversió segura?
"Fins ara no estàvem recomanant invertir en lletres del Tresor", assenyalen des de l'OCU, "perquè donaven menor rendibilitat". "Ara tornen a ser interessants, dins de les opcions que hi ha. Si es vol seguretat no hi ha res més", destaca.
No obstant això, les lletres gairebé cobreixen la pujada dels preus. En l'última subhasta de paper a 12 mesos l'emissor espanyol el va col · locar amb un interès marginal del 2,65% ia la de lletres a 18 mesos es van vendre amb una rendibilitat del 2,88%. Fins aquesta mateixa setmana no eren una alternativa als dipòsits, que oferien tipus del 4%. Però amb la nova directriu, els dipòsits a un any no podran superar al 1,75%-cent punts bàsics per sobre del preu oficial del diner a dotze mesos i 200 punts per a dos anys, d'acord amb la recomanació-.
D'altra banda, cal recordar que les lletres tampoc són segures al 100%, sobretot amb l'aplicació de la nova clàusula d'acció col · lectiva (CAC), un instrument que permet al Tresor aplicar quitaments o dur a terme una reestructuració del deute sense necessitat que hi hagi unanimitat entre els tenidors dels bons.
És a dir, el deute públic és una opció segura només si el client confia plenament en la solvència de l'Estat espanyol. Aquesta clàusula s'aplica als títols emesos a partir de l'1 gener 2013 i als que tinguin una vida residual superior a l'any, és una de les principals novetats en els mercats de deute aquest exercici i constitueix un canvi en les condicions que regulen la relació entre en Estat i els inversors.
No hi ha moltes més alternatives. La directriu del Banc d'Espanya afecta també als comptes remunerats i als pagarés bancaris-que durant l'etapa de la ministra Elena Salgado van servir a les entitats per burlar la limitació als extratipus-. Alguns experts aconsellen, com a opció per a l'estalviador els PIES (Plans Individuals d'Estalvi Sistemàtic), un producte financer que-a diferència dels plans de pensions-permet rescatar l'estalvi en qualsevol moment, amb penalització fiscal si es recupera abans de 10 anys .
La resta d'opcions comporta un risc. Les gestores de fons han celebrat la mesura, ja que des del sector es creia que les altes rendibilitats dels dipòsits distorsionaven el mercat i amb la nova mesura del Banc d'Espanya, que en teoria és orientativa, els fons d'inversió es posicionen com a alternativa , igual que la renda variable o el deute corporatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS