Us resumeixo una realitat global: cada vegada hi ha més
població en el món i menys capacitat per generar llocs de treball. Factors com
la progressiva incorporació de la tecnologia digital en el teixit industrial i
empresarial i l'envelliment de la població, han contribuït a incrementar
aquesta situació en molts països industrialitzats. Aquest problema de
sostenibilitat global de l'ocupació comença a ser una gran preocupació per
organismes com l'Organització Internacional del treball, que l'ha centrat en el
focus de les seves principals anàlisis.
La necessitat de reflexió que existeix particularment a Espanya implica dos nivells d'anàlisi separats:
1) La pervivència d'horaris poc conciliadors amb la nostra vida personal.
2) Una taxa d'atur desorbitada.
La crisi espanyola ha generat una gran tragèdia massiva per a moltes famílies que han quedat exposades a situacions enormement complicades i dures amb el cost social que genera la complicada situació que per exemple, afecta la infància.
No obstant això, estem en una situació que tot i no haver tocat fons encara, ens hauria de permetre fer ajustos importants en el nostre model social i de relacions laborals. Fa temps vaig escriure un post sobre la transcendència que ha tingut la incorporació del contracte a temps parcial en alguns països del nostre entorn per sortejar els estralls de la crisi. No obstant això, al nostre país la necessitat de fomentar aquest debat sembla que no ha calat en la mesura que ho necessita la nostra societat.
El contracte a temps parcial ha de consolidar en el nostre marc laboral per diversos factors que enumero:
a) Permet impulsar amb garanties una veritable conciliació de la vida laboral amb la personal.
b) Permet expandir horaris comercials i d'aquesta manera ser competitius amb grans superfícies.
c) Es millora el rendiment i la qualitat en el treball.
d) Permet crear més llocs de treball. Sempre que compti amb un ambiciós pla d'incentius fiscals.
No obstant això, hi ha elements pels quals, aquest model de contracte de treball pot tenir els seus contres:
Impossibilitat de tenir un desenvolupament professional similar al que t'ofereix la jornada completa.
Incompatibilitat amb les grans necessitats de recaptació del nostre sistema de pensions. Si es treballen menys hores, també es cotitzarà per menys hores, de manera que limita les possibilitats d'arribar a poder tenir una pensió satisfactòria arribat el moment de la jubilació.
La necessitat que el cost de la vida baixi. La tendència lògica, si més no a Espanya, és que elements com l'habitatge, alimentació i serveis com la llum o l'aigua, baixin de preu o almenys es mantinguin dins d'uns anys, un cop estigui controlat el dèficit i la necessitat impositiva (augment d'IVA) no sigui tan apressant.
Finalment, sent realistes, cal dir que molt poca gent es planteja el desenvolupament total de la seva carrera professional realitzant una jornada laboral a temps parcial. Per tant, tenint en compte el factor estacional o transitori d'aquesta necessitat de treball, cura de fills petits, compaginar amb estudis, desenvolupament de projectes personals, emprenedoria, podem trobar punts de trobada amb les administracions per fomentar aquest contracte, encara que sigui de forma conjuntural sense un fort detriment del nostre rèdit com cotitzants.
La necessitat de reflexió que existeix particularment a Espanya implica dos nivells d'anàlisi separats:
1) La pervivència d'horaris poc conciliadors amb la nostra vida personal.
2) Una taxa d'atur desorbitada.
La crisi espanyola ha generat una gran tragèdia massiva per a moltes famílies que han quedat exposades a situacions enormement complicades i dures amb el cost social que genera la complicada situació que per exemple, afecta la infància.
No obstant això, estem en una situació que tot i no haver tocat fons encara, ens hauria de permetre fer ajustos importants en el nostre model social i de relacions laborals. Fa temps vaig escriure un post sobre la transcendència que ha tingut la incorporació del contracte a temps parcial en alguns països del nostre entorn per sortejar els estralls de la crisi. No obstant això, al nostre país la necessitat de fomentar aquest debat sembla que no ha calat en la mesura que ho necessita la nostra societat.
El contracte a temps parcial ha de consolidar en el nostre marc laboral per diversos factors que enumero:
a) Permet impulsar amb garanties una veritable conciliació de la vida laboral amb la personal.
b) Permet expandir horaris comercials i d'aquesta manera ser competitius amb grans superfícies.
c) Es millora el rendiment i la qualitat en el treball.
d) Permet crear més llocs de treball. Sempre que compti amb un ambiciós pla d'incentius fiscals.
No obstant això, hi ha elements pels quals, aquest model de contracte de treball pot tenir els seus contres:
Impossibilitat de tenir un desenvolupament professional similar al que t'ofereix la jornada completa.
Incompatibilitat amb les grans necessitats de recaptació del nostre sistema de pensions. Si es treballen menys hores, també es cotitzarà per menys hores, de manera que limita les possibilitats d'arribar a poder tenir una pensió satisfactòria arribat el moment de la jubilació.
La necessitat que el cost de la vida baixi. La tendència lògica, si més no a Espanya, és que elements com l'habitatge, alimentació i serveis com la llum o l'aigua, baixin de preu o almenys es mantinguin dins d'uns anys, un cop estigui controlat el dèficit i la necessitat impositiva (augment d'IVA) no sigui tan apressant.
Finalment, sent realistes, cal dir que molt poca gent es planteja el desenvolupament total de la seva carrera professional realitzant una jornada laboral a temps parcial. Per tant, tenint en compte el factor estacional o transitori d'aquesta necessitat de treball, cura de fills petits, compaginar amb estudis, desenvolupament de projectes personals, emprenedoria, podem trobar punts de trobada amb les administracions per fomentar aquest contracte, encara que sigui de forma conjuntural sense un fort detriment del nostre rèdit com cotitzants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS