dijous, 25 d’octubre de 2012

La UE acceptaria una Catalunya independent.Vista la gran manifestació de Barcelona de l’onze de setembre amb una demanda prou explícita d’independència, es multipliquen les preguntes sobre si la Unió Europea acceptaria una Catalunya independent.

Si aquest procés complís uns requisits democràtics bàsics (àmplia, cívica i pacífica majoria expressada per mitjà d’una majoria al Parlament de Catalunya i/o un referèndum posterior), no tinc cap dubte que Catalunya seria ràpidament reconeguda per la majoria dels estats de la UE malgrat totes les pressions espanyoles. Si la UE ha reconegut Kosovo, encara més fàcilment i ràpidament reconeixeria Catalunya. El març d’aquest any el Parlament Europeu va votar per àmplia majoria autoritzar la Comissió Europea a obrir negociacions amb Kosovo de cara a la seva incorporació futura a la UE. La pressió diplomàtica espanyola per aconseguir el vot contrari dels eurodiputats va ser intensa, i tant PP com PSOE van fer un mateix discurs en el debat del plenari pertinent: «Kosovo és un estat que podria emparar el tràfic d’armes, de drogues, de menors...» i tots els mals que vulgueu imaginar i per això no havia d’entrar a la UE. Els diputats anglesos i alemanys, en canvi, van dir que Kosovo deixaria de ser totes aquestes coses a mesura que s’anés integrant comercialment a la UE i a poc a poc anés adquirint els seus hàbits democràtics. Kosovo espanta molt Espanya pel precedent que crea a la UE, perquè la seva independència va ser proclamada unilateralment des del seu parlament regional, sense negociació amb una Sèrbia que no volia negociar res. De fet, molts diputats alemanys i anglesos van preguntar al president espanyol Zapatero, el gener i el juliol de 2010 (obertura i tancament de la presidència semestral de la UE), quan Espanya reconeixeria Kosovo i «deixaria de ser membre del club dels països que encara no l’han reconegut». ZP es va fer, un cop més, l’orni sobre aquest punt tan sensible de qualitat democràtica per a una gran majoria d’europeus. La votació esmentada al Parlament Europeu al març sobre Kosovo, per cert, es va guanyar àmpliament per 522 vots a favor i només 110 vots en contra, així com també l’esmena que instava els tres països de la UE-27 que encara no ho han fet a reconèixer ràpidament Kosovo. No tinc cap dubte que el debat sobre la independència de Catalunya és molt més sentimental que racional. Les quatre mil multinacionals que hi ha a Catalunya saben molt bé que si aquest fos un país normal (corredor mediterrani, gestió local eficient de ports, aeroports i trens, pagament puntual de factures, mercat laboral i energètic eficients, estabilitat jurídica de les inversions...) podrien multiplicar els seus tràfics i beneficis. Aquestes quatre mil multinacionals, el dia després que el Parlament català votés a favor de la independència, seguirien enviant els seus camions, vaixells i trens amunt i avall com si res. No hi ha res racional a discutir sobre aquest punt. Vist des de Brussel•les cal dir que són molt poc consistents les amenaces d’expulsió de l’euro i de la UE si Catalunya proclamés unilateralment la seva independència, amenaces recurrents que es fan des de Madrid: si hi ha algun país que corre perill que el facin fora de l’euro és aquesta Espanya centralista, jacobina i ineficient, incapaç de canviar el seu xip aïllacionista secular i d’adaptar-se a un món obert i globalitzat com és el del segle XXI. Les quatre mil multinacionals a Catalunya per interès propi no deixarien que Catalunya fos expulsada de l’euro i afavoririen que es produís ràpidament l’ampliació interior que ja està considerada i estudiada a la UE per si Escòcia acaba votant que si a la independència. Com va dir un dels governadors anglesos de Menorca al segle XVIII, «els castellans són arrogants, intolerants i el que és pitjor: no tenen ni una sola bona idea». Com n’és de llastimosament actual aquesta frase el 2012!! Catalunya, en canvi, és vista per moltíssima gent amb qui jo he tractat a la UE com aquell país mediterrani mig nòrdic, industrial, exportador i creatiu, que és un model a seguir per a molts altres països i regions PIGS del sud del continent. Que la por madrilenya no qualli entre nosaltres i que nosaltres decidim entre nosaltres el que més ens convé: Europea encara és avui un lloc on la llibertat i la democràcia són els pilars i els valors fonamentals de l’acció política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS