Mataró recorda l’expresident Lluís Companys en el 72è aniversari de la seva mort L’historiador Joan B. Culla va pronunciar la conferència de l’acte institucional

L’alcalde, Joan Mora, va presidir ahir l’ofrena floral al monument de Lluís Companys amb motiu del 72è aniversari de la seva mort. Tot seguit, al Saló de Sessions de l’Ajuntament va tenir lloc l’acte acadèmic institucional amb una conferència a càrrec de l’historiador Joan B. Culla.

Els dos actes s’emmarquen en el programa “Mataró recorda Lluís Companys”, organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Mataró i Òmnium Cultural de Mataró.

L’ofrena es va iniciar a les 19.00 h a l’avinguda de Lluís Companys amb l’assistència d’una cinquantena de persones amb les ofrenes de les entitats i dels partits polítics següents:

- Casa de Andalucía

- Grup de Recerca de la Memòria Històrica

- Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

- Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)

- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), i

- Convergència i Unió (CiU).

Després de l’ofrena floral institucional, l’acte va finalitzar amb el cant de l’himne nacional “Els Segadors”.

Conferència sobre Companys

El Saló de Sessions es va omplir per escoltar la conferència “Lluís Companys, el polític: una visió laica” que va anar a càrrec de l’historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Joan B. Culla. L’alcalde i el president d’Òmnium Cultural de Mataró, Antoni Pous, van presidir l’acte.

Culla va iniciar la conferència lamentant que encara no existeixi una bona biografia sobre Lluís Companys i que “no era ni un sant ni un dimoni”. Al llarg de la xerrada l’historiador va dibuixar en uns pocs traços la silueta de Companys, subratllant la idea que “la trajectòria política de Companys reflecteix amb una notable precisió, gairebé com un mirall, les glòries i les misèries, les victòries i les derrotes, els encerts i els errors de la Catalunya popular al llarg de les primeres quatre dècades del segle vint”.

El conferenciant va destacar el paper de Companys el 14 d’abril del 1931, quan va proclamar la República, “va ser el desencadenant, la punta de llança d’aquell moment històric. El motor del canvi de règim de Catalunya i de la resta de l’Estat va ser ell”.

Culla també va fer menció de la llegenda negra que envolta a l’expresident de la Generalitat que el fa responsable de tots els crims i excessos que es van cometre entre l’estiu i la tardor del 1936, però va remarcar que “amb una anàlisi històrica mínimament rigorosa aquestes acusacions són insostenibles”, va afegir que el 1937 es va plantejar dimitir del seu càrrec però “no ho va fer pel seu sentit de la responsabilitat”.

El repàs a la trajectòria política de Companys va finalitzar amb el seu afusellament el 15 d’octubre de 1940. A parer de l’historiador, “el president va entendre que la seva mort era la culminació lògica dels compromisos polítics que havia assumit i del paper històric que havia exercit”.

L’alcalde va cloure l’acte afirmant que “segurament no s’ha fet justícia a la figura de Companys, president que podríem anomenar-lo el president del compromís”. Mora, recordant la mort del president, va afegir que “la història ens ha demostrat que la violència no pot aturar els desitjos de llibertat d’un poble”. I va finalitzar afegint que “l’exemple de Companys ens serveixi i que sapiguem fer honor d’aquesta mort, d’aquest compromís que ell va donar per aquest país”.