La proporció d´autopistes de pagament puja a Catalunya A l'Estat, però, cau. Els catalans paguen peatge en el 52% d'aquestes vies, més del doble que la mitjana estatal (21%)

 

  El 52,6 % de les autopistes catalanes eren de peatge el 2011, un augment d'1,4 punts percentuals respecte al 2007, mentre que a la resta d'Espanya eren el 21,02 %, cosa que es tradueix en una caiguda d'1,82 punts, segons dades de la direcció general de Carreteres del Ministeri de Foment.

L'evolució dels últims quatre anys reflecteix que la proporció de quilòmetres de vies de pagament respecte a les vies lliures només ha augmentat al País Basc (2,2 punts), Catalunya (1,4 punts), la Comunitat Valenciana (0,49 punts) i Andalusia (0,18 punts).

D'altra banda, destaca la baixada d'aquesta proporció a comunitats com Galícia (- 6,2 punts), Navarra (- 5,76 punts), o Aragó (- 4,51 punts), regions en les quals els quilòmetres d'autovies lliures de peatges han augmentat significativament.

Les dades també mostren que, a tancament de l'any 2011, Extremadura, Balears, Canàries i Cantàbria eren les úniques comunitats autònomes sense cap quilòmetre de vies ràpides de pagament.

La comunitat amb més autopistes de peatge amb relació a les que no ho són és La Rioja on, amb 119 quilòmetres de pagament i 40 de lliures, 3 de cada 4 quilòmetres de les vies ràpides són de pagament.
Catalunya se situa en segon lloc quant a la relació entre autopistes lliures i les de peatge, encara que en aquesta comunitat hi ha molts més quilòmetres d'autopistes, 632 de pagament i 569 de lliures.

En un article del llibre Les autopistes de peatge a Espanya, el president d'Abertis, Salvador Alemany, constata que a Espanya "s'ha creat una situació inharmònica entre les diverses comunitats" i afirma que, en el cas de Catalunya, "la sensació de greuge comparatiu està més present a la societat".

Alemany considera que les principals causes d'aquest desequilibri entre territoris es deuen a uns pressupostos públics "orientats durant molts anys" a la creació d'una xarxa de comunicació radial i a l'arribada dels fons europeus "que van permetre dotar de vies gratuïtes de gran capacitat les regions menys desenvolupades".

Un dels principals problemes a Espanya, segons Alemany, és l'adjudicació d'autopistes de peatge paral·leles a autovies de gran capacitat preexistents, cosa que, segons la seva opinió, "és un principi fora de tota lògica socioeconòmica".

Així, el president d'Abertis advoca per una "xarxa viària única, que sigui harmònica i que combini pagament i gratuïtat en funció del disseny, qualitat, tipus de mobilitat i recorregut, en la línia de les directives europees i del que s'està imposant arreu del món".

Alemany afegeix que "no és factible continuar pensant" en el desenvolupament d'una xarxa addicional d'autovies alternatives a les actuals de peatge i aposta per la implantació de l'Eurovinyeta -un augment de l'import dels peatges per als camions i altres vehicles pesants- a tot Espanya.

"En l'actual i previsiblement futura situació de les finances públiques ha d'assumir-se que serà impossible construir, sense recórrer al pagament per ús, qualsevol tram de nova xarxa viària", afirma Alemany.