dimarts, 3 de juliol de 2012

Un 80% contra la independència de Catalunya. Agustí Bordas i Cuscó és un català amb passaport canadenc; des de fa onze anys viu a Ottawa, Ontario, on és conseller principal de polítiques del Govern Federal Canadenc.


El Wall Street Journal (WSF), un diari teòricament proper a la ideologia conservadora, sembla haver perdut la confiança en Mariano Rajoy, un polític desacreditat a nivell global després de mig any de despropòsits i una manca aclaparadora de lideratge. Segurament per aquest motiu, aquesta setmana passada el WSJ publicà un publireportatge lloant les virtuts de Maria Dolores de Cospedal, un possible recanvi al capdavant del Partido Popular. De Cospedal es perfila com l’apòstol de l’austeritat i el liberalisme sense l’ombra del populisme post-franquista personificat per Esperanza Aguirre.

La comunitat artificial de Castella-La Manxa –Al-Mansha significa “terra eixuta” en àrab– és un dels paradigmes del malbaratament de diners provinents de l’espoli fiscal de Balears-Pitiüses, Catalunya i País Valencià i les generoses aportacions europees dels indefensos contribuents alemanys i holandesos. Mentre el corredor Mediterrani roman paralitzat, Castella-La Manxa aconseguí tenir totes les seves capitals provincials connectades amb TGV i autovies l’any 2010. Hom ja ha escrit abastament sobre els 3.5 miliards d’Euros que costà la línia de TGV que transportava, fins a la seva cancel•lació, 9 passatgers diaris, o bé el monumental aeroport transcontinental de Ciudad Real, originalment i encertada conegut com a “Aeropuerto Don Quijote”, que costà 1.1 miliards d’Euros. No obstant, el WSJ centrà la seva atenció en Conca, la pintoresca ciutat de les cases penjades.

Segons informa el WSJ i amb dades de la cambra de comerç local, el 80% d’ocupació laboral de Conca correspon al sector públic. Mentre la petita i mitjana empresa catalana –ofegada per l’espoli fiscal i la manca d’inversió de l’Estat central en infraestructures– lluita per evitar la fallida, hi ha ciutats espanyoles senceres que viuen del robatori fiscal. Així doncs, malfiïn-se dels fatxendes espanyols que, interessadament, insisteixen a afirmar que “si fos per ells, ja donarien la independència a Catalunya”; ben al contrari, arribat el moment, no dubtaran a oposar-se a aquesta possibilitat.

Mentre el socialista Pere Navarro i la popular Alícia Sánchez-Camacho declaren a l’uníson que una Catalunya independent seria un país pobre, l’evidència demostra que els dos grans partits espanyolistes a Catalunya només pretenen mantenir un estatus quo injust, fonamentat en la subsidiarietat de Catalunya vers un projecte nacionalista aliè. Navarro i Sánchez-Camacho, de forma coordinada, fomenten la pèrdua de benestar dels treballadors, pensionistes i emprenedors catalans. Així doncs, hom no hauria de sorprendre’s amb la seva –també coordinada– oposició al pacte fiscal. No cal atorgar carnets de catalanista a ningú quan PP i PSC-PSOE demostren, diàriament, que treballen per l’adversari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS