"Sempre es venefician i pateixen els mateixos". Ser com Alemanya: ens portaria a la pobresa dels anys 40, a Alemanya la figura dels «mini jobs» va reduir les seves taxes d'atur dràsticament amb salaris de 400 euros. Però una persona amb un «mini feina» només tindrà dret a una pensió bàsica de 139,95 euros després de 45 anys treballats.

En 2003, *Gerhard *Schroeder, en aquells dies Canceller, va trobar la fórmula màgica per acabar amb el mal de l'atur alemany. Si el problema era que hi havia molts alemanys per a pocs llocs de treball, la solució estava molt clara: calia trossejar aquestes ocupacions i repartir-los.

Els «*mini *jobs» eren treballs a temps parcial pels quals es percebien salaris baixos, 400 euros com a màxim. L'empleat no pagaria impostos i abonaria les cotitzacions socials de forma voluntària.

La idea va provocar una pluja de crítiques. Alguns ho van qualificar com «el major canvi en el sistema de benestar social des de la Segona Guerra Mundial». L'Organització Internacional del Treball (*OIT) va arribar més lluny, considerant la política alemanya de competitivitat salarial, com la «causa estructural» de la crisi a la zona euro.

Però la veritat és que la mesura va obtenir resultats. I la premsa va començar a fer-se ressò del «miracle alemany». A partir de 2005, la desocupació va començar a caure, apropant-se a nivells previs a la reunificació. Avui, la taxa de desocupació alemanya és una de les més baixes de tota Europa.

Segons un informe que recull «*France Press», les reformes de *Schroeder van tenir com a efecte «reduir els ingressos més baixos, especialment en els serveis, on van aparèixer noves ocupacions de baixa remuneració». Però, al mateix temps, «es va fer poc per millorar la competitivitat a través d'una progressió de la productivitat».

Però el resultat és que un de cada cinc ocupacions a Alemanya és avui un «*mini *job». Para gairebé set milions de treballadors alemanys est és la seva principal ocupació i la seva única font d'ingressos. Mentre a Espanya, l'última Enquesta de Població Activa (*EPA), va marcar un nou rècord en la taxa de desocupació, amb un 24,6% en el segon trimestre de l'any.

El BCE ha proposat a Espanya la implantació d'aquesta categoria laboral en moltes ocasions, però el Govern es nega.

La ministra d'Ocupació, Fátima *Báñez, va confessar al programa «El Contrapunt» d'ABC Punt Radio, amb Isabel Sant Sebastià, que «no està pensant en la possibilitat» d'implantar els anomenats «*mini *jobs» perquè entén que «en aquest moment no encaixen amb la realitat del mercat laboral espanyol». Segons va dir, el Govern «prefereix apostar per altres figures», com el contracte a temps parcial, el teletreball o la formació dual (que una persona rebi formació al mateix temps que treballa).

En resposta, el comissari de Competència de la Comissió Europea, Joaquín Almunia, llançava una pregunta a l'aire: «Què és millor, tenir un treball mediocre o no tenir-ho?». La mateixa pregunta podria llançar-se als espanyols en atur: Què és millor?

Les persones sota aquest règim laboral tenen dret a vacances pagades, baixes per maternitat i malaltia i als terminis d'acomiadament. No obstant això, la pensió que quedaria per a un treballador dins d'aquesta categoria, en el cas de cobrar el màxim de 400, ascendiria a menys de tres euros per any treballat.

Milions de dones alemanyes (les més afectades per la precarietat), estan condemnades a la pobresa quan aconsegueixin l'edat de jubilació, segons va publicar el rotatiu «*Süddeutsche *Zeitung». Ara al seu país compten amb un saludable 6,7% d'atur; el miracle alemany. Però dins de 45 anys, quan es jubilin, solament tindran dret a una pensió bàsica de 140 euros. Al cap i a la fi, ocupacions a trossos, pels quals es reben drets a trossos.