diumenge, 8 de juliol de 2012

Els 10 articles de la Llei d'Independència de Catalunya: Toni Strubell, Alfons López Tena i Uriel Bertran.


La Plaça de *Sant Jaume s'omplia ahir a la nit en un acte de suport a la proposició de llei de declaració d'independència presentada pel Subgrup parlamentari de *Solidaritat per la Independència (ara format per tres diputats: Toni Strubell, Alfons López Tena i *Uriel Bertran ). La qüestió que es *cernía en l'aire és quin seria l'actitud del grup majoritat del Parlament del *Parc de la Ciutadella, és a dir Convergència i Unió (CiU). Què diu el guió? CiU ara juga en el paper del "*poli bé" (Convergència Democràtica de Catalunya, CDC) i del "*poli dolent" (Unió Democràtica de Catalunya, UDC). En un tres i no res, els dos presidents de la Generalitat que ha donat CDC, Jordi Pujol i Artur Mes s'han despenjat amb un vot explícitament afirmatiu a la consulta sobre la independència organitzada per Barcelona *Decideix. Això no estava en el guió al juliol de 2009, ni gairebé tampoc en el gener del 2011. Però és que ara estem a l'abril... La incerta glòria d'un dia d'abril, que diria Shakespeare.

En el guió de 2009, era possible que una Taula del Parlament, formada per ERC, CiU, PSC-PSOE i EUiA, bloquegés en dues ocasions la tramitació de lleis per a la celebració d'un referèndum sobre la independència. Ara, any i mitjà, després, el referèndum ja ho anem fent nosaltres, sense permís. En el guió de 2011, la Taula del Parlament (ara integrada pel tripartit CiU-PSC-PP) no va bloquejar la proposició de llei presentada per *Solidaritat. Tampoc ni CiU ni ICV ni ERC han presentat esmenes a la totalitat contra aquesta proposició.

En el guió de febrer de 2011, destacats comentaristes de l'independentisme demanaven / imploraven a Artur Mes que donés llibertat de vot als diputats de CiU el dia que haguessin de votar en el Ple sobre la llei de declaració de la independència. En el guió d'ara se li demana, justament, que no doni cap "llibertat de vot", per garantir l'aprovació de la llei.

cal dir, no obstant això, que el Parlament de Catalunya ja deia al desembre de 1989 (una època de "primavera dels pobles", arran de l'ensulsiada dels règims *post-estalinistes d'Europa Oriental) que no renunciava al dret a l'autodeterminació. A l'octubre de 1998 reiterava el "dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble". I el 3 de març de 2010, es ratificava "en la voluntat d'emprar tots els instruments jurídics vigents i polítics necessaris perquè el poble de Catalunya pugui exercir el dret a decidir".

Però, què és exactament aquesta llei de declaració de la independència? Per veure-la podem anar "article per article".

El primer article diu que "Catalunya és una Nació". Es tracta de presentar un axioma que permeti lligar amb el "dret dels pobles a l'autodeterminació" inscrit en la carta fundacional de Nacions Unides.

El segon article diu que "el poble de Catalunya és l'únic titular de la sobirania nacional". Es tracta, doncs, de rebatre les idees *binacionalistas, de "*co-sobirania" que tant gasten en determinats terrens *seudoautodeterministas.

El tercer article diu que "el Parlament de Catalunya és el representant democràticament triat del poble de Catalunya". La idea d'aquest article és fer ús del Parlament del Principat (una assemblea legislativa de comunitat autònoma espanyola de règim comú) en un "instrument de sobirania".

El quart article recull la declaració de 1989 per dir que "el poble de Catalunya no renuncia ni ha renunciat mai al dret a l'autodeterminació, a determinar lliurement el seu futur com a poble en pau, democràcia i solidaritat".

El cinquè article reprèn també una declaració anterior per dir que "el Parlament de Catalunya es ratifica en la voluntat d'emprar tots els instruments jurídics vigents i polítics necessaris perquè el poble de Catalunya pugui exercir el dret a determinar lliurement el seu futur".

El sisè article ja va més enllà, en formular que "la sobirania nacional del poble de Catalunya és el fonament del futur Estat sobirà i independent de la Nació catalana".

En el setè article s'atribueix la "decisió de declarar la independència", d'una banda al poble de Catalunya ("titular de la sobirania nacional") i per un altre el Parlament de Catalunya (com a representant democràticament triat del poble de Catalunya).

El vuitè article atribueix al Govern de la Generalitat la facultat de negociar el "reconeixement internacional de la declaració d'independència".

Ara bé, suposant que s'aprovés la llei en el mes d'abril o en el mes de maig, suposaria això la independència automàtica? Evidentment, no. Però l'article novè sí preveu un efecte immediat, ja que afirma que "en el termini de tres mesos a partir de l'aprovació de la present Llei es constituirà l'Assemblea de Representants de la Nació Catalana, que treballarà para sigui declarada la independència en el conjunt dels Països Catalans".

Quant a la declaració de la independència se li demanen, a més de l'aprovació de la llei de declaració de la independència, dos aspectes: a) la negociació amb la comunitat internacional quant a la forma i moment de la declaració d'independència, b) l'aprovació per part d'una majoria absoluta de diputats en sessió solemne del Parlament "convocada a aquest efecte".

El redactat de la llei podia permetre, doncs, una "aprovació de la llei" sense declaració d'independència? Sí, encara que també entén que la llei estableix un mandat al Govern de la Generalitat per fer la negociació amb la comunitat internacional. CiU, doncs, podria reaccionar amb la presentació d'esmenes que transformessin la llei en una nova declaració com les de 1989 o les del 1998, potser una mica més atrevida. O podria votar en contra directament. La papereta no és gens senzilla. Quan Pujol diu que ja no veu alternativa a la independència, queda implícitament assumida quin és l'alternativa: l'assimilació nacional. Però amb l'assimilació nacional completa a Espanya, el poder polític de CiU i el poder social de les capes demogràfiques els interessos de les quals defensa també es trontollaria...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS