divendres, 6 de juliol de 2012

El Govern: Estudia congelar les pensions i retalla els terminis per a la jubilació als 67 i la retallada d'ocupació pública s'ha d'imposar també a les comunitats autònomes així com rebaixar a 15 o 18 mesos la prestació per desocupació.


"És immoral tancar un ambulatori o una escola abans que una empresa pública". Aquesta frase, atribuïda a un alt càrrec del Govern, sembla que va a marcar les línies vermelles del nou paquet de mesures de "ajust sever" que el Govern vol aprovar en el Consell de Ministres del proper dia 13. El PP ha confirmat avui que Mariano Rajoy ho presentarà la setmana que ve.

Un ajust que podria aconseguir els 30.000 milions d'euros, el 3% del PIB, i que fonts properes a l'Executiu han confirmat a *elEconomista que se centrarà en tres capítols bàsics de despesa: prestacions per desocupació, costos de personal de les Administracions Públiques i les pensions.

Encara que les alternatives que maneja l'Executiu són variades i encara no existeix una decisió ferma, les fonts consultades coincideixen a apuntar que en matèria de desocupació la fórmula que més agrada i està sobre la taula seria la de reduir els períodes màxims de cobrament de la prestació per desocupació.

En l'actualitat el període màxim de cobrament del subsidi d'atur és de 24 mesos i, malgrat que no hi ha terminis definits, la forqueta que es barreja és rebaixar aquests dos anys a un màxim de 15 o 18 mesos.

D'aquesta forma s'aconseguiria un estalvi de la despesa en prestacions sense haver de tocar la quantia de la prestació, alternativa aquesta última que, asseguren, encara no està definitivament descartada.

Si tenim en compte que la quantia mitjana de la prestació per atur és de 919 euros, una reducció de 6 mesos en el cobrament de la mateixa pels 2.899.150 beneficiaris actuals representaria un estalvi aproximat de 15.000 milions d'euros, pràcticament la meitat de l'ajust total que es pretén, si s'apliqués a tots els beneficiaris actuals de les prestacions per desocupació.
Pensions i ocupació pública

No obstant això, on existeixen majors diferències entre els membres del Consell de Ministres és en els capítols de pensions i retallada de l'ocupació pública. En el primer punt, les alternatives que en aquests moments apareixen com més factibles serien la de congelar les pensions per a l'any 2013 i retallar o eliminar, al mateix temps, el període transitori per a la jubilació als 67 anys.

I, respecte a l'ocupació pública, tots els membres de l'Executiu són conscients que la retallada essencial hauran de fer-ho les comunitats autònomes. És per això que la proposta que està estudiant el Gabinet passa per reduir les bestretes de tresoreria a les comunitats autònomes per obligar als governs regionals a aprimar els seus costos de personal i a tancar o privatitzar empreses públiques.

"El que paga mana", comentava un alt càrrec del Grup Popular al Congrés, i si no compleixen voluntàriament hauran de fer-ho obligats per la retallada pressupostària, ben reduint el nombre d'empleats o bé mitjançant rebaixes salarials. Precisament van ser aquests avançaments a les autonomies els responsables que el dèficit de l'Estat s'hagi disparat en els cinc primers mesos d'aquest any, fins a aconseguir el 3,4% del PIB, només una desena menys que el dèficit previst per a tot l'any.

Les dades de l'Execució Pressupostària fins a maig mostren com les transferències de l'Estat a les Comunitats Autònomes pràcticament s'han duplicat en aquest any -van créixer un 91,9%- aconseguint un total d'11.403 milions d'euros.

En principi, del que es tractaria és d'ajustar les bestretes a la recaptació real, que és avui inferior a la recaptació pressupostada i que és la referència que s'està utilitzant ara. Recordem que el propi Rajoy ja ha anunciat públicament que el Govern demanarà un nou esforç a les comunitats autònomes per reduir el saldo negatiu dels comptes públics.

Respecte al personal afectat, la intenció del Govern és que els acomiadaments es concretin en el grup dels contractats laborals, evitant tocar als funcionaris. Els càlculs de l'Administració estimen que en el conjunt de les administracions espanyoles existeixen uns 300.000 laborals, la majoria d'ells en les autonomies.

Al mateix temps s'està estudiant també la supressió o reduccions d'incentius i complements salarials per al conjunt de les Administracions. Una proposta que ha trobat una forta contestació per part dels representants dels càrrecs alts i mitjans de la funció pública.
Pla de privatitzacions

Encara que la postura oficial del Govern és la de no confirmar ni desmentir cap de les informacions que estan circulant entre els polítics, agents socials i mitjans de comunicació, sí admeten que "el que hi ha són càlculs tècnics, però sense cap decisió".

En aquesta línia, tampoc confirmen, encara que sí ho fan cercles del Partit Popular propers a la Moncloa, que el Govern de Mariano Rajoy tingui previst incorporar un pla de privatitzacions a les mesures d'ajust per garantir el compliment dels objectius pactats amb Brussel·les. Amb aquest pla de privatitzacions, que es vol aprovar també en aquest mes de juliol, l'Executiu pretén ingressar altres 30.000 milions que es destinarien a amortitzar deute públic.

Entre les empreses que estan en la llista de *privatizables o, almenys, a les quals es donaria entrada al capital privat, figuren Renfe, Aena, Ports de l'Estat, *Cesce i *Paradores. També s'inclouran privatitzacions de societats i serveis prestats per les comunitats autònomes, com el Canal d'Isabel II, de la Comunitat de Madrid. A més de desinversions en empreses participades per la Societat Estatal de Participacions Industrials (*Sepi), com *IAG (companyia resultant de la fusió d'Iberia i *British *Airways), Ebre *Foods o Xarxa Elèctrica Espanyola (REE).

En aquests moments, el Govern està estudiant què actius tenen un valor atractiu per als inversors per evitar vendes a preu de saldo i quines empreses tenen ingressos suficients per alleujar la tensió del deute espanyol.

El recurs a les privatitzacions ja ho va intentar el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, qui projecto privatitzar part d'Aena i Loteries i Apostes de l'Estat (*LAE) i vendre les participacions de *Sepi en *AG, REE i Ebre, però va cancel·lar les operacions quan ja havia rebut el vistiplau del Consell Consultiu de Privatitzacions (*CCP) en considerar que no es donaven les condicions de mercat oportunes.

I enmig d'aquests rumors més o menys autoritzats i confirmacions no oficials, l'única cosa que sembla clar és que les noves retallades que aprovi el Govern hauran de rebre prèviament el vistiplau de Brussel·les, per la qual cosa s'analitzaran en la reunió de ministres d'Economia i Finances de la UE del proper 10 de juliol.

A més, algunes de les mesures, encara que s'enunciin ara, podrien reservar-se per a la seva inclusió als Pressupostos Generals de l'Estat de l'any que ve, moment en el qual, com va apuntar recentment el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, està previst que el Govern posi sobre la taula un pla fiscal per 2014, en línia amb el que demanen Brussel·les i el Fons Monetari Internacional (FMI).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS