dimarts, 8 maig de 2012

El govern amaga que el rescat de Bankia costarà entre 50 i 60.000 milions d'euros, que procediran de diners públics.


.El Catedràtic d'Economia a l'Escola d'Enginyers de Mines de la Universitat Politècnica de Madrid i antic professor d'economia de Cristóbal Montoro, Roberto Sègol va xifrar ahir el sanejament o rescat de *Bankia en uns 25.000 milions d'euros per aquest any, i una quantitat similar per al següent, assenyalant que el rescat final se situarà de 50 a 60.000 milions d'euros. Aquesta anàlisi i declaracions van ser realitzades al programa Classes Mitjanes en Ràdio Lliberteu, on va compartir debat amb l'editor de Diari L'Agulló César Román. La xifra coincideix amb les fonts consultades per Diari L'Agulló al Banc Central Europeu, on ja manegen la xifra del sanejament de *Bankia en uns 51.000 milions d'euros. Aquestes xifres difereixen notablement dels 7.000 milions d'euros llançats des del Govern, i que segons el professor Sègol, “no donen ni per a pipes i com a molt donen perquè puguin obrir uns *dias les sucursals i la gent pugui retirar els seus diners sense problemes”.

La crítica situació financera de *Bankia va produir ahir que Rodrigo Estona presentés ahir la seva dimissió al capdavant de *Bankia i de la seva matriu, Banc Financer i d'Estalvi (*BFA), per considerar que "és el més convenient per a aquesta entitat", i proposa com el seu substitut a José Ignacio *Goirigolzarri, segons afirma en un comunicat. La inesperada sortida d'Estona, que fins ara havia defensat la viabilitat en solitari de *Bankia, es produeix en un moment complicat per a l'entitat a causa dels dubtes que ha generat la seva alta exposició al sector immobiliari, la seva morositat i grandària, un dels més grans a Espanya. Precisament avui s'ha sabut que el Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya estan treballant en un pla de sanejament per a l'entitat que podria implicar ajudes públiques i una remodelació major de la cúpula directiva. Aquesta decisió s'ha accelerat després del comunicat de fa setmana i mitjana del Fons Monetari Internacional, en el qual s'avisava que una vegada "esgotades" les opcions per una *recapitalización privada de la banca a través del Fons de Garantia de Dipòsits (*FGD) podia ser necessari un "major recurs al finançament públic" per preservar l'estabilitat financera i rescatar entitats "problemàtiques". L'organisme presidit per Christine *Lagarde apuntava directament a *Bankia, que acumula 37.500 milions d'actius tòxics vinculats a el ‘maó’, recomanant mesures “ràpides i decisives”.

La marxa d'Estona, que segons font del Govern hauria comunicat amb anterioritat al president Mariano Rajoy, estaria motivada pel seu desig de deslligar els llaços que li uneixen al PP de les ajudes que planeja l'Executiu per a l'entitat. Això és, almenys, la qual cosa ha confessat el propi interessat. La veritat és que la seva resistència al fet que *Bankia es fusionés amb una altra entitat -la solució impulsada pel ministre d'Economia, Luis de *Guindos, i per la vicepresidenta, *Soraya Sáenz de Santamaría- és el que sembla haver forçat *finalmenta la seva sortida.

Estona es va resistir fins a l'últim moment a la fusió de *Bankia amb La Caixa, que era l'operació més desitjada pel Govern. El passat mes de gener, Luis de *Guindos rebutjava la creació d'un banc dolent (una societat on s'aglutinarien els pitjors actius immobiliaris) perquè volia solucionar el sanejament de les entitats a través de les fusions, mitjançant un procés en el qual les més fortes absorbissin a les més febles. També la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va insistir en la mateixa idea: ha d'haver-hi menys entitats, però han de ser més fortes per poder donar crèdits. Finalment, l'operació no va ser possible a causa de l'obstinació d'Estona que va defensar públicament en reiterades ocasions que l'entitat que presidia, *Bankia, podria seguir en solitari.

Però les pressions dels últims dies han estat massa forts. És clar que per als analistes i inversors *Bankia és el gran problema del sistema financer espanyol i que, mentre no se solucioni, és improbable que es recuperi la confiança. En transcendir que el pla del Govern i del Banc d'Espanya per *Bankia contemplava una renovació dels òrgans de gestió, s'ha especulat amb la sortida del conseller delegat, Francisco Verdú, encara que finalment ha estat l'exministre d'Economia i l'ex director gerent del FMI el primer a abandonar l'entitat. Inicialment, Estona proposa a l'exconseller delegat del BBVA, José Ignacio *Goirigolzarri, com a conseller de *BFA i *Bankia, perquè posteriorment sigui nomenat president executiu de les entitats. En opinió d'Estona, *Goirigolzarri és “la persona més adequada per liderar aquest projecte en aquests moments”.

El pla que estan ultimant el Govern i el Banc d'Espanya inclou la concessió inicial d'ajudes públiques, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (*FROB), per poder accelerar el sanejament dels actius tòxics. I aquestes ajudes podrien oscil·lar entre els 5.000 i els 10.000 milions d'euros. La injecció de fons públics es faria a través de bons contingents convertibles, instrument contemplat en la tercera edició del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (*FROB). Es tracta dels coneguts com a cocos, una forma de deute que es transforma automàticament en accions i que estarien remunerats al 8%. A més, es comptabilitzaria el desemborsament com a deute i no com a dèficit. Aquesta quantitat inicial s'aniria completant fins a arribar a la xifra d'aquests 50.000 milions d'euros, en partides successives.

Els cocos són el tipus d'ajuda prevista en el *FROB 3, el nou instrument d'ajuda a la banca que el Govern del Partit Popular va crear amb el Reial decret sobre Sanejament del Sector Financer del febrer passat. En principi, aquestes ajudes tan sols es podrien donar a entitats que iniciïn un nou procés de fusió però, com avança aquest dilluns el diari Expansió, no es descarten canvis legislatius perquè *Bankia pugui rebre-les sense iniciar cap operació corporativa. En qualsevol cas, aquest préstec -unit a un altre que li va concedir el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària per gairebé 4.500 milions- podria suposar una càrrega massa elevada per *Bankia, que podria veure's obligada a escometre una fusió.També es barreja la hipòtesi que l'entitat cotitzada es fusioni amb la seva pròpia matriu, Banc Financer i d'Estalvis (*BFA).

“El pla de sanejament s'aprovarà de forma imminent”, han especificat fonts d'Economia i el president del Govern,Mariano Rajoy, s'ha mostrat partidari aquest dilluns d'injectar diners públics en algunes entitats financeres per sanejar-les, “però només si fos necessari i en última instància”.

La ‘bombolla immobiliària’, èxit i fracàs de Rodrigo Estona

Estona va arribar al càrrec al gener de 2010 després del seu pas pel FMI com a director gerent (des de 2004 fins a la seva dimissió en 2007) avalat per l'èxit de la seva gestió com a ministre d'Economia entre 1996 i 2004. Durant aquests vuit anys es va apuntar l'assoliment d'haver tret a Espanya de la crisi econòmica, haver-la ficat en l'euro i haver aconseguit creixements del 3% anuals. No obstant això, i amb el temps, la seva acció s'ha vist alguna cosa entelada precisament per la constatació que part d'aquest creixement se sostenia en la bombolla immobiliària que ara llastra a l'entitat que acaba d'abandonar. A més, l'autor i dissenyador real dels canvis durant aquell mandat va ser el professor Barea, amb qui Estona va tenir constants enfrontaments públics.

Pocs mesos després si es fes càrrec de la presidència de Caja Madrid, va anunciar la fusió de l'entitat amb Bancaixa, La Caixa de Canàries, *Caixa Laietana i les caixes d'Àvila, La Rioja i Segòvia, per crear el primer grup per volum de negoci a Espanya. Naixia així el Banc Financer i d'Estalvis (*BFA) i la seva filial *Bankia, creada amb la finalitat de col·locar en borsa els actius més atractius del grup.

Estona recorda en el comunicat en el qual anuncia la seva marxa que *Bankia ha afrontat una de les conjuntures més crítiques que mai hagi sacsejat al sistema financer espanyol, encara que en només cinc mesos l'entitat va aconseguir debutar en borsa, si bé l'operació venia forjant-se des d'abans de l'arribada d'Estona a Caja Madrid. Va ser la major operació d'aquest tipus en 2011 en tot el sistema financer mundial i va permetre a *Bankia reforçar el seu patrimoni en més de 3.000 milions.

L'exministre d'Economia destaca que a la fi del passat any va presentar el pla estratègic de *Bankia fins a 2015 que permetrà a l'entitat consolidar-se com un dels quatre líders financers espanyols. Malgrat les condicions adverses del mercat i les dificultats afegides de tot procés de fusió, *Bankia va guanyar 309 milions en 2011, després d'avançar més d'1.200 milions de provisions. No obstant això l'entitat ha seguit suscitant els dubtes d'alguns dels seus competidors i membres del Govern pel sanejament que encara li quedava per fer.

Missatge tranquil·litzador als clients de l'entitat

Estona ha volgut llançar un missatge “molt tranquil·litzador” als 10 milions de clients de l'entitat després d'anunciar la seva dimissió i la seva substitució per José Ignacio *Goirigolzarri, i davant un imminent pla de sanejament de *Bankia. “*Bankia és una entitat amb un nivell de solvència molt alt, a més amb una molt robusta situació de liquiditat i amb una plantilla de professionals esplèndida que serveix a 10 milions de clients i als 400.000 accionistes”, ha declarat Estona a un grup de periodistes abans de participar en un acte organitzat per *Cunef en el Palau d'Exposicions de Congressos de Madrid, en el qual ha coincidit amb el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de *Guindos.

L'encara president de *Bankia ha afegit que ha decidit proposar com el seu successor al capdavant de l'entitat a *Goirigolzarri, al que “tots reconeixem amb un gran prestigi personal i professional”. “La meva opinió, com a president de *Bankia, és que és la persona adequada per liderar aquest projecte en els propers anys“, ha conclòs Estona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS