dissabte, 26 de maig de 2012

'Banquers culpables': la mentida millor forjada pel poder Una fal · làcia inventada per alliberar els veritables culpables: els polítics.



Assenyalar al banquer com el gran culpable dels desastres d'Espanya és un engany i una estafa del poder polític, interessat que no es culpi als polítics, els veritables i principals responsables del gran drama que està vivint el nostre país i bona part del món . Els banquers no són sants, ni estan lliures de culpa, però, comparats amb els polítics, gairebé semblen àngels.
L'última reforma financera del govern de Rajoy, per la seva duresa i profunditat, ha posat de genolls als bancs espanyols, que no s'esperaven un increment tan gran de les provisions i garanties. Aquesta reforma, que obliga la banca a sacrificis molt dolorosos, demostra que la tesi inventada i difosa per l'esquerra que els banquers són els que dominen el món i els principals culpables de l'actual situació de crisi és una basta falsedat.
La del "banquer culpable" és, probablement, la mentida millor forjada i més oportunista de l'esquerra. Dir que són els banquers els que manen i els principals culpables de l'actual drama d'Espanya és una fal · làcia en tota regla, inventada per alliberar els veritables culpables del desastre, els polítics, de la merescuda i justa ira popular. Els banquers no són sants, però hi ha la llei per controlar-los, una llei que el Govern no utilitza ni per frenar la banca, ni per eradicar la delinqüència, ni per acabar amb la corrupció i la violència.
No hi ha al món un sector més regulat i vigilat pel poder polític que les finances. Ni un sol producte financer pot sortir al mercat sense l'aprovació dels òrgans reguladors, sota control polític. Cap banc pot vendre un producte o aprovar els seus comptes sense l'autorització dels bancs centrals. Si milers de persones han estat enganyades amb aquest producte escombraries anomenat 'participacions preferents' i si el món ha estat inundat amb una pluja intensa de 'actius tòxics' és perquè els polítics, el deure era vigilar el sistema perquè no causi danys a la economia i al ciutadà, no ha complert amb el seu deure.
Els incauts, atiats pels activistes de l'esquerra, culpen ingènuament als banquers de problemes els únics culpables són els polítics, alliberant així de culpa a la classe política, que és la veritable plaga i el pitjor malson per al poble des de fa mil · lennis.
En temps de Zapatero, l'hàbil propaganda del PSOE va aconseguir que les protestes sindicals es dirigissin més contra la banca que contra el Govern socialista, principal culpable de l'atur massiu, la pobresa i la injustícia generalitzada.
Que li preguntin als empresonats Mario Conde i Javier de la Rosa o al recentment dimitit Rodrigo Rato si els que manen són els banquers o els polítics. Que l'hi preguntin als centenars de banquers que han estat destituïts i jutjats a tot el món pels seus errors en la gestió de la crisi, una crisi que gairebé no ha provocat judicis de polítics, tot i que ells eren els grans responsables dels estralls.
La reforma financera aprovada pel govern de Rajoy el divendres 11 maig 2012 obliga a la banca espanyola a realitzar esforços molt dolorosos i costosos per reforçar les seves garanties, provisionant milers de milions d'euros que hauran de sortir dels seus propis beneficis, de la butxaca dels seus accionistes o demanar-los prestats a l'Estat, que els lliurarà a canvis d'interessos alts, propers al 10 per cent, castigant durament el valor dels bancs i condemnant als accionistes a exercicis sense beneficis.
Si després d'aquest dur càstig al sistema encara hi ha ingenus que creuen que són els banquers i no els polítics els que manen, és perquè els interessa propagar aquesta basta mentida, l'única fi és preservar de la merescuda ira popular a una casta política que és mereixedora de menyspreu i càstig pels seus errors, arbitrarietats, corrupcions i malifetes.
ELS ESTATS, LES ORGANITZACIONS MÉS ASSASSINES
El principal tret de l'Estat actual és la concentració desproporcionada i antidemocràtica de poder en mans dels governants i de la classe política en general. És un fenomen vell, potser tan vell com la Història, però que en el segle XX va aconseguir proporcions desmesurades i molt perillosos. L'Estat es va fer tan fort que va aixafar al ciutadà, el va sotmetre, el va anul · lar i fins el va assassinar en massa. Els estats van matar al segle XX a més de cent milions de civils a tot el món, sent els més assassins aquells que van concentrar més poder, començant per la Xina de Mao, seguida de la URSS de Stalin i de l'Alemanya nazi d'Adolf Híler.
Però no van ser aquests els únics països que van practicar l'assassinat de civils i l'eliminació ètnica i l'enginyeria social més cruel en aquest segle XX aterridor, que passarà a la Història com "el segle de l'Estat". Països aparentment democràtics com els Estats Units, Gran Bretanya, França i molts van cometre crims a Amèrica Llatina, Vietnam, Àfrica, Àsia i la mateixa Europa, on els Balcans van ser testimonis d'assassinats massius d'una crueltat demencial.
Aquell Estat assassí és el mateix que avui ens governa al segle XXI. Ha afluixat la pressió, però continua sent igualment poderós i està disposat a resistir les demandes i anhels del poble marginat amb les seves forces policials, mantenint el ferri control del poder. Aquest Estat, que ha traït la democràcia incomplint les seves normes i dinamitat els seus controls i cauteles fins a convertir la democràcia en una bruta oligocràcia de partits, afirma ara que són els banquers i no els polítics els culpables del drama d'un un món cada dia més injust , desigual, desprotegit i corromput.
La mentida del polític que segueix els dictats de la banca és tan grollera que només els descerebrats i abduïts pel poder se la creuen Hi ha res més ridícul que pensar que els que tenen sota control les lleis, els exercits, la policia, les armes , els serveis d'intel · ligència i centenars de milers de servidors va a deixar-se dominar per una colla de banquers, als quals l'Estat podria esborrar del mapa només aprovant un parell de lleis?
Molta gent no és capaç de veure que si els desnonaments de produeixen no és perquè els banquers siguin implacables i sense misericòrdia, sinó perquè els pèrfids polítics han aprovat en els parlaments lleis que els permeten i que si els crèdits bancaris no arriben a les empreses i famílies no és perquè els bancs els neguin, sinó perquè l'Estat els exigeix ​​operacions de solvència garantida i perquè els governs acaparen tots els diners disponible en els bancs per mantenir la seva costosa i inútil maquinària de poder.
Sens dubte, la mentida del "banquer culpable" és la millor forjada pel poder polític, la més eficaçment difosa per la propaganda i la més grollera i estúpidament creguda pels ciutadans abduïts i enganyats en aquests temps d'engany i màfia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS