El govern de Rodríguez Zapatero
mai es va prendre seriosament la
gravetat de la situació econòmica
d’Espanya: va negar la crisi, va
anunciar falsos brots verds i va enganyar
constantment la premsa, els socis comunitaris
i la ciutadania. Una de les seves últimes
mentides és dir que va retallar la despesa
del govern central en un 16% mentre culpava
del dèficit a les Comunitats Autònomes
que continuaven malbaratant. Aquesta reducció
s'ha vist confirmada amb la publicació
de la liquidació definitiva dels comptes
de l’Estat per al 2011. Tot això està molt bé
però hi ha un petit problema: és fals!
Durant el 2011 va entrar en vigor el nou
sistema de finançament de les CCAA segons
el qual, el percentatge de l’IVA i IRPF
que va directament a les autonomies va
passar del 35% al 50% i el dels impostos especials
al 58%. Entre altres coses, aquest
canvi té una implicació comptable important
i és que el que abans es comptabilitzava
com un ingrés de l’Estat que després es
traspassava a les CCAA, ara es comptabilitza
directament com un ingrés a les CCAA i,
per tant, deixa de ser una despesa per al govern
central.
Per entendre el trucu de l’almendrucu,
permeteu-me posar un exemple simplificat:
imaginem que un ciutadà de Catalunya
paga 100 euros d’IVA i que, d’aquests, 60
serveixen per finançar la sanitat i educació,
partides transferides a les CCAA. Fins al
mai es va prendre seriosament la
gravetat de la situació econòmica
d’Espanya: va negar la crisi, va
anunciar falsos brots verds i va enganyar
constantment la premsa, els socis comunitaris
i la ciutadania. Una de les seves últimes
mentides és dir que va retallar la despesa
del govern central en un 16% mentre culpava
del dèficit a les Comunitats Autònomes
que continuaven malbaratant. Aquesta reducció
s'ha vist confirmada amb la publicació
de la liquidació definitiva dels comptes
de l’Estat per al 2011. Tot això està molt bé
però hi ha un petit problema: és fals!
Durant el 2011 va entrar en vigor el nou
sistema de finançament de les CCAA segons
el qual, el percentatge de l’IVA i IRPF
que va directament a les autonomies va
passar del 35% al 50% i el dels impostos especials
al 58%. Entre altres coses, aquest
canvi té una implicació comptable important
i és que el que abans es comptabilitzava
com un ingrés de l’Estat que després es
traspassava a les CCAA, ara es comptabilitza
directament com un ingrés a les CCAA i,
per tant, deixa de ser una despesa per al govern
central.
Per entendre el trucu de l’almendrucu,
permeteu-me posar un exemple simplificat:
imaginem que un ciutadà de Catalunya
paga 100 euros d’IVA i que, d’aquests, 60
serveixen per finançar la sanitat i educació,
partides transferides a les CCAA. Fins al
2010, 35 d’aquests euros es comptabilitzaven
com ingrés de la Generalitat i els altres
65 eren ingrés de l’Administració Central.
Com que Catalunya només n’ingressava 35
i havia de gastar 60 en sanitat i educació,
l’Estat feia una transferència de 25. Aquests
25 es comptabilitzaven com una despesa
del govern central.
Amb la nova llei, dels 100 euros que paga
el ciutadà, Catalunya se n’apunta directament
50 d’ingressos en lloc de 35. Si es continuen
gastant 60 en sanitat i educació, el
govern central només ha de transferir els 10
que falten. Per tant, la despesa comptabilitzada
de l’administració central passa de 25
el 2010 a 10 el 2011.
És a dir, simplement pel fet que el nou
sistema de finançament autonòmic va entrar
en vigor el 2011, el govern central va
comptabilitzar una reducció de la despesa
de 15% tot i que, en realitat, la despesa no va
baixar ni un euro.
Afortunadament, l’Informe Econòmic i
Financer 2011 del Ministeri d’Hisenda (pàgina
310), mostra les quantitats que van a
les autonomies. Si les restem a la despesa
del govern central tant al 2010 com al 2011,
veiem que la reducció real de la despesa de
l’administració central no va ser del 16%
com presumia Salgado sinó d’un patètic
1,8%. És més, si a aquesta xifra li restem altres
tipus de transferències de l’Estat a les
CCAA, resulta que la despesa de l’administració
central no només no va baixar un
16% sinó que va pujar un 2,6%!
Ésa dir, la reducció del 16% de la despesa
central al 2011 no va ser fruit d’un sacrifici
com ingrés de la Generalitat i els altres
65 eren ingrés de l’Administració Central.
Com que Catalunya només n’ingressava 35
i havia de gastar 60 en sanitat i educació,
l’Estat feia una transferència de 25. Aquests
25 es comptabilitzaven com una despesa
del govern central.
Amb la nova llei, dels 100 euros que paga
el ciutadà, Catalunya se n’apunta directament
50 d’ingressos en lloc de 35. Si es continuen
gastant 60 en sanitat i educació, el
govern central només ha de transferir els 10
que falten. Per tant, la despesa comptabilitzada
de l’administració central passa de 25
el 2010 a 10 el 2011.
És a dir, simplement pel fet que el nou
sistema de finançament autonòmic va entrar
en vigor el 2011, el govern central va
comptabilitzar una reducció de la despesa
de 15% tot i que, en realitat, la despesa no va
baixar ni un euro.
Afortunadament, l’Informe Econòmic i
Financer 2011 del Ministeri d’Hisenda (pàgina
310), mostra les quantitats que van a
les autonomies. Si les restem a la despesa
del govern central tant al 2010 com al 2011,
veiem que la reducció real de la despesa de
l’administració central no va ser del 16%
com presumia Salgado sinó d’un patètic
1,8%. És més, si a aquesta xifra li restem altres
tipus de transferències de l’Estat a les
CCAA, resulta que la despesa de l’administració
central no només no va baixar un
16% sinó que va pujar un 2,6%!
Ésa dir, la reducció del 16% de la despesa
central al 2011 no va ser fruit d’un sacrifici
estalviador per part de l’executiu sinó una
pirueta comptable que li passava el mort a
les comunitats autònomes. Una vegada corregit
el truc, les retallades realitzades pel govern
central van ser... nul·les!
Suposo que aquesta falta de seriositat és
una de les raons que van portar a l'electorat
a castigar severament el partit socialista a
les urnes. Un mes abans d’aquelles eleccions,
vaig dir en aquestes pàgines que, sense
seriositat, el nou govern del PP corria el risc
de durar dos anys: els mateixos que va durar
el govern de Papandreu a Grècia, que
tenia una majoria absoluta idèntica a la del
PP.
Malauradament per al PP (i per a Espanya),
existeixen ja molts indicis per dubtar
de la seriositat del govern: pujar l’IRPF una
setmana després de jurar i perjurar que no
ho farien no és seriós. Posposar els pressupostos
més importants de la història d’Espanya
per intentar guanyar unes eleccions a
Andalusia no és seriós. Proposar un corredor
central o anunciar el rescat de dues autopistes
arruïnades a Madrid en un moment
de retallades generalitzades no és seriós.
No atrevir-se a solucionar el gran problema
pirueta comptable que li passava el mort a
les comunitats autònomes. Una vegada corregit
el truc, les retallades realitzades pel govern
central van ser... nul·les!
Suposo que aquesta falta de seriositat és
una de les raons que van portar a l'electorat
a castigar severament el partit socialista a
les urnes. Un mes abans d’aquelles eleccions,
vaig dir en aquestes pàgines que, sense
seriositat, el nou govern del PP corria el risc
de durar dos anys: els mateixos que va durar
el govern de Papandreu a Grècia, que
tenia una majoria absoluta idèntica a la del
PP.
Malauradament per al PP (i per a Espanya),
existeixen ja molts indicis per dubtar
de la seriositat del govern: pujar l’IRPF una
setmana després de jurar i perjurar que no
ho farien no és seriós. Posposar els pressupostos
més importants de la història d’Espanya
per intentar guanyar unes eleccions a
Andalusia no és seriós. Proposar un corredor
central o anunciar el rescat de dues autopistes
arruïnades a Madrid en un moment
de retallades generalitzades no és seriós.
No atrevir-se a solucionar el gran problema
del sector financer espanyol, una
Bankia presidida per un exministre del seu
partit, no és seriós. Donar la impressió que,
quan 5 milions de ciutadans estan a l’atur,
només trobin feina els familiars i amics del
PP, començant pel senyor espòs de la senyora
vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría
no és seriós.
El que ens porta als pressupostos del
2012. Fer una amnistia fiscal tot deixant
que una pila de delinqüents paguin un 10%
mentre que als ciutadans legals ens van expropiar
fins al 45% no és seriós. Presumir
de fer un sacrifici històric per valor de
27.000 milions quan en realitat, 12.300
d’aquests milions no són un sacrifici teu sinó
dels ciutadans aqui s’estrangula amb pujades
d’impostos i taxes no és seriós. I, finalment,
tot i que haurem d’esperar a dimarts
per a veure els detalls de les retallades,
anunciar una retallada de la despesa per
13.400 milions d’euros quan, segons sembla,
al voltant de 5.000 d’aquests milions seran
reduccions de les transferències a les
CCAA, utilitzant així el trucu de l’almendrucu
de Zapatero per enganyar el personal i
carregar el mort a les autonomies, no és seriós.
Gens seriós.
La situació econòmica d'Espanya és complicada:
estant com està ficada en una Europa
interrelacionada i necessitant con necessita
crèdits per finançar la seva malaltissa
incontinència fiscal, el govern de Rajoy necessitarà
sort, intel·ligència, valentia i, per
damunt de tot, necessitarà una cosa que, de
moment, demostra no tenir: una mica de seriositat.
Bankia presidida per un exministre del seu
partit, no és seriós. Donar la impressió que,
quan 5 milions de ciutadans estan a l’atur,
només trobin feina els familiars i amics del
PP, començant pel senyor espòs de la senyora
vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría
no és seriós.
El que ens porta als pressupostos del
2012. Fer una amnistia fiscal tot deixant
que una pila de delinqüents paguin un 10%
mentre que als ciutadans legals ens van expropiar
fins al 45% no és seriós. Presumir
de fer un sacrifici històric per valor de
27.000 milions quan en realitat, 12.300
d’aquests milions no són un sacrifici teu sinó
dels ciutadans aqui s’estrangula amb pujades
d’impostos i taxes no és seriós. I, finalment,
tot i que haurem d’esperar a dimarts
per a veure els detalls de les retallades,
anunciar una retallada de la despesa per
13.400 milions d’euros quan, segons sembla,
al voltant de 5.000 d’aquests milions seran
reduccions de les transferències a les
CCAA, utilitzant així el trucu de l’almendrucu
de Zapatero per enganyar el personal i
carregar el mort a les autonomies, no és seriós.
Gens seriós.
La situació econòmica d'Espanya és complicada:
estant com està ficada en una Europa
interrelacionada i necessitant con necessita
crèdits per finançar la seva malaltissa
incontinència fiscal, el govern de Rajoy necessitarà
sort, intel·ligència, valentia i, per
damunt de tot, necessitarà una cosa que, de
moment, demostra no tenir: una mica de seriositat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS