dimarts, 3 d’abril de 2012

Historia de la Calçotada



Història de la *Calçotada

L'inventor del *calçot va ser un solitari *payés de Valls (Tarragona), a la fi del segle XIX , conegut amb el nom de *Xat de *Benaiges. El *calçot surt de cadascun dels grills de les cebes blanques, conreats especialment per ser cuits a la flama.

El cultiu del *calçot comença quan se sembra la llavor de la ceba blanca. Quan la ceba ha germinat i ha crescut, s'arrenca. Després es guarda una temporada fora de la terra, es torna a plantar una altra vegada de manera que només quedi mitjà enterrada. Segons va creixent la planta, cal anar a calçant, és a dir, envoltant de terra la planta. És d'aquesta acció, "*calçar", d'on surt el nom de l'els *calçots. Aquests es cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril.

A partir de les primeres dècades del segle XX la *calçotada es va convertir en un menjar habitual de moltes famílies *vallenses durant els dies festius. El típic era anar a la masia a coure els *calçots amb les *sermientes dels ceps.

Les arrels del gran impuls experimentat per la *calçotada en tot el país podem datar-a mitjan segle, quan la *Penya Artística de l'Olla feia els seus cèlebres *calçotades i convidava personalitats del món artístic i cultural barceloní, que van ajudar a divulgar-les.

A partir dels anys seixanta, l'impuls d'alguns *restauradores d'esperit emprenedor, la generalització del vehicle particular i algunes gestions des de les instàncies municipals *vallenses van permetre que desenes de milers de persones de tot el país visitin cada any Valls per realitzar la cada vegada més popular *calçotada.

Més recentment el prestigi *calçotaire s'ha estès i també es produeixen i consumeixen *calçots en altres zones del país, però Valls segueix sent el bressol de la *calçotada. En 1995 la Generalitat de Catalunya va concedir la denominació de qualitat "*Calçot de Valls" i en 1996 es va constituir el Consell Regulador. L'àmbit geogràfic d'aquesta denominació comprèn les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.

Els romans ja menjaven els *calçots ?

Recentment s'ha trobat una pintura de l'època romana (segle III), on apareix un home degustant un *porrus *capitatus o , la qual cosa és el mateix, un *calçot. L'origen català d'aquest plat típic queda tradició popular li va atorgar durant 200 anys la paternitat del *calçot.

La sorprenent història comença l'any 2000 molt lluny de Catalunya, a Hongria, a la ciutat de *Brigetio, en temps dels romans, es va trobar una pintura en la qual un home, probablement un esclau, amb una safata en una mà i en l'altra fent el gest de menjar alguna cosa. Després de restaurar i estudiar la pintura, l'arqueòleg *László *Borhy ha arribat a la conclusió que aquest menjar era un *calçot: el gest és molt revelador i en la literatura llatina ja hi ha referències al que els romans cridaven *porrus *capitatus. Per tant ja tenim motiu de discussió sobre l'origen del *calçot !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS