dilluns, 9 d’abril de 2012

ARNAU MIR EL CID CATALÀ



Arnau Mir de Tost, nascut poc després de l’any 1000, va haver de ser un d’aquests guerrers d’origen visigot que va fer de la seva vida una lluita constant per afermar la seva sang i el seu mode de vida, i que a més va fer possible la reconquesta de les terres que havien estat dels seus avantpassats. Nascut en una família de guerrers de frontera del comtat d’Urgell, aviat va quedar orfe del seu pare Miró, senyor del castell de Tost. Eren aquestes famílies de castellans, o carlans, una important part de la petita noblesa catalana, de la qual van sorgir importants llinatges de senyors de la guerra com és el cas que ens ocupa. La paraula carlà,  fa referència a una important figura de la petita noblesa catalana, es tracta de guerrers de l’estament de cavallers, pertanyents a la noblesa menor, és a dir, de sang noble però sense béns materials, equiparable als gentilhomes i infançons posteriors de la resta de la península, i que actuaven com a delegats del senyor feudal al que estaven obligats de forma lliure, guardant, administrant i defensant un o alguns dels seus castells. Eren persones de confiança dels senyors medievals i tenien al seu càrrec la guàrdia efectiva de la fortalesa solar a què pertanyien, trobant-se al capdavant de la guarnició militar de les mateixes. A canvi d’aquest servei militar tenien en feu una part de les propietats del castell. Amb el pas del temps, aquestes famílies de militars professionals van anar acumulant diverses castellanies, obtenint nous privilegis i assentant el seu llinatge amb armes pròpies, convertint-se en alguns casos, gràcies al seu valor i serveis en la guerra de reconquesta, en verdaders senyors de la Catalunya Vella. Guerrers valerosos, orgullosos de la seva sang i els seus orígens, van fer de la seva vida una lluita constant contra l’invasor africà que havia derrotat cents anys enrere als seus avantpassats. La seva tenacitat , valor i esforç els va convertir en importants senyors, membres d’una aristocràcia que es va legitimar davant dels altres sectors socials europeus de la península ibèrica per regir  les destins dels nous enclavaments catalans. Aquesta és la història d’un d’ells.
La família d’Arnau Mir pertanyia a un dels llinatges més pròxims a la poderosa casa d’Urgell, per la qual cosa ho podem trobar des de molt jove al costat del seu senyor natural Ermengol II d’Urgell ocupat en les lluites contra els musulmans. La seva proximitat al comte català es comprova per ésser un del testimonis del conveni de cessió per part de Berenguer Ramón I de Barcelona a Ermengol II d’Urgell, dels castells d’Alós, Rubió, Malagastre, Obi i Montmagastre. L’any 1034, a les ordres del comte d’Urgell, conquereix la vall de Áger, important gesta militar que va ampliar les fronteres del comtat d’Urgell a la vall del Segre. Com a conseqüència d’aquesta victòria, Ermengol II li va cedir el castell d’Artesa. Amb la mort del comte, va obtenir també Montmagastre i altres enclavaments, convertint-se en el principal senyor de les terres frontereres del Segre Medio. N’havia casat l’any 1031 amb Arsenda, també de llinatge noble, establint-se a l’humil castell de Llordà, convertint-lo en important fortalesa i base de les seves empreses guerreres, mentre exercia com a tutor del futur comte Ermengol III. Després de la pèrdua de Áger a les mans dels musulmans, el va reconquerir l’any 1047, aquesta vegada de forma definitiva, convertint-se en vescomte de l’esmentada plaça. Feudatari dels comtats de Barcelona, Pallars i Urgel, l’any 1060, Arnau Mir de Tost era un dels principals senyors de guerra de la marca catalana o hispànica, càrrec al qual va arribar gràcies al seu esforç militar i als seus dots polítics i organitzatius. L’any 1068 va participar en l’assemblea de magnats que va promulgar els primers Usatges de Barcelona, el codi de lleis feudals vigent a Catalunya fins a l’any 1714. En aquestes dates, els dominis i possessions d’Arnau Mir, s’estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca al Solsonés passant per l’Alta Noguera fins a internar-se en el Montsec. Més de trenta castells i diverses possessions agràries convertien el vescomte d’Ager en el lider d’un petit estat dins del comtat d’Urgell així com en el personatge històric més important de l’Alta Edat mitjana a les terres de Lleida. Com el Cid castellà, també va establir importants aliances familiars casant les seves filles València, amb el comte ramón IV de Pallars i a Letgarda amb Ponç I, vescomte de Girona i senyor de Cabrera. Quan l’any 1066 el seu pupil el comte Ermengol III d’Urgell va morir lluitant a Barbastro al costat del rei d’Aragó, Arnau es va fer càrrec de les restes del seu senyor natural portant-lo a les seves possessions de Áger i enterrant-lo a la col·legiata de Sant Pere i fent-se càrrec del fill d’aquell, Ermengol IV fins a la seva majoria d’edat, actuant de facte com a verdader senyor d’Urgell, sense oblidar en cap moment el principi i juramenti de fidelitat que li lligava la família comtal.
Cabdill militar dels exèrcits confederats de Barcelona i Urgell, l’any 1064 va liderar amb el suport papal els exèrcits catalans en la Reconquesta, en una empresa que ha estat reconeguda com la primera croada de la història.
L’any 1072, poc temps després de la seva peregrinació a Compostela, el vell cabdill català redactava el seu testament, lamentant profundament en el mateix, que la vida no li hagués donat més dies per conquerir més terres els invasors musulmans.
Realment, la vida d’Arnau Mir de Tost mereixia un romanç similar al que va enaltir les glories del seu homòleg castellà Rodrigo Díaz de Vivar. Potser d’aquesta manera, no seria avui un injust oblidat per a la història i la memòria popular. Gran personatge del seu temps, verdader heroi medieval català, temut pels seus enemics i respectat pels seus, és avui tanmateix poc conegut a les terres que el van veure néixer i del tot desconegut en les de l’àrea castellana. D’Arnau Mir de Tost no han quedat retrats ni efígies, sol les armes del seu llinatge, perpetuat en d’altres casa nobles de la vella Catalunya. Tanmateix, seria impossible entendre la història del nostre poble sense conèixer a personatges com a aquest important cavaller català que va fer de la fidelitat i la lluita per la seva identitat el seu viatge en la vida, per passar a la immortalitat que alguns avui s’entossudeixen a enterrar.
Malgrat tot això, les gestes i l’exemple d’Arnau Mir de Tost es troben, com la de tants d’altres, presents en la nostra memòria i en el record de la nostra identitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS