Volem sindicats catalans!

Queda clar que la classe treballadora, a iniciativa o no dels sindicats als quals estiguin lliurement afiliats, tenen tot el dret del món a fer una vaga general. No entraré a valorar l’oportunitat de la convocatòria i encara menys a posar en dubte la legitimitat d’una aturada laboral com a protesta per una reforma laboral que certament presenta massa dubtes i que no ha estat gens consensuada amb els agents socials.

La qüestió és que no he entès mai perquè no hi ha sindicats majoritaris catalans, amb seu a Catalunya i sense dependència de Madrid. No poso en dubte l’arrelament català que pot tenir l’UGT, CCOO o l’USOC, el seu pes específic en la història contemporània de la nostra nació, sobretot en èpoques de màxima dificultat i extrema foscor, en moments de lluita per les recuperació de la democràcia. Però un país amb tradició de tot, de partits, d’associacions, entitats, caixes d’estalvi (ara en mans espanyoles)... se’m fa estrany concebre que la classe treballadora catalana no dipositi la seva confiança en sindicats catalans sense sucursalismes. Sé i conec associacions sindicals catalanes, però no són majoritàries. Ho són, majoritaris, UGT i CCOO i m’agradaria veure què passaria quan aquestes plataformes s’haguessin de posicionar, posem pel cas, davant un referèndum per la independència de Catalunya. Acatarien ordres de Madrid? Tindrien llibertat d’acció?

No és la seva lluita? I és que les problemàtiques dels treballadors i treballadores catalans poden ser coincidents amb la dels seus companys espanyols, però hi ha diferències. Els treballadors espanyols tenen a la seva mà el suport del poder d’estat, amb tot el que això implica. No veuen com 43 cèntims de cada euro que paguen en impostos se’n van a Madrid i no retornen en inversió al país on viuen i treballen, Catalunya? No veuen que el desproporcionat i altament injust dèficit fiscal que viu Catalunya els perjudica a l’hora d’escolaritzar els fills o l’accés a les prestacions socials bàsiques com la sanitat, l’accés a l’habitatge, etc? No ho sembla. Els sindicats que tot ho reivindiquen, els sindicats majoritaris a Catalunya, UGT i CCOO, no han convocat mai una vaga o una protesta massiva per demanar la fi de l’espoli fiscal o, encara més, la independència de Catalunya. No és una lluita justa? No els afecta? No se la senten seva?

És clar que si algun dia es produeix el miracle que el senyor Álvarez i el senyor Gallego diuen que volen la independència de la terra dels treballadors i treballadores que defensen, aleshores els seus superiors, senyor Méndez i senyor Fernández Toxo, els diran que això de la independència no toca, que això no és una lluita sindical. I posats a posar traves, seran els primers, Méndez i Fernández Toxo, en avalar les xifres que donarà la Guàrdia Urbana. Aquell dia sí, la delegada del Govern central a Catalunya i els sindicats espanyols es posaran d’acord en dir que només quatre gats s’han manifestat pels carrers de Barcelona.

N’hi ha que volien bisbes catalans. Posats a demanar, reivindiquem també sindicat catalans?