dimecres, 28 de març de 2012

Museu Nacional d'Art de Catalunya


El *Museu Nacional d'*Art de Catalunya (MNAC) emprèn un viatge fins a 1400 per portar a la seva nova exposició 60 de les millors peces d'un dels cicles més creatius en la història de l'art català, que coincideix amb l'etapa de l'art europeu coneguda com a 'gòtic internacional'.

La mostra, que es veurà des d'aquest dijous fins al 15 de juliol es diu 'Catalunya 1400. El gòtic internacional', però l'adjectiu no fa referència a la procedència de les obres --la majoria són catalanes i d'altres territoris de la Corona d'Aragó--, sinó a aquest estil 'internacional' que es va forjar a la fi del segle XIV a través del diàleg entre els grans pols creatius de l'època: d'una banda París, el nord de França i els Països Baixos, i per un altre, la Toscana italiana.

El comissari de l'exposició, Rafael *Cornudella, ha explicat en roda de premsa que un dels seus objectius és "trencar la paradoxa" que noms àmpliament reconeguts pels especialistes estrangers --com *Lluis Borrassà, Rafael *Destorrents, Pere Joan i Bernat Martorell-- siguin encara uns autèntics desconeguts per als catalans.

Així, l'exposició és molt selectiva i s'han escollit obres mestres, com quatre taules del Retaule de Sant Jordi que Bernat Martorell va pintar per a la capella dedicada al sant en el Palau de la Generalitat, a Barcelona, i que per diversos avatars històrics van ser venudes i ara s'exposen en el *Louvre.

El museu parisenc ha cedit excepcionalment aquestes pintures sobre fusta de roure --alguna cosa que a Catalunya només es reservava per a peces importants, doncs era una fusta d'importació-- que representen el judici, la *flagelación, el suplici i la decapitació de Sant Jordi, amb un "refinament cromàtic sense parangó", ha apuntat *Cornudella.

Però el comissari ha posat de manifest que en l'Edat Mitjana el "car, luxós i prestigiós" no eren precisament les pintures, com podria semblar a l'espectador modern, sinó els llibres il·luminats, els brodats, els missals i l'orfebreria.

Així, també té un protagonisme destacat el 'frontal brodat de Sant Jordi', de la mateixa capella del Palau de la Generalitat, que representa l'emblemàtica escena del cavaller donant mort al drac i fa joc amb el *Terno de Sant Jordi, una cura conjunta d'indumentària litúrgica format per una capa, una *casulla i dues *dalmáticas brodades amb la llegenda.

També s'exposen nou manuscrits il·luminats, entre ells dues obres mestres: el 'Saltiri i llibre d'hores' de Martorell, conservat en el *Arxiu *Històric de la Ciutat de Barcelona, i el cèlebre 'Missal de Santa Eulàlia' de Rafael *Destorrents, de la Catedral de Barcelona.

"És gairebé el cor de la catedral", ha dit emocionat el conservador i *arciprestre de la catedral, Jordi Martí Bonet, davant el manuscrit obert en una meravellosa recreació de l'infern, recordant que normalment no està exposat i que fa molts anys que no sortia dels murs del temple.

En el camp de l'orfebreria destaca la petita joia de beina de ginesta feta de metall daurat i petites perles a manera de llavors que no és una altra cosa que la divisa del rei Carlos VI de França, que podia semblar tan gòtica com a moderna, ja que pel seu disseny bé podria haver-la dissenyat Salvador Dalí.

I és que l'exposició està plena de curiositats, com els dibuixos que Martorell va fer de forma lúdic en el revers del 'Retaule de San Miguel', que es mostren per primera vegada al públic després de segles ocults, i les escenes de la vida quotidiana de la Verge que inclou un retaule de Lluís Borrassà, en la qual la hi veu teixint en un concurs de brodat.

La vigència del gòtic internacional finalitza entre 1420 i 1430, quan una nova generació de pintors flamencs --com Jan van *Eyck, Robert *Campin i Roger van *der *Weyden-- van protagonitzar una revolució artístiques comparable al Renaixement italià.

A Catalunya, el ressò del nou realisme flamenc es va començar a notar 20 anys més tard i les obres que s'exposen en l'últim àmbit de la mostra incorporen amb estil encara conservador, algunes de les pautes d'aquest estil més naturalista; un dels exemples més notables és el retaule dedicat a la Verge, *Sant Miquel i Sant Jordi que Jaume Ferrer va pintar per la *Paeria de Lleida --'La *Verge *dels *Paers'--.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS