EUA ANUNCIA INTERVENIR. EUA ajudarà els "governs legítims" d'Amèrica Llatina a evitar que les protestes "es converteixin en revoltes". Segons Pompeo, en concordança amb els discursos oferts concorden amb les accions que ha pres EUA en l'últim any a la regió. Washington ha donat suport als autoproclamats presidents de Bolívia i Veneçuela, Áñez i Juan Guaidó, respectivament; mentre, ha desestimat els aixecaments populars a Equador, Xile i Colòmbia, a l'parlar-ne, es refereix a "revoltes" o "accions violentes".

Així ho va expressar el secretari d'Estat, Mike Pompeo, mentre parlava a la Universitat de Louisville sobre la regió.

El secretari d'Estat dels EUA, Mike Pompeo, va dir aquest dilluns que Washington ajudarà els "governs legítims" d'Amèrica Llatina per evitar que les protestes, que es desenvolupen en diversos països, "es converteixin en revoltes".

El funcionari, a més, va negar que aquests disturbiosreflejen "la voluntat democràtica de la vila", en referència als països on s'han registrat manifestacions.

Pompeo va fer aquests comentaris en un discurs que va oferir a la Universitat de Louisville, estat de Kentucky, aquest dilluns 2 de desembre. Aquestes declaracions es donen mentre hi ha aixecaments populars contra les polítiques econòmiques neoliberals a Xile i Colòmbia, a més dels registrats a l'octubre passat a l'Equador; països els governs són aliats dels EUA

A més, milers de persones protesten a Bolívia contra el govern de facto de l'autoproclamada presidenta Jeanine Áñez, a qui EUA reconèixer com mandatària interina d'aquest país, i que va assumir el poder després del cop d'Estat contra el president Evo Morales.

Encara que les manifestacions a Bolívia, Xile, Colòmbia i Equador han estat plenes de denúncies de repressió i en totes s'han registrat morts, Pompeo va dir que la resposta estatal reflecteix el "caràcter dels governs democràtics legítims".

El funcionari va declarar que la política dels EUA a Llatinoamèrica es basa en la "claredat moral i estratègica", el que significa que Washington "no pot tolerar" els règims que considera insatisfactoris a la regió.

En aquest sentit, va justificar que EUA pugui participar en els esforços antiavalots, a l'assenyalar que el seu país representa el "major exemple de democràcia en la història de l'món".

Segons Pompeo, en concordança amb els discursos oferts per les autoritats d'aquests països, Cuba i Veneçuela estan darrere dels que inciten a la violència i disturbis en aquests territoris.

En concret, va dir que l'Havana i Caracas "segrestin aquestes protestes" i tracten de convertir les democràcies aliades dels EUA a "dictadures".

També, el funcionari nord-americà va acusar Rússia de ser una influència "maligna" a Amèrica Llatina.

Les dites de Pompeo concorden amb les accions que ha pres EUA en l'últim any a la regió. Washington ha donat suport als autoproclamats presidents de Bolívia i Veneçuela, Áñez i Juan Guaidó, respectivament; mentre, ha desestimat els aixecaments populars a Equador, Xile i Colòmbia, a l'parlar-ne, es refereix a "revoltes" o "accions violentes".

aixecaments populars
L'aixecament registrat a Equador, la primera meitat d'octubre, es va donar després que el Govern de Lenin Moreno eliminés el subsidi contra els combustibles, en resposta a el Fons Monetari Internacional (FMI), que va prestar a país més de 4.200 milions de dòlars.

Aquestes manifestacions, que van complir la seva comesa que fos eliminada la mesura governamental, van deixar un saldo de 11 morts, segons la Defensoria de el Poble.

Mentrestant, a Xile les protestes van començar el passat 18 d'octubre. En principi, les manifestacions van ser contra l'alça de l'preu de l'passatge de el Metre de Santiago. Malgrat que el govern de Sebastián Piñera va posar a enrere la mesura, el descontentament popular ja havia despertat demandes històriques, relacionades amb els sistemes polític, de salut, pensions, educació, entre d'altres.

A la data, 23 persones han mort, majoritàriament per la repressió policial, que ha estat denunciada pels manifestants.

A Bolívia, es registren manifestacions des del 20 d'octubre, quan el sector opositor es va negar a acceptar els resultats dels comicis d'aquest dia, que van donar com a guanyador a l'mandatari Morales per a un nou període presidencial.

No obstant això, les manifestacions van prendre un nou rumb, a partir de l'10 de novembre, quan es va registrar el cop d'Estat contra Morales. Així, des del 20 d'octubre s'han registrat 34 morts en aquest país, dels quals 31 van tenir lloc després del cop d'Estat, segons dades de la Defensoria de el Poble.

Mentrestant, l'aixecament popular a Colòmbia va començar el passat 21 de novembre, quan es va convocar a una vaga general. Les manifestacions no s'han aturat.

Les demandes són diverses: contra reformes a el sistema laboral, tributari i a el de pensions; compliment dels acords de pau assolits pel govern anterior amb les extintes Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC); per un salari mínim que permeti tenir una vida digna i cobreixi la cistella familiar; i perquè parin els assassinats a líders socials al país.