La determinació de milions de joves, de treballadors, de ciutadans per conquerir la república per la qual vam votar massivament l'1 d'octubre de 2017 i aconseguir la llibertat dels presos, ha desbordat a el règim de l'78 que ha respost de nou amb una brutal repressió. Cal remuntar-se als anys trenta o setanta de segle passat per veure un moviment de masses semblant!
La crisi revolucionària oberta fa dos anys no només no s'ha tancat, sinó que ha posat sobre la taula que tenim la força necessària per assolir la victòria. Enfrontant la major campanya de mentides, desinformació i criminalització des de la dictadura franquista, hem tornat a donar una lliçó de dignitat. La successiva onada de mobilitzacions als carrers des del 14 d'octubre, la presa de l'aeroport del Prat, les imponents Marxes per la Llibertat organitzades per l'ANC, la vaga estudiantil de 72 hores convocada pel Sindicat d'Estudiants, i finalment la vaga general de l'divendres 18 d'octubre convocada per Intersindical-CSC i IAC que va paralitzar Catalunya, té una transcendència històrica.
En la vaga general de divendres 18, les manifestacions van batre un altre rècord de participació: més d'un milió a Barcelona, i un altre milió més al llarg del dia a la resta de capitals catalanes ia centenars de localitats. Al matí d'aquesta jornada, centenars de milers de joves estudiants, responent a la crida de l'Sindicat d'Estudiants, van tornar a buidar les aules i van protagonitzar una manifestació de més de 200.000 que va recórrer el centre de Barcelona des de les 12h en un ambient elèctric i combatiu. Era la segona manifestació multitudinària dels estudiants en 48 hores! La gran mobilització de la joventut va ser peça clau per assegurar l'èxit de la vaga general!
La vaga general va ser massiva a l'ensenyament públic i l'administració; en el comerç, sector en el qual el mateix Departament de Treball xifra el seguiment entre el 60 i el 80%; en el transport de viatgers, al Metro, a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), als autobusos i al port de la capital, on els estibadors van sortir en una columna massiva en direcció a la gran manifestació. Els carrers més importants de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona amb prou feines van tenir circulació de vehicles, i hi va haver talls de piquets en més d'una desena de carreteres. Segons les xifres de la patronal PIMEC, en la indústria va tancar el 30% d'empreses i el 68% dels treballadors no va anar a treballar, mentre que en el sector serveis van aturar el 40% d'empreses i el 83,8% dels treballadors va secundar la vaga.
Aquestes xifres de la vaga general cobren més rellevància si tenim en compte que les direccions d'UGT i CCOO, que si van cridar a la vaga amb la boca petita el 3 d'octubre de 2017, en aquesta ocasió s'han oposat a la mateixa refugiant-se a les faldilles de el règim de l'78, de la patronal i dels mitjans de comunicació.
El paper de la joventut enfront de la repressió i infiltració policial
Cal dir les coses clares. Aquests dies hem assistit a un aixecament d'un poble que lluita no només contra una sentència infame, sinó que reclama el seu dret legítim a decidir i una república que trenqui amb el règim de l'78.
Una resposta massiva i pacífica de milions de treballadors, de joves, d'una població que està farta que la emmordassi i se li negui drets socials i democràtics elementals. I aquesta demostració de força no té res a veure amb l'actuació d'uns quants centenars de joves encaputxats, que creuen que cremar contenidors i enfrontar amb pedres la repressió policial és la via més curta per vèncer.
Aquest tipus de violència marginal i individual, per més que pugui expressar la forta frustració d'un sector de la joventut, és un carreró sense sortida i no serveix per a combatre la violència massiva de l'aparell de l'Estat i de les seves forces policials. A canvi, amb aquesta forma d'actuar, els encaputxats, molts d'ells encoratjats per infiltrats policials i provocadors, fan el joc a la campanya de criminalització que ha planificat des del primer moment el Govern de Pedro Sánchez, el PP i Cs per transmetre la idea que el poble català i terrorisme són sinònims.
Des d'Esquerra Revolucionària denunciem alt i clar aquesta campanya nauseabunda de mentides, calúmnies i propaganda de el nacionalisme espanyolista, i ho fem basant-nos en els fets. El Sindicat d'Estudiants va organitzar dues manifestacions, el dijous 17 i el divendres 18, amb la participació de més de 400.000 joves que van marxar sense cap incident. Però els mitjans de comunicació han passat per aquesta notícia de puntetes sense donar-li cap rellevància. Exactament igual va passar amb la resta de les mobilitzacions, massives i pacífiques, que fins i tot van organitzar cordons per evitar la repressió policial i la infiltració de provocadors. Tot això ha estat amagat conscientment mentre totes les televisions i la premsa escrita posen la foto fixa en els contenidors cremats, molts d'ells per l'acció dels infiltrats, i tot seguit acusar impunement el poble ia la joventut catalana d'exercir una "violència" compulsiva.
La veritat és molt diferent. La majoria dels 500 ferits d'aquests dies -cinc d'ells ja han perdut la visió d'un ull- no estaven incendiant res. Han estat víctimes de l'actuació brutal dels Mossos i de la policia nacional, com mostren multitud de vídeos que circulen per les xarxes socials.
L'objectiu d'el règim de l'78, de Govern de l'PSOE rendit a ell, de Cs i el PP, no és altre que intentar aïllar la lluita de el poble de Catalunya de la resta de la població de l'Estat i evitar que aquesta s'estengui, introduint la màxima confusió i divisió en el si de la classe obrera catalana i de la resta de l'Estat. Han de fer-ho així per justificar que ells són els únics que poden fer ús de la "violència" que li confereix l ' "ordre constitucional", aixafant a cop de porra net la democràcia.
La història es repeteix de nou: això va ser el va passar a Itàlia i Alemanya durant els anys vint i trenta, i per descomptat a l'Estat espanyol sota la Segona República. Agitant la "unitat de la pàtria", defensant l'ordre capitalista, la seva violència legal, les seves retallades i la seva austeritat, atacant els drets democràtics i criminalitzant la lluita de el poble català per la república ... només es reforça a l'extrema dreta i la reacció. La política de Pedro Sánchez és la que engreixa a Vox i a l'PP i els fa avançar en la resta de l'Estat.
Els fets són clars. No és casualitat que les últimes eleccions sindicals de la policia nacional les hagi guanyat Jupol, un sindicat d'extrema dreta, molts els afiliats nodreixen les manifestacions i mítings de Vox. Tampoc és casualitat que nombroses imatges de les càrregues policials d'aquests dies a Barcelona i altres localitats catalanes, hagin mostrat als feixistes compadreando amistosament amb els Mossos i la policia nacional mentre agredeixen salvatgement a joves indefensos.
El govern de l'PSOE és completament responsable d'aquesta escalada repressiva. En lloc d'escoltar a tot un poble que reclama el seu dret legítim a decidir, de la mà de l'aparell de l'Estat es llança contra totes aquelles organitzacions, siguin les que siguin, que denuncien aquesta situació. La mesura adoptada per l'Audiència Nacional de tancar les webs de "tsunami democràtic" esgrimint l'acusació de "terrorisme", no només és una agressió frontal a la llibertat d'expressió, és un avís a navegants.
L'anomenada democràcia per a la classe dominant i el seu Estat és només tolerable si no entra en contradicció amb els seus interessos. Si entra en contradicció, se suprimeix sense més problema i les tendències totalitàries, habitualment ocultes en les clavegueres de l'Estat, es fan molt més evidents. Naturalment, per a imposar-les necessiten d'un discurs basat en la manipulació i la mentida, i que un sector de la població ho accepti.
Units Podem i dels Comuns Una postura vergonyant!
El poble català, i la joventut a l'avantguarda, han donat una lliçó a tots. També a aquesta esquerra parlamentària espanyola que es posa de perfil, es renta les mans com Ponç Pilat i enforteix en la pràctica l'estratègia de la reacció.
No podem sinó lamentar i rebutjar la política dels dirigents de Unides Podem i dels comuns en aquests moments decisius: han tornat a perdre una gran oportunitat per denunciar els responsables d'aquesta repressió totalitària, defensant el dret d'autodeterminació i la república. En lloc de posar-se al capdavant de les mobilitzacions i impulsar la solidaritat dels treballadors i la joventut del conjunt de l'Estat en suport als seus germans i germanes catalans, Pablo Iglesias, Alberto Garzón i Ada Colau es lamenten hipòcritament per "tanta tensió", i ens demanen que abandonem la lluita i que acceptem la lògica de sistema capitalista, de el règim de l'78 i la monarquia de Felip VI.
És increïble que els que van arribar suposadament per "lluitar contra la casta" i "assaltar el cel", es posicionin amb l ' "ordre constitucional" de les porres, les pilotes de goma, els pots de fum i la sentència de l'Suprem. Després, el 14 d'abril, molts d'aquests dirigents sortiran a passejar la bandera tricolor, però en el moment de la veritat quan cal donar suport a tot un poble que lluita per la república, s'amaguen darrere dels seus escons i les seves butaques de regidors .
La veritat és concreta. La "sagrada unitat de la pàtria" va ser col·locada en la Constitució de l'78 com una exigència dels polítics de la dictadura i els feixistes que poblaven l'Estat major de l'Exèrcit, la policia i els tribunals. Els dirigents de PSOE i de el PCE la van acceptar, com van acceptar la monarquia, el capitalisme i tantes altres capitulacions per acabar amb la situació revolucionària dels anys setanta. Mai es va preguntar a el poble català ni a cap altre si volia o no aquesta unitat imposada pel soroll de sabres.
Per un pla de lluita per a conquerir la república dels treballadors i la joventut
El poble de Catalunya s'ha posat en peu contra un règim que arrossega gravíssimes tares autoritàries i reaccionàries, però també contra anys de retallades socials sagnants, de desnonaments, d'atur crònic, d'ocupacions escombraries i salaris miserables, de marginació en els nostres barris, de privatització de l'ensenyament i la sanitat públiques ... Per això és una completa bajanada qualificar aquesta lluita com una "maniobra de les elits", com fan molts intel·lectuals i dirigents de l'esquerra espanyola apoltronada.
Aquestes jornades històriques han posat de manifest un altre fet: que en el moviment d'alliberament nacional català ha un xoc creixent entre els centenars de milers de joves, treballadors i amplis sectors de la població que volem portar fins al final la lluita per una república, i el programa de la dreta catalanista que té un pes decisiu en el govern, i també el d'aquelles formacions, com ERC, que busquen un acord amb l'Estat i el govern de l'PSOE per buidar els carrers i tornar a una "normalitat" per fer la mateixa política de sempre.
Aquesta contradicció s'ha posat de manifest aquests dies amb la repressió dels Mossos i les nostres exigències de dimissió de l'conseller d'Interior Buch que no han estat escoltades; oa l'oposició massiva a les polítiques continuistes amb les retallades i les privatitzacions que dóna suport a la direcció d'ERC. Per això hem de treure les lliçons de l'experiència d'aquests anys.
Cal que l'esquerra combativa de Catalunya, política i sindical, al costat de la resta de col·lectius i moviments socials, aixequem un pla de lluita unificat i prolongat en el temps, amb un calendari clar de vagues generals que generi el suport massiu de la població. El pas donat pel Sindicat d'Estudiants convocant vaga general estudiantil el 30 i 31 d'octubre assenyala quin és el camí per derrotar la repressió i aconseguir la victòria.
Per aconseguir una resposta d'aquesta envergadura hem de deixar clar que lluitem per una república socialista en benefici dels explotats i els exclosos, i no perquè continuï al poder l'oligarquia econòmica de sempre, tot i que s'emboliqui amb l'Estelada. Una república que nacionalitzi les palanques fonamentals de l'economia, la banca i els grans monopolis, i que posi definitivament fi al malson de les retallades, a la manca d'habitatge públic i assequible, a la precarietat i els salaris de fam, a la violència patriarcal i la destrucció de l'entorn. Així també convencerem als treballadors i la joventut de la resta de l'Estat, i a molts altres a Catalunya, que aquesta república i aquesta causa és la seva.
Les bases exigeixen una estratègia clara per enfrontar la repressió de l'Estat i fer realitat la república. El factor fonamental que ho impedeix és el pes decisiu que segueixen tenint en la direcció de el moviment dels sectors que accepten el capitalisme com a únic sistema possible i rebutgen unir l'alliberament nacional a la transformació socialista de la societat. Per superar aquest obstacle no n'hi ha prou només amb la voluntat de lluitar, cal actuar conscientment per construir un partit dels treballadors i la joventut que aixequi aquest programa revolucionari i internacionalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS