Algú ha decidit que els Borbons ja estan amortitzats
Ignoro per quina raó i això -no saber l'motiu- no m'agrada gens. Perquè és segur que no és gratis i que no és tan senzill com dir que és la venjança d'un simple policia. Ahir es van fer públics uns enregistraments que expliquen molt gràficament fins a quin punt està podrit Joan Carles i que contribueixen a destapar els seus negocis escandalosos a uns nivells fins ara desconeguts. Però no ens enganyem. Aquests àudios són una filtració interessada i responen, com totes les filtracions, a coses que tenen molt poc a veure amb el periodisme i la informació. Hi ha una guerra oberta a la cúpula de l'Estat espanyol, conscient que la monarquia està moribunda i disposat sempre a situar-se en el millor lloc. I a Madrid sempre hi ha un diari o un altre que es presta al joc d'interessos i a divulgar la filtració. I encara criden a això "periodisme 'i es permeten donar-nos lliçons ...
Ja veurem a què respon tot això i en virtut de quina estratègia cloquegen ara aquestes històries. Però de moment ja tenim, reproduïdes per tot arreu, les declaracions de la senyora Sayn-Wittgenstein i tot el que era discreció, de cop i volta, s'ha tornat excés. Excés, de moment, amb l'anomenat rei emèrit, però un excés que projecta una ombra espessa sobre la figura del seu fill i successor, ja castigada. Amb el cunyat a la presó, amb la família barallada, amb la seva dona objecte de tota mena d'invectives, amb la seva figura política marcada per sempre pel discurs, terrible i inaudit, del 3 d'octubre. El Borbó pare, al final és sobretot un barrut que si pot viure bé accepta el necessari i fa qualsevol paperot. El Borbó fill, en canvi, és un ultra irritat, un personatge autoritari que no ha entès el seu lloc al món i que ell mateix és 'atrezzo'. El que en un negoci com el seu és un problema.
Parlo de memòria i em podria equivocar, però crec que va ser a George Bernard Shaw a qui vaig llegir una vegada que els reis eren com al·lucinacions, entitats externes a la realitat diària que, de sobte, podien desaparèixer, esvair-se, estranyament, sense que se sabés mai més res. Certament el Juan Carlos venerat per aquella ridícula esquerra espanyola capaç de proclamar-republicana i joancarlista, avui ja és, més de tot, un ectoplasma. Mort en vida i empestat. Tòxic. Però en un dia com avui no hauríem de passar per alt de cap manera què ha significat aquest personatge i quin paper ha tingut com a peça central d'aquest gran engany coral que ha estat la transició, una transició que li sobreviu encara, només amenaçada pel republicanisme independentista. Tots els interessats en mantenir-se i prosperar a partir del règim van enganyar repetidament a la població falsificant la realitat del que feia aquest sàtrapa, en la vida pública i en la privada. De les amants al suport al 23-F i els negocis indecents a les aliances perilloses. Que les sabien i saben molts. I, en canvi, van perseguir les veus que -aquestes sí- investigaven durament enmig de la foscor més espessa i còmplice per aportar una mica de llum des de la clandestinitat.
Avui, per això, cal recordar, per exemple, que Rebeca Quintans va haver d'escriure amb pseudònim el seu magnífic llibre 'Un rei cop a cop', el primer gran treball crític sobre Joan Carles, en el qual, ves per on, ja va col·laborar un jove David Fernández. Recordin que ella va enviar l'original per correu i va desaparèixer sense explicació, perdut en Correus. Recordin que aquest llibre es va haver de publicar el 2000, sense peu d'impremta. Recordin que al seu editor, l'extraordinari periodista Pepe Rei, li va costar el tancament, a càrrec de Garzón (de qui si no?), De l'editorial Ardi Beltza i una altra detenció. I recordin que les grans cadenes de llibreries no van voler vendre-ho. Ni clandestinament. Mentre la majoria dels mitjans, aquests mateixos que avui gaudeixen amb la història de l'amant guiada pel despit, el silenciaven. Molt activament i a consciència. Còmplices. Sense cap vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS