No és casual la utilització de cadascuna de les paraules o expressions anteriors i té a veure amb el procés pel qual un nou Estat pot sorgir en l'ordre internacional.
En primer lloc, és important destacar que la DUI és obra sempre d'una persona o de diverses persones. Certament, l'habitual serà que la Declaració es faci en el nom d'un poble o d'un país; però això és una mera metàfora que pretén la legitimació del procés, perquè qui pot fer una declaració -de aquest tipus o de qualsevol altre- no és un territori o una entitat abstracta com és el poble, sinó persones concretes. Aquest és un matís que no és irrellevant. Per exemple, es parla amb freqüència de la Declaració d'Independència de Kosovo; però el Tribunal Internacional de Justícia, en l'Opinió Consultiva que ja ha estat citada i sobre la qual haurem de tornar, no empra aquesta expressió, sinó la de "declaració unilateral d'independència relativa a Kosovo" (la cursiva és meva), segurament per no prejutjar l'atribució d'aquesta declaració al territori i limitar-la al que és: una manifestació de persones concretes. Aquestes persones, les que realitzen la declaració, al seu torn, pretenen -i aquest és l'objecte de la DUI que el territori i la població a què es refereix es constitueixin en nou Estat, diferenciat d'aquell en el qual es troben integrats en el moment de realitzar la Declaració.
La voluntat de crear un nou Estat no suposa, però, que l'esmentat Estat sorgeixi. D'acord amb el Dret internacional, perquè sorgeixi un nou Estat cal que hi hagi un territori i una població que siguin efectivament controlats per una autoritat. Per això resulta rellevant que, com s'indicava una mica més amunt, els que realitzen la DUI actuïn en nom d'una estructura amb capacitat per a imposar la seva autoritat sobre el territori i la població que constitueixin el nou Estat. Només si s'aconsegueix aquest control efectiu sobre el territori i la població l'Estat sorgirà. Per això serà necessari que, o bé no hi hagi cap estructura d'autoritat anterior que hagi de ser substituïda per la que planteja la secessió, o bé que s'arribi a un acord amb les autoritats de l'Estat del qual es pretén la secessió perquè permetin la seva substitució en el territori que es pretén separar de la resta de l'Estat o, finalment, que s'aconsegueixi per mitjà de la força que les autoritats de l'Estat abandonin el territori sobre el qual pretén constituir-se el nou Estat.
En el debat públic català aquesta perspectiva crec que no es té prou en compte. Es percep entre molts la impressió que una DUI suposaria la immediata independència de Catalunya i que a partir d'aquí tan sols es tractaria de determinar quins estats accepten l'esmentada secessió, donant per suposat que més tard o més d'hora l'Estat espanyol hauria també acceptar- . Convé tenir en compte, però, que tal com estem veient, la DUI en si mateixa no fa sorgir cap subjectivitat internacional que pugui ser reconeguda, i només l'efectiu control del territori i la població podria conduir a la independència de Catalunya.
Hi ha un altre aspecte de certa rellevància que ha de ser considerat. La DUI, com hem vist, és formulada per una persona, grup de persones o òrgan que pretenen crear una nova organització estatal. No és impossible que aquestes persones o òrgans parteixin d'una legitimitat anterior, però és important destacar que la formulació de la DUI, precisament en suposar la ruptura amb l'ordenament jurídic que ha creat l'òrgan de què es tracti o d'acord amb el qual es ha designat la persona que realitza la DUI, implica que la legitimitat de la DUI és originària; és a dir, en res es recolza en la legalitat anterior i es converteix, per tant, en un nou poder constituent. Això suposa, evidentment, fer un salt en el buit en el qual els que proclamen la DUI fien la seva pròpia continuïtat com autoritats al fet que aconsegueixin imposar aquest nou ordre per alguna de les vies abans esmentades. En el cas espanyol, a l'existir una estructura estatal que ja exerceix sobre el territori de Catalunya les funcions pròpies de l'Estat aquestes vies queden reduïdes a les dues últimes que han estat assenyalades: o bé un acord amb l'Estat espanyol o bé el desplaçament per la força de l'Estat espanyol en el territori català.
Aquesta impossibilitat de realitzar una DUI a partir de la legitimitat prèvia de l'òrgan que la proclama s'aprecia amb prou claredat en el cas de Kosovo. La situació, a Kosovo era complicada des d'una perspectiva internacional. Després de la guerra de 1999 que va obligar a Sèrbia a abandonar el control del territori aquest va ser assumit per una administració internacional que trobava el seu suport en diverses Resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (poden consultar-se aquests extrems en l'Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia que ha estat citada, en concret en els núms. 94 i ss.). Entre les institucions que es creen a partir d'aquestes Resolucions hi ha la "Assemblea de Kosovo", que és qui realitza la controvertida DUI sobre la qual es pronuncia l'Opinió Consultiva. El problema que es planteja és el de que el marc legal que crea la "Assemblea de Kosovo" no permetia fer una declaració d'independència del territori, que no podria ser separat de Sèrbia d'acord amb les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que van seguir a la guerra de 1999. D'haver-se produït, per tant, aquesta DUI en el si de l'Assemblea de Kosovo aquesta DUI hagués estat il·legal per contradir el marc legal internacional que havia creat aquesta Assemblea. El Tribunal Internacional de Justícia entén, però, que la declaració d'independència, tot i realitzar-se en una reunió de l'Assemblea, no pretén operar en el marc legal que la crea (vinya els núms. 105 i ss. De l'Opinió Consultiva) de manera que "els autors de la declaració no van actuar, ni pretendre actuar, en la seva qualitat d'institució creada per aquest ordenament jurídic [el marc legal creat per les Resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides] i facultada per actuar dins d'ell , sinó que van decidir adoptar una mesura la significació i efectes es situaran fora d'aquest ordenament "(núm. 105 de l'Opinió Consultiva]. És a dir, els autors de la Declaració relativa a Kosovo actuaven com a simples particulars des de la perspectiva de l'ordenament que abandonaven i, per tant, l'èxit de la seva DUI depenia tan sols de que aconseguís realment conduir a un nou Estat.
En el cas de Catalunya la proposta generalitzada és la que la DUI fos realitzada pel Parlament de Catalunya; però és clar que aquest òrgan, creat i configurat d'acord amb el que preveu la Constitució Espanyola, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la normativa electoral no està legitimat per fer una declaració d'independència de Catalunya (així es reconeix expressament en l'Informe núm . 1 de l'CATN, pàg. 147), pel que de realitzar-la hauria de ser com un òrgan nou, integrat per membres del Parlament de Catalunya, però que no podria confondre amb aquest, o que, de confondre, implicaria que l'esmentat Parlament feia renúncia a la seva condició d'òrgan constitucional espanyol pel que ja no exerciria les funcions previstes en l'ordenament vigent. No resultaria, per tant, cal ajustar el procediment de declaració a les previsions del Reglament del Parlament (tal com, crec que ingènuament, planteja l'Informe del CATN en el seu p. 146), ja que podria realitzar-se de qualsevol manera ja que adoptés la manera que adoptés sempre seria nul de forma absoluta des de la perspectiva del Dret vigent.
De fet, sóc de l'opinió que ja la Declaració de Sobirania formulada per elParlament al mes de gener hauria de ser interpretada com aquesta renúncia delParlamento a continuar exercint les funcions constitucional yestatutariamente atribuïdes, i que resulten incompatibles amb una declaració de sobirania; però no vull insistir-hi, estant pendent, a més, la resolució del Tribunal Constitucional sobre l'esmentada declaració.
Així doncs, una DUI realitzada pel Parlament de Catalunya, en tant que nou òrgan creat per la voluntat dels seus membres (o dels membres que s'adherissin a la secessió) suposaria una manifestació de voluntat per part dels que representen a un grup que pretén aconseguir imposar la seva autoritat en un territori i sobre uns ciutadans fins a aquest moment sotmesos a una altra sobirania. Això és el que suposa una DUI. A continuació examinarem la seva legalitat i conseqüències tant des de la perspectiva internacional com interna.
III. L'DUI DES DE LA PERSPECTIVA INTERNACIONAL
Els dubtes que poguessin existir sobre la consideració internacional d'una DUI s'han vist reduïdes en els últims anys com a conseqüència de l'Opinió Consultiva de la Cort Internacional de Justícia sobre la declaració unilateral d'independència en relació a Kosovo, que ja ha estat citada. Aquesta Opinió Consultiva resultarà útil per determinar tant el caràcter il·legal o il·legal de la DUI com els efectes de la mateixa. Interessarà especialment aturar-se en aquests últims ja que en aquest punt s'aprecia una generalitzada mala lectura de l'Opinió Consultiva que no és en absolut innòcua.
Un punt en què hi ha un ampli acord és que una DUI no és contrària al Dret internacional. Així ho va establir el TIJ en la seva decisió sobre Kosovo que, segurament, és extrapolable en el seu plantejament essencial a altres DUI i, en concret, a la que hipotèticament pogués donar-se a Catalunya. En el cas de Kosovo, i tal com s'ha avançat en l'apartat anterior, es feia necessari no solament determinar la compatibilitat de la DUI amb el Dret internacional general, sinó també amb les normes internacionals específiques que regulen la situació de Kosovo.
En casos diferents, com podria ser el de Catalunya, tan sols caldria considerar el Dret internacional general, i en aquest, d'acord amb el TIJ no es troba cap norma que prohibeixi que s'emeti una DUI. El dubte podria estar en si el principi d'integritat territorial dels Estats suposa una limitació a l'emissió de declaracions d'independència; però la Cort de Justícia Internacional sosté que aquest principi opera a les relacions entre estats (és contrari al Dret internacional que un Estat pretengui reduir el territori d'un altre Estat); però no opera en el que es refereix a les declaracions que realitzen grups de persones dins del mateix Estat en què es pretén que es realitzi la secessió i sense que hi hagi vinculacions entre aquestes persones i estats estrangers (vid. núm. 80 de l'Opinió Consultiva en el cas de Kosovo).
El Tribunal basa la seva afirmació en el fet que des del segle XVIII s'han produït no poques declaracions unilaterals d'independència que en alguns casos han portat al naixement de nous estats. És cert que des de la segona meitat del segle XX es va produir una certa vinculació entre DUI i principi de lliure determinació dels pobles; però, tal com indica el TIJ, "també hi ha hagut casos de declaracions d'independència fora d'aquest context [l'exercici del principi de lliure determinació dels pobles]. La pràctica dels Estats en aquests últims casos no revela l'aparició en el dret internacional d'una nova norma que prohibeixi l'adopció d'una declaració d'independència en aquests casos [supòsits que no entren en l'exercici del principi de lliure determinació dels pobles, com era el cas de Kosovo, on resultava evident que la declaració no podia emparar-se en aquesta lliure determinació, igual que tampoc es pot fer en el cas de Catalunya (vid. el recent document de Roberto Augusto en "Porta de Brandenburg")].
Del que s'ha examinat fins ara es deriven algunes conclusions:
1- La DUI no implicaria l'efectiva independència de Catalunya. Es tracta tan sols d'una declaració que per si sola no suposa el naixement d'un Estat.2- DUI no és contrària al Dret internacional, però aquest no prohibeix que l'Estat espanyol adopti les mesures que resultin adients segons el Dret intern per impedir la secessió d'una part del seu territori.3- La DUI només seria efectiva si aconsegueix que tant l'administració estatal present a Catalunya com les administracions locals i l'administració autonòmica acceptin el nou ordre legal que pretén imposar la DUI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS