dijous, 31 de juliol del 2014

La capità que va denunciar per abús sexual a un coronel deixa l'Exèrcit. La capità va denunciar a quatre comandaments militars, ni més ni menys que al general de brigada Ramón Pardo de Santayana, sotsdirector d'Ensenyament de l'Exèrcit; als coronels José Luis Sánchez Urbón i Francisco Javier Sales Canalejo i al tinent coronel Fernando Barreres Mejía, aquests tres últims destinats a la delegació de l'Escola de Guerra a Saragossa.






La capità Zaida Pedrera ha tirat la tovallola. Ha dirigit un escrit al Comandament de Personal de l'Exèrcit en què sol · licita l'obertura d'un expedient sobre insuficiència de facultats professionals, primer pas per donar-se de baixa en les Forces Armades, en què va ingressar el 1997.

A la capità no li faltava vocació militar, ni tampoc agalles. Al març de 2012, va aconseguir que el Tribunal Militar Central condemnés al coronel Isidre Josep de Lezcano-Mújica a dos anys i 10 mesos de presó per abús d'autoritat. En una de les escasses sentències per assetjament sexual dictades pels tribunals militars es deia que el coronel va actuar "amb greu menyspreu de la condició femenina de la víctima" i que els seus actes (tocaments, insinuacions, amenaces, vexacions en públic) eren "clarament atemptatoris de la llibertat sexual "de la capità.

Es podia esperar que la condemna del assetjador permetria a la seva víctima continuar la seva carrera professional amb normalitat, però no va ser així. Pocs mesos després, Pedrera va ser acusada d'haver manipulat la data d'una sol · licitud de permís que va presentar mentre realitzava el curs d'ascens a comandant. En aparença, es tractava d'un assumpte burocràtic, ja que havia demanat canvi de tanda en el curs. Però no era per prendre-ho a broma: la deslleialtat està castigada amb fins a sis anys de presó. Pedrera va patir llavors una recaiguda en els problemes psicològics que li va causar el procés per assetjament sexual, de les seqüeles mai es va recuperar del tot.

La jutge va arxivar la causa-admetent que no s'havia produït cap perjudici per al servei ni, en conseqüència, delicte militar algun-, però en la interlocutòria d'arxiu va donar per assentant que va ser la capità la que va alterar la data de petició del permís, per la qual cosa immediatament se li va obrir un expedient disciplinari per falta greu, sancionat amb dos mesos d'arrest.
La capità es va veure obligada a recórrer el mateix acte que arxivava la causa contra ella per, un cop reoberta, aportar un informe cal · ligràfic, pagat de la seva butxaca, que demostrava que no era ella l'autora de la falsificació. No satisfeta amb aquest informe de part, la jutge va demanar opinió als experts de la Guàrdia Civil i aquí va saltar la sorpresa: després de ratificar que no podia acreditar que la capità fos l'autora de la modificació de la data, van cridar l'atenció sobre un fet en el qual ningú havia reparat: les dues firmes de l'escrit, una del coronel i una altra del tinent coronel, corresponien a la mateixa persona. És a dir, una de les dues era falsa.

L'arxiu definitiu del cas, després de gairebé un any de lluitar en els tribunals, es va saldar amb la imposició d'una falta disciplinària lleu, encara que ja prescrita, a la capità. I l'obertura d'una nova batalla judicial.

Lluny de rendir-se, la capità va denunciar a quatre comandaments militars, ni més ni menys que al general de brigada Ramón Pardo de Santayana, sotsdirector d'Ensenyament de l'Exèrcit; als coronels José Luis Sánchez Urbón i Francisco Javier Sales Canalejo i al tinent coronel Fernando Barreres Mejía, aquests tres últims destinats a la delegació de l'Escola de Guerra a Saragossa. A tots els acusava d'una multiplicitat de fets que poden considerar persecució laboral o assetjament moral.
La denúncia va tenir un efecte col · lateral desitjat: paralitzar l'ascens de Pardo De Santayana i va provocar un embús de diversos mesos en la promoció del generalat de l'Exèrcit de Terra.

El jutjat togat militar Central número 2 va obrir diligències prèvies i va imputar als quatre comandaments, però va imposar un ritme frenètic a la instrucció: entre el 23 i el 27 de juny, els va prendre declaració (l'acusació va demanar sense èxit que es gravessin les declaracions) i l'1 de juliol va dictar un acte en què desqualificava la denúncia i desimputaba a tots els comandaments, llevat al tinent coronel, fins a comprovar si la signatura falsificada era seva. El fiscal no veia delicte d'abús d'autoritat, però va considerar precipitada la desimputación.

No menys ràpid va ser el Tribunal Militar Central. El 18 de juliol, va dictar una interlocutòria en què exonerava definitivament al general i als dos coronels amb l'argument que la seva conducta no mereixia retret penal i ni tan sols disciplinari. Segons la seva opinió, el màxim que hauria seria un contenciós administratiu. Les dates són importants, perquè divendres passat-és a dir, en la primera reunió posterior a la desimputación de Pardo de Santayana-el Consell de Ministres va acordar el seu ascens a general de divisió.

En l'escrit en el qual demana la seva sortida de l'Exèrcit, la capità al · lega que la seva situació s'ha tornat "insostenible"-fa gairebé dos anys de baixa intermitent sota tractament psiquiàtric-i que els actes d'hostilitat s'han incrementat a causa de la "impunitat ". Fonts pròximes a la capità subratllen que fins que va denunciar l'assetjament sexual mai va tenir cap problema professional-va estar destinada al Líban i Kosovo, tenia un full de serveis immaculada i unes qualificacions brillants-i estan convençudes que alguns companys del coronel condemnat no li han perdonat que ho fes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS