En vista de que aviat el porc i els seus suculents derivats seran unes viandes gairebé impossibles d'adquirir normalment quan la policia de bons hàbits alimentosos, en col·laboració amb les autoritats islàmiques dels barris, impedeixin el comerç a la vista de certs aliments “*malsanos” i “impurs”, aconsello a els qui es vulguin fer rics, acaparar xoriços, pernils (encara que siguin del *Dia o de *Mercadona), salsitxons varis, *bratwurts i fins a cilindres de *chopped, per a la revenda al mercat negre que sorgirà necessàriament quan aquests *manjares es tornin escassos i el seu consum un delicte.
Inverteixin el que sigui en aquestes decents i cristianes *vituallas, que la gent es barallarà per comprar-les a preus d'escàndol. Però aquests espavilats especuladors (entre els quals m'explico) hauran de *preveer uns amagatalls a casa per despistar a la policia: paredis buits, mobles amb doble fons, sostres falsos, caixes hermètiques *entrerradas en el jardí, etc.
No creo fer-me il·lusions *vanas ni exagerades en imaginar-me que un “pota negra” de gla extremenya podrà aconseguir un preu equivalent al seu pes en or, i un garrí serà el *summun només a l'abast d'una minoria molt adinerada.
Sorgiran fortunes del matí a la nit. Alguns arribaran a canviar el seu televisor de plasma per un quilo de sobrassada o tres xoriços de *Cantimpalo. Altres/as es prostituiran per un llom empapussat i els més tirats fins a per una safata de pernil de York de la marca Hisendat. Es crearà una nova aristocràcia: els que puguin pagar-se aquests productes de *cochino i els que hauran de conformar-se amb sardines en escabetx i llenties sense guarnició. Hi haurà robatoris i assalts. Creixerà l'odi i el ressentiment. La gent es barallarà per unes escorces de cansalada. En casos extrems es donaran suïcidis, fins i tot homicidis. Molts embogiran. Uns altres es pujaran a les grues i amenaçaran amb tirar-se al buit si no li donen encara que sigui un fuet de Casa *Taradellas.
Sorgiran formes de resistència i solidaritat: unes *ONGs de nou encuny distribuiran clandestinament entrepans de *mortadela en llocs prèviament concertats per Internet. La repressió serà dura. Tot individu sorprès per les forces de l'ordre en la via pública amb una quantitat de carn de porc en qualsevol de les seves preparacions superior al consum autoritzat d'una persona/dia serà portat davant el jutge i jutjat en un judici ràpid per evitar l'alarma social i donar un *escarminento als *recalcitrantes. El *curriculum d'aquests criminals sortiran en la premsa. Els reincidents seran deportats i internats en un gran camp de reeducació en el desert dels *Monegros on se'ls alimentarà amb una dieta a força de verdures i sèmola per educar-los el paladar.
Hi ha més. Com deia més amunt, l'escassetat de *manjares de porc destruirà els fonaments de la societat: ja no hi haurà família, regnarà la sospita entre germans i l'enveja entre pares i fills. Sords rancors i sonores manifestacions d'odi enterboliran sense remei les relacions humanes. Tothom tindrà els nervis de punta. Per mostrar la seva rebel·lia els joves més transgressors i amb voluntat de seduir a les noies es passejaran amb samarretes que hauran canviat la figura del *Ché per la dels tres *cerditos o la de *Porky *Pig.
Alguns amb capacitats per a l'empresa criaran un *cochinillo de llet en la banyera de casa fins que aconsegueixi el pes ideal per a una bona *parrillada. Els telenotícies ens informaran amb detall de les batudes policials contra aquests nous delinqüents. Ens acostumarem a veure les imatges dels botins policials, unes taules amb el material decomissat sota l'escut del cos: llaunes de paté *Alcampo, embotits, algun *pernil, rests de botifarres, llonganisses de diferents calibres, un *costillar de senglar… Mentrestant als carrers unes patrulles especials faran controls aleatoris als *transeuntes i els obligaran a bufar en uns *artilugios especialment concebuts per detectar per les *particulas microscòpiques contingudes en l'alè dels controlats si aquests han consumit carn de *marrano en les 24 hores anteriors. Si el *tocinómetro dóna més de 0,50*mmg d'alè gras, l'infractor serà detingut i obligat a ingerir un *mejunje per neutralitzar els perniciosos efectes del prohibit aliment. Se'ls posarà una polsera electrònica per tenir-los localitzats en tot moment. Els noms i les fotos dels *multireincidentes seran exposats en cartells en la via pública i en les oficines de correus per a escarn d'aquests *malvivientes.
Sorgiran en l'escena social noves categories socials que la seva característica més assenyalada serà el tenir o no tenir accés a l'alimentació vetada. Apareixerà un nou tipus de mendicitat als carrers. Éssers sense dignitat però amb molt apetit *pordiosearán a les places: “Un *frankfurt per l'amor de Crist, que em desmaio!”, “Una cua de porc, 10 *centimetros de *chistorra, la qual cosa sigui!”. “Estic amb el “mico”, *dénme una llesca de llard, el Senyor l'hi pagarà al cent per un!”
A cada ciutat o barri de més de 20.000 habitants s'habilitarà un centre de desintoxicació per a aquells que s'acullin a un programa voluntari. Aquí se'ls proporcionarà una rodanxa de pernil dolç *ligth al dia perquè es vagin guarint sense *trautamismos ni recaigudes. Als casos més greus se li oferirà pit de pollastre de gall dindi sense sal en envasos falsos amb dibuixos d'animals de gla en la tapa (efecte placebo). Juntament amb aquesta vigilada dieta tindran sessions d'assistència *sicológica i d'autocrítica perquè poden alliberar-se de les seves males inclinacions. Davant un públic de pacients en diferents fases del tractament i sota la supervisió de personal especialitzat, l'intoxicat amb voluntat de sortir d'aquest pou explicarà el seu calvari i el seu alliberament a l'assistència. “Hola, sóc José Luis”, “Hola José Luis!” (tots a l'uníson).
Prosseguirà: “Durant molt temps he menjat porc a mans plenes, sense mesurar-me. No tenia consciència del dany que em feia a mi mateix. No escoltava més que al meu *gula. No tenia límits, era insaciable. La meva vida va arribar a convertir-se en un infern. Li treia diners als meus pares per comprar al mercat negre tot quant podia per satisfer el meu vici. Estava extralimitat, no controlava. M'estava enfonsant. Una vegada li vaig aixecar la mà al meu pare perquè em va recriminar la meva actitud i em va treure un entrepà de sobrassada que vaig amagar sota el matalàs del meu llit. Record les seves paraules com si fos avui: “Per Déu, estàs matant a disgustos a la teva mare. Mira, et compro una ració de *kebab en el pakistanès de la cantonada, és només pollastre, gens de porc, menjar sa i legal. Pel que més vulguis, fes un esforç! Què vas a fer de la teva vida?”. En resposta vaig tenir unes paraules que em van sortir de l'ànima i que ressonen encara en les meves oïdes. “A la merda el *kebab i la mare que ho va parir!”.
La meva mare plorant i el meu pare descompost, veient tots dos que no tenia remei i que m'encaminava a la meva perdició, em van tirar de casa. Mentre m'allunyava a trompades pel carrer fosc i deserta vaig sentir, per sobre dels sanglots de la meva mare, la veu de la meva *hermanita que em cridava i *ví, amb l'ànima *compungida, la seva infantil figura en la finestra de la seva cambra amb el seu osset de peluix a les mans dient-me entre *hipidos: “Et vull José, no et vagis, queda't!”. Se'm va partir el cor i unes arcades saborosíssimes amb alt contingut d'ensopecs de sobrassada em va retornar a la vida. Vaig comprendre que havia de fer alguna cosa per sortir d'aquest via sense sortida. Vaig caure de genolls, i estrenyent els punys vaig pegar un *berrido de dolor i rebel·lió: havia arribat al fons. A partir d'aquí només em quedava una opció: remuntar a la superfície, àdhuc al dolorós preu de renunciar a les salsitxes de Viena. I aquí estic. Vull recuperar als meus. Porto tres mesos de total abstinència. El meu cos és ara un temple que no penso profanar”. En aquest moment la supervisora intervindrà i demanarà un aplaudiment per a José al públic a la vora les llàgrimes i alguns amb una crisi d'ansietat.
Mentrestant, als carrers i places de les ciutats, baix grans cartells en colors vistosos amb lemes i fotos explícites contra les menjades escombraries i a favor de la “Nova Cultura de l'Alimentació” prosseguirà l'intens tràfic il·legal de carn insana. El crim que generarà aquesta delictiva activitat posarà a la societat a la vora del col·lapse. La crisi serà de tal envergadura i calat que sorgiran veus en el si del mateix govern per suggerir una possible legislació per autoritzar (dins d'un ordre i amb totes les precaucions necessàries per evitar l'alarma social) la venda i consum “responsable” i baix estricte control estatal d'algunes quantitats menors de la vianda prohibida: rodanxes de *bacón, *salsichón al pebre, etc… Aquestes petites quantitats serien comercialitzades en envasos on es *advirtiría als possibles consumidors dels efectes perniciosos i àdhuc letals de tal consum: “El porc mata”, “La carn de *marrano té molt colesterol” (aquesta última paraula en vermell i en majúscules), “Coma una botifarra i dret a l'hospital”, “La cansalada escurça la vida” “Per què no prova un iogurt amb *bifidus actius…?”
S'organitzarà la resistència.
Perquè les persones no sucumbeixin al rentat de cervell del govern i a l'acció repressiva de les seves diferents agències, alguns grups de resistents es reuniran en dies assenyalats en llocs apartats i secrets i s'intercanviaran diferents aliments porcins entre els presents. Cadascun aportarà el que tingui i ho compartirà en una comunió gastronòmica i digestiva que *fortalacerá l'esperit de comunitat. S'intercanviaran rodanxes de xoriço de *Cantimpalo per tacs de *chopped *pork o rodanxes de *mordala amb olives Carrefour, i *asi per l'estil. En dates assenyalades i en ocasions especials hi haurà unes golafres de “*peus de *porc *amb *alioli” que arribaran a l'extrem de la *naúsea i el vòmit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS