Espanya està en crisi. Els informatius ens piquen amb els problemes econòmics del país i ens parlen de la nostra cosina, “la Cosina de Risc”, que no sabíem que existia fins que va aparèixer. Els polítics tampoc es queden enrere reiterant l'esforç que tod@s els trabajador@s hem de fer per treure al país d'aquesta crisi creada per Zapatero per donar els 2.500 euros per naixement, per atorgar les ajudes a la dependència i als aturats de llarga durada.
Intentar ocultar la crisi econòmica és impossible perquè ens ho recorden diàriament els informatius, però existeix una altra crisi més important de la qual eludeixen parlar. Una crisi de valors, de ciutadans incapaços de reclamar el que ens pertany, incapaços de donar una puntada en el cul als polítics que utilitzen les institucions per endollar amics i una crisi de lleialtat de la classe política incapaç de denunciar als seus companys corruptes. Són incapaços de predicar amb l'exemple i ens demanen austeritat mentre ells s'inflen de balafiar en cadascuna de les reunions i congressos a la vista d'afiliats i simpatitzants agraïts.
Predicar amb l'exemple és el que fa un jubilat mestre d'escola anomenat Julio Anguita. A més de mestre va ser alcalde comunista de Còrdova, secretari general de el Partit Comunista d'Espanya i coordinador general de Esquerra Unida. Durant la seva etapa d'alcalde de Còrdova va aconseguir tenir majoria absoluta. Va dimitir per presentar-se com a candidat de Esquerra Unida a la Presidència de la Junta d'Andalusia, on va obtenir 19 escons. Durant el seu mandat Esquerra Unida va aconseguir els majors resultats de la seva història. Però Anguita és una mica més: un ciutadà compromès.
Julio Anguita és dels pocs polítics que ha renunciat a la seva pensió de jubilació vitalícia com a ex diputat i rep la de mestre d'escola per exercir la labor docent durant anys. No són pocs els mitjans i persones que ho ratllaven d'honrat però desfasat, perquè en un país on els *Gürtel, els *Jaumes Matas, els bigotis i els Julián Muñoz són tan moderns i actuals, que elements tan desfasats i perjudicials com Julio Anguita han de ser eliminats del panorama polític espanyol.
Ahir l'alcaldessa de Cadis va manifestar al congrés regional del Partit Popular de Ceuta, que els ciutadans del moviment 15-M no arribaven ni a graduat escolar. Desconec si aquesta falta de titulació acadèmica és alguna cosa reprotxable com a ciutadà i si la dada aportada ho ha aconseguit després de fer-li la fitxa policial a persones que surten al carrer a exercir un dret constitucional que els empara, ens agradi o no. Moltes d'elles desesperades per la situació que travessen.
El dret a manifestar-nos no està condicionat a tenir titulació alguna, perquè per mostrar rebuig o compartir idees no es necessiten llicenciatures.
No obstant això em preocupa que assessors pagats amb el sou de tots els ciutadans manquin de titulació que acrediti la seva capacitat d'assessorar, sobretot, quan l'assessor és tan imbècil que és capaç d'aplaudir al·locucions tan desafortunades com la de l'alcaldessa i a més cobren un *sueldazo que surt dels impost que paguen aquests que no tenen ni graduat escolar.
Tampoc recordo que la nostra Constitució prohibeixi el dret a votar als freturosos de graduat escolar o que algun partit demani als no titulats que no els votin. Potser el dret a votar sigui menys important que el de manifestar-se; o potser els manifestants del moviment del 15-M estiguin desfasats per exercir el legítim dret a dir als mercats, polítics i xoriços d'aquest país que no estan disposats a romandre muts davant tanta injustícia i golf que camina solt.
Els polítics estan obligats a donar exemple i, per descomptat, a respectar les idees dels ciutadans que exerceixen un dret emparat en la nostra constitució.
Julio Anguita ha donat un exemple renunciant a la seva paga vitalícia com a parlamentari mostrant la seva solidaritat amb els milions d'espanyols que passen penúries econòmiques; Teófila Martínez, hauria de demanar perdó per la seva intervenció per menysprear a milers de persones que mostren el seu rebuig als mercaders que extorqueixen als països i als polítics incapaços d'acabar amb el sofriment de milions de persones a tot el món.
Demanar als parlamentaris que renunciïn a la seva paga vitalícia és una quimera només predictible en polítics honrats i desfasats com Julio Anguita.
És dels pocs politics que són legals. Predica amb l'exemple. Igual que SI (Solidaritat Catalana per la Independència), que ha tornat els teletacs.
ResponElimina