A) L'Impost sobre Béns Immobles (IBI ) es regula en els articles 60 a 77 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (*TRLRHL), aprovat per Reial decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març ( *RCL 2004, 602, 670) .
Respecte de l'Església Catòlica, i en relació amb l'IBI , es reconeix en la lletra c) de l'apartat 1 de l'article 62 que estan exempts els següents immobles:
«c) Els de l'Església Catòlica, en els termes previstos en l'Acord entre l'Estat Español i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics, de 3 de gener de 1979 ( *RCL 1979, 2964) , i els de les associacions confessionals no catòliques legalment reconegudes, en els termes establerts en els respectius acords de cooperació subscrits en virtut del que es disposa en l'article 16 de la Constitució ( *RCL 1978, 2836) ».
B) L'Acord entre l'Estat Español i la Santa Seu sobre Assumptes Econòmics, de 3 de gener de 1979, ratificat per Instrument de 4 de desembre de 1979, estableix en els seus articles IV i V el següent:
«Article IV.
1. La Santa Seu, la Conferència Episcopal, les diòcesis, les parròquies i altres circumscripcions territorials, les Ordres i Congregacions religioses i els Instituts de vida consagrada i les seves províncies i les seves cases tindran dret a les següents exempcions:
A) Exempció total i permanent de la Contribució Territorial Urbana dels següents immobles:
1) Els temples i capelles destinats al culte, i així mateix, les seves dependències o edificis i locals annexos destinats a l'activitat pastoral.
2) La residència dels Bisbes, dels Canonges i dels Sacerdots amb capellà d'ànimes.
3) Els locals destinats a oficines, la Cúria diocesana i a oficines parroquials.
4) Els Seminaris destinats a la formació del clergat diocesà i religiós i les Universitats eclesiàstiques mentre imparteixin ensenyaments propis de disciplines eclesiàstiques.
5) Els edificis destinats primordialment a cases o convents de les Ordenis, Congregacions religioses i Instituts de vida consagrada.
(...).
Article V.
Les associacions i entitats religioses no compreses entre les enumerades en l'article IV d'aquest Acord i que es dediquin a activitats religioses, benèfic-docents, mèdiques o hospitalàries o d'assistència social tindran dret als beneficis fiscals que l'ordenament jurídic-tributari de l'Estat espanyol preveu per a les entitats sense fi de lucre i, en tot cas, els que es concedeixen a les entitats benèfiques privades».
Per tant, en l'Acord sobre Assumptes Econòmics, dins de les Entitats que integren l'Església Catòlica, cal distingir entre:
-Entitats religioses de l'article IV, el règim fiscal del qual és especial i específic per a les següents entitats:
La Santa Seu, la Conferència Episcopal, les diòcesis, les parròquies i altres circumscripcions territorials, les Ordres i Congregacions religioses i els Instituts de vida consagrada i les seves províncies i les seves cases.
-i Associacions o entitats religioses de l'article V (associacions i entitats religioses no compreses entre les enumerades en l'article IV de l'Acord i que es dediquin a activitats religioses, benèfic-docents, mèdiques o hospitalàries o d'assistència social), el règim fiscal de la qual és el previst en l'ordenament jurídic-tributari de l'Estat espanyol per a les entitats sense finalitats de lucre i, en tot cas, el que es concedeixi a les entitats benèfiques privades.
C) Així mateix, cal tenir present el que es disposa en la Llei 49/2002, de 23 de desembre ( *RCL 2002, 3014) , de Règim fiscal de les Entitats sense finalitats lucratives i dels Incentius fiscals al Mecenatge i la seva normativa de desenvolupament.
Les disposicions vuitena i novena de la Llei 49/2002 estableixen:
«Disposició addicional vuitena. Fundacions d'entitats religioses.
El que es disposa en aquesta Llei s'entén sense perjudici de l'establert en els acords amb l'Església Catòlica i en els acords i convenis de cooperació subscrits per l'Estat amb les esglésies, confessions i comunitats religioses, així com en les normes dictades per a la seva aplicació, per a les fundacions pròpies d'aquestes entitats, que podran optar pel règim fiscal establert en els articles 5 a 25 d'aquesta Llei, sempre que en aquest últim cas presentin la certificació de la seva inscripció en el Registre d'Entitats Religioses, i compleixin el requisit establert en el número 5º de l'article 3 d'aquesta Llei.
Disposició addicional novena. Règim tributari de l'Església Catòlica i d'altres esglésies, confessions i comunitats religioses.
1. El règim previstos en els articles 5 a 15, tots dos inclusivament, d'aquesta Llei serà aplicable a l'Església Catòlica i a les esglésies, confessions i comunitats religioses que tinguin subscrits acords de cooperació amb l'Estat espanyol, sense perjudici dels establert en els acords al fet que es refereix la disposició addicional anterior.
2. El règim previst en aquesta Llei serà també d'aplicació a les associacions i entitats religioses compreses en l'article V de l'Acord sobre Assumptes Econòmics subscrit entre l'Estat espanyol i les Santa Seu, així com a les entitats contemplades en l'apartat 5 de l'article 11 de la Llei 24/1992, de 10 de novembre ( *RCL 1992, 2419) , per la qual s'aprova l'Acord de Cooperació de l'Estat amb la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya, en l'apartat 5 de l'article 11 de la Llei 25/1992, de 10 de novembre ( *RCL 1992, 2420) , per la qual s'aprova l'Acord de Cooperació de l'Estat amb la Federació de Comunitats *Israelitas d'Espanya, i en l'apartat 4 de l'article 11 de la Llei 26/1992, de 10 de novembre ( *RCL 1992, 2421) , per la qual s'aprova l'Acord de Cooperació de l'Estat amb la Comissió Islàmica d'Espanya, sempre que aquestes entitats compleixin els requisits exigits per aquesta Llei a les entitats sense finalitats lucratives per a l'aplicació d'aquest règim.
3. Les entitats de l'Església Catòlica contemplades en els articles IV i V de l'Acord sobre Assumptes Econòmics entre l'Estat espanyol i la Santa Seu, i les igualment existents en els acords de cooperació de l'Estat espanyol amb altres esglésies, confessions i comunitats religioses, seran considerades entitats beneficiàries del mecenatge als efectes previstos en els article 16 a 25, tots dos inclusivament, d'aquesta Llei».
La disposició addicional única del Reglament per a l'aplicació del Règim fiscal de les Entitats sense finalitats lucratives i dels Incentius fiscals al mecenatge, aprovat pel Reial decret 1270/2003, de 10 d'octubre ( *RCL 2003, 2523) , estableix que:
«Disposició addicional única. L'Església Catòlica i altres esglésies, confessions i comunitats religioses: aplicació del règim fiscal especial i acreditació a l'efecte de l'exclusió de l'obligació de retenir o ingressar a compte.
1. Les entitats a les quals es refereix l'apartat 1 de la disposició addicional novena de la Llei 49/2002 que decideixin aplicar el règim fiscal especial previst en els articles 5 a 15 d'aquesta Llei no hauran d'efectuar les comunicacions regulades en els articles 1 i 2 d'aquest reglament. Aquest règim fiscal s'aplicarà directament pel subjecte passiu quan es tracti de tributs objecto de declaració o autoliquidació, i per l'Administració tributària en els altres casos.
L'acreditació d'aquestes entitats a l'efecte de l'exclusió de l'obligació de retenir o ingressar a compte al fet que es refereix l'article 12 de la Llei 49/2002 s'efectuarà mitjançant certificat expedit, a petició de l'entitat interessada i amb vigència indefinida, per l'òrgan competent de l'Agència Estatal d'Administració Tributària, en el qual s'acrediti que l'entitat està inclosa en l'apartat 1 de la citada disposició addicional. En la sol·licitud haurà d'acreditar-se la personalitat i naturalesa de l'entitat mitjançant la certificació de la seva inscripció emesa pel Registre d'Entitats Religioses del Ministeri de Justícia.
2. A les entitats a les quals es refereixen la disposició addicional vuitena i l'apartat 2 de la disposició addicional novena de la Llei 49/2002 els serà aplicable el que es disposa en els articles 1, 2 i 4 d'aquest reglament a l'efecte de l'exercici de l'opció pel règim fiscal especial i de l'acreditació del dret a l'exclusió de l'obligació de retenir o ingressar a compte».
Els beneficis fiscals sobre els tributs locals prevists en la Llei 49/2002 per a les entitats sense finalitats lucratives es troben recollits en l'article 15, que estableix concretament per a l'Impost sobre Béns Immobles en el seu apartat 1:
«1. Estaran exempts de l'Impost sobre Béns Immobles els béns dels quals siguin titulars, en els termes previstos en la normativa reguladora de les Hisendes Locals, les entitats sense finalitats lucratives, excepte els afectes a explotacions econòmiques no exemptes de l'Impost de societats».
En conseqüència, estan exempts de l'Impost sobre Béns Immobles, els següents immobles que siguin de titularitat cadastral de les entitats sense finalitats lucratives:
Els que no estiguin afectes a explotacions econòmiques.
I els que estiguin afectes a activitats econòmiques les rendes de les quals es trobin exemptes de l'Impost de societats per aplicació de l'article 7 de la Llei 49/2002. És a dir, que es tracti d'explotacions econòmiques de les compreses en la llista tancada que es conté en aquest article 7, sempre que siguin desenvolupades en compliment del seu objecte o finalitat específica.
Referent a això, l'article 7 de la Llei 49/2002 regula les explotacions econòmiques que estan exemptes de l'Impost de societats, establint:
«Estan exemptes de l'Impost de societats les rendes obtingudes per entitats sense finalitats lucratives que procedeixin de les següents explotacions econòmiques, sempre que siguin desenvolupades en compliment del seu objecte o finalitat específica:
1º Les explotacions econòmiques de prestació de serveis de promoció i gestió de l'acció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
CONGRATULACIONES POR VUESTROS COMENTARIOS