ENTREVISTA A ARIEL ANDRÉS ALMADA "Es pot crear una empresa per menys de 100 euros al mes"

ENTREVISTA A ARIEL ANDRÉS ALMADA
"Es pot crear una empresa per menys de 100 euros al mes"El consultor assegura que el seu millor màster va ser sobreviure al corralito argentí | Acaba de publicar un llibre que anima els aturats a crear la pròpia feina.
Format en Ciències Empresarials i Marketing i amb una llarga experiència en consultoria, Ariel Andrés Almada és defensor de l'empresa social, que es diferencia de les altres perquè busca guanyar diners, però a través d'una activitat que ajudi a la societat que l'envolta. En l'actualitat es dedica a les inversions basades en el value investing: "És a dir, aposto a que una empresa creixerà ia generar valor i no en contra, com tants especuladors que avui dia només persegueixen el seu propi benefici a curt termini ", comenta al seu web. És autor de Màrqueting de crisi (2009), A través de la tempesta (2012) i El gran avantatge (2011), i acaba de publicar Ara et toca a tu (Temes d'avui), on desgrana 20 estratègies per crear el seu propi treball . Més que veure en la crisi un motiu de neguit, considera que aquest és un gran moment per a les oportunitats.
- Fa 11 anys vostè era empresari d'èxit a Argentina, però què va trencar els seus somnis?- Un dia em vaig aixecar, vaig anar al banc i em va donar dues opcions: la primera, recuperar el 20% dels meus diners i oblidar-me de la resta, la segona, donar-me bons a cobrar en 10 anys a canvi dels meus estalvis.
- ¿I quina va ser la seva elecció?- La primera, i vaig venir per a Espanya.
- Una experiència dura.- Sí, però el millor màster de la meva carrera va ser passar un any a Argentina durant el corralito. Vaig aprendre tot el que no s'ha de fer per evitar cometre errors i mai més vaig tornar a confiar en un banc.
- ¿Com veu la situació actual d'Espanya?- No crec que hi hagi mai un corralito perquè el sistema és totalment diferent a l'argentí. És un país massa gran com per deixar-lo caure.
- I quan va arribar aquí, què va fer?- Arran del corralito i la devaluació del pes argentí, Argentina va començar a exportar de tot, havia de fer-ho ja que no hi havia mercat intern. Llavors, vaig pensar: "què necessiten les empreses argentines en aquests moments? Un representant, algú que els obri les portes dels mercats externs ".
- I és al que es va dedicar.- Hi va haver gent a Argentina que va fer molts diners en aquell moment, que va establir les bases perquè quan el país es recuperés, ells estiguessin molt ben posicionats.
- Pot estar passant el mateix a Espanya?- D'aquí a cinc anys quan mirem enrere direm: "2012 va ser l'any ideal per emprendre". La nostra generació no tornarà a tenir una oportunitat així mai.

 - Per on s'ha de començar a buscar?- Els emprenedors han de trobar nínxols de mercat que passin desapercebuts per a les empreses grans, però que siguin prou interessants per generar beneficis, i hi ha moltíssims.
- És una solució real a la xacra de la desocupació?- Que un es creu el seu propi treball sembla ser l'únic camí per resoldre el problema de l'atur. Un jove sense experiència o una dona de 50 anys desocupada poden crear una microempresa a baix preu. Hi ha empreses que es poden crear per menys de 100 euros al mes.
- Pose-me'n un exemple.- Una amiga meva va utilitzar una modalitat que es diu Dropshipping: va crear una pàgina web mitjançant una eina que es diu webbling, que val 0 euros, i posar a la venda figuretes de plom.
- ¿I a qui pot interessar aquest producte?- A col · leccionistes de Japó, que paguen amb targeta de crèdit, després, ella fa la comanda a un fabricant canadenc, que envia la mercaderia directament al client.
- I ja està?- Sí, l'interessant és que el producte porta la seva marca, que està promocionant sense haver de llogar un local, contractar un equip de vendes ni adquirir existències.
- ¿Aquesta és la solució a l'elevat atur juvenil?- Els joves d'avui no tenen feina, però sí treball. Els més llançats, els que realment tindran èxit, són els que es van a lamentar perquè van a dir "ho hauríem d'haver fet".
- ...- L'altre dia algú em va preguntar pels xinesos i jo li vaig dir: "Són l'exemple a seguir".
- Per què?- No pel fet de treballar com a esclaus, sinó per la seva cultura de l'esforç ". Avui en dia ocupen els buits que nosaltres deixem buits.
- Coneix algun cas d'èxit entre els emprenedors xinesos?- Una noia d'origen xinès que va venir a Espanya fa set anys amb 100 dòlars a la butxaca, va començar a treballar en un restaurant, no gastava en res, anava de casa al restaurant i al revés, el seu fons d'armari era uns pantalons negre i dues camises. Als cinc anys, amb ajuda de la família, es va comprar un restaurant. Ara té set.
- Continua sense consumir?- Jo diria que no, perquè ara viu al costat de Cristiano Ronaldo. Sé que un dels seus bosses costa més de 7.000 euros.
- Quina és la lliçó?- Estalvia, arrisca i intenta-ho, si fracasses, no passa res, ja que fracassar és més barat que abans. L'era de l'ocupació ha acabat i comença la del autotrabajo; qui no ho entengui així, ho tindrà molt complicat.
- Els sindicats diuen que la inseguretat en l'ocupació és precarietat.- No hi ha major precarietat que vingui el teu cap matí i et digui "estàs al carrer!". La seguretat s'aconsegueix el que tens la teva empresa i el teu treball és a les teves mans. Els sindicats i el govern tenen un xip endarrerit i la gent en general també, però a poc a poc aquesta concepció està canviant, malauradament, perquè no queda alternativa.
- Així doncs, ¿l'ocupació no serà el que era abans?- Molta gent pensa que d'aquí a uns anys la desocupació va a començar a baixar i les empreses tornaran a contractar. Ull, potser passa, però encara que així sigui, en cap cas es contractarà als cinc milions d'aturats actuals. Aquests llocs de treball van començar a destruir abans que arribar la crisi, es van anar a països amb costos laborals molt més acotats.
- Ja.- Si algun dia l'economia espanyola creix, es contractarà a la gent que facin les coses molt barates o als molt bons, en quin costat vols estar tu?
- ¿Aquest és el resultat del món globalitzat?- Exactament. Avui un radiòleg des de l'Índia pot analitzar una radiografia de genoll feta a Barcelona en temps real i amb un terç del cobraria un radiòleg aquí, ia més ho fan molt bé.
- Però nosaltres no podríem viure dignament amb el seu sou.- No, però la solució passa perquè ens paguem el nostre propi sou creant el nostre propi treball. Tinc la meva empresa, 17 persones treballant per a mi. Ningú em diu quant puc cobrar al mes, com a professional no competeixo amb cap altre de xinesa, encara que sí la meva empresa.
- ¿Tenir avui una titulació és suficient?- L'altre dia escoltava a una noia que deia "tinc dos màsters i una carrera i he pensat anar a treballar a Alemanya", i jo vaig pensar: "una persona amb tanta constància i disciplina, per què pensa en anar-se'n a un altre país en comptes de quedar-se aquí i crear alguna cosa pel seu compte? ".
- I què passa amb els que ja treballen per compte d'altri?- El 49% dels que tenen feina són infeliços en el seu treball, i tu podràs dir: "Amb la que està caient, gràcies que tenen feina, sobre volen ser feliços?".
- Això es diu sovint.- Panses vuit o deu hores del dia perdent la teva vida en alguna cosa que no et dóna satisfacció, és just pagar aquest preu? És l'única vida que tenim. Que emprendre és arriscat, clar, però hi ha un camí, certs passos que pots anar seguint i aconseguir-ho.
- Quin consell dóna a la gent que vol emprendre?- Que facin alguna cosa radicalment diferent. Si troben un mercat, és inevitable que els vagi bé. Que pensin a Facebook, Google, Yahoo, empreses que fa 20 anys no existien i avui estan entre les principals del món. Aquestes empreses van començar amb una idea i amb la voluntat de plasmar-la sigui com sigui.
- Però no tothom pot fer-se empresari ...- Per què no? El creador de Kentucky Fried Chicken el van acomiadar als 65 anys, no tenia cap tipus d'experiència en negocis, només una recepta: fregir pollastre. Va començar a oferir la seva recepta a canvi d'un cànon. Li van dir que no més de 200 vegades, i als 69 anys algú li va dir que sí. I l'home va acabar fent-se multimilionari.
- Mai és tard per fer-se milionari.- Ni tampoc d'hora. Els emprenedors han de crear micromultinacionales d'una persona que a través d'Internet puguin exportar i vendre als països que ara estan creixent, com Perú, Colòmbia, Argentina, Xile, Xina, Rússia, Índia, Brasil o Turquia. Si els diners hi és, per què no anar a buscar?